Superar els problemes de comunicació amb les persones ansioses

“Desafortunadament, de la mateixa manera que hem heretat (com a humans) una preferència pels menjars amb alt contingut en greixos i sucres, cosa que a les societats postindustrials ens condueix cap a les malalties coronàries i a la diabetis, també hem heretat unes tendències a l’hora de tractar amb amenaces que no ens serveixen actualment. Parlant evolutivament, els organismes que responen ràpidament a una amenaça tenen més probabilitat de sobreviure i, per això, hem heretat una propensió a contraatacar. Encara que això pot suposar un guany a curt termini, origina que visquem en un món ple de persones que tenen una resposta agressiva fàcil davant qualsevol conducta amenaçant. De fet, ésser de gallet fàcil en sí mateix genera un biaix cap a veure la conducta dels altres com a amenaçant” Anthony Biglan “The Nurture Effect”

Vèiem, gràcies als estudis que revisa Grant Halvorson en “No one understand you and what to do about it”, que les relacions són complicades ja que no sentim el que diuen els altres, sinó que en fem una interpretació a partir del que esperem de les interaccions amb ells (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/per-que-es-tan-dificil-entendrens.html). Els vincles que establim amb els cuidadors que tenim durant la infància determinaran, en gran part, la manera com sortirem al món, com ens veurem a nosaltres mateixos, als altres i al món, en general (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html). Més tard, les relacions que anirem tenint ens marcaran la pròpia manera de relacionar-nos, en un cercle que pot convertir-se en viciós (visions negatives que generen interpretacions negatives que ocasionen relacions difícils que reforcen les visions negatives) o en virtuós (visions positives que generen interpretacions positives que ocasionen relacions amb ressonància positiva que reforcen les visions positives).

En l’entrada citada en segon lloc, veiem que la vinculació ansiosa, dels nins amb els seus cuidadors, està present en un 30% dels casos i normalment es converteixen en adults que miren el món a través del que Grant Halvorson anomena les lents ansioses. Un adult ansiós percep els altres des d’un to emocional de preocupació i retret. La seva pròpia ansietat davant les interaccions ambigües, fa que amb facilitat es senti molest i s’enfadi. En la seva història relacional, hi veu problemes, queixant-se contínuament de la poca sensibilitat dels altres o passant comptes dels “greuges” a que se l’ha sotmès

Les persones que veuen el món a través de les lents ansioses, necessiten i demanden una validació constant, que les demostrin afecte, lleialtat i compromís. Les seves relacions, en la majoria d’ocasions, acaben amb el que sembla un autosabotatge producte de la seva excessiva sensibilitat al rebuig.  Aquestes persones viuen amb una por constant a que els altres no acompleixin les seves promeses, interpreten l’ambigüitat sempre en clau negativa i odien les sensacions de solitud. Sense voler-ho, les interaccions negatives marquen la relació, en el que sembla la història d’una profecia autocomplida: la por al rebuig determina accions defensives que porten a interaccions negatives que donen com a resultat el rebuig real dels altres, esgotats per la incapacitat de generar seguretat en la relació.

Com podem interactuar amb persones amb una vinculació ansiosa de partida? Com es pot rompre el cercle viciós que els imposa, inconscientment, les seves lents ansioses i la seva por al rebuig? Grant Halvorson exposa els elements principals d’una estratègia que pot ser efectiva:

• En primer lloc, hem de respirar profundament i ens hem de carregar de paciència, ja que no podem funcionar de manera automàtica i ens haurem d’esforçar per a compensar les lents ansioses.

• No agafar-s’ho mai de manera personal. Hem de recordar que no es tracta de nosaltres, sinó que la interpretació que marca la interacció ve de fa molt de temps, de coses que no tenen res a veure amb nosaltres. Hem de mantenir la calma.   
• Practicar empatia. Això suposa mirar el món amb els ulls dels altres. Ens hem de demanar: Què pot ser el que la fa sentir amenaçada o rebutjada? 
• Evitar l’ambigüitat. Això suposa ser més explícits a l’hora de dir les coses, no donant res per suposat. Es tracta de practicar la claredat comunicativa, de fer els aclariments necessaris, de ser molt assertius.
•  Mantenir sempre la paraula donada. Per tal de generar confiança, aquest punt s’ha de tenir molt en compte, ja que la persona amb lents ansioses, interpretarà negativament el que pugui ser un descuit.
  
  

L’objectiu, al final, és aconseguir entrar en ressonància positiva. Com explica Barbara Fredickson (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/amor.html), la ressonància positiva és possible quan, en una interacció personal, sentim que es genera un “nosaltres” amb el que podem compartir emocions positives. Per això, s’ha de tenir, en primer lloc, una percepció de seguretat, tenir la seguretat de que ens podem relaxar en presència de l'altra persona. En segon lloc, hi ha d’haver una connexió, una connexió sensorial i temporal amb un altre ésser viu, que només és totalment possible en cas d’estar presents físicament. En aquest cas, es podrà observar clarament la sincronització entre les persones implicades i un dels elements més importants és el contacte visual.

Només són possibles les relacions íntimes positives quan es genera aquesta sensació de seguretat, sensació que a les persones amb lents ansioses les costa molt sentir. Les relacions amb aquestes persones han d’estar dirigides a compartir més moments, a generar situacions de ressonància positiva. Com explica Fredrickson, el compartir aquestes situacions ens va canviant, donant-nos l’oportunitat de convertir estranys en aliats, de passar de ser coneguts a compartir una amistat i de cultivar una profunda intimitat amb les persones més properes. Aquesta intimitat arriba gràcies a la “responsivitat mútua”, a l’interès en beneficiar a l’altra amb l’ajuda del coneixement profund que tenim ambdós de les nostres coses, de les peculiaritats de cada persona, permetent un alt nivell d’enteniment.

Les relacions íntimes són especials en el sentit que ofereixen una història compartida, parteixen d’una sensació de seguretat, han construït una confiança i propiciat l’obertura, a més de la possibilitat d’expressar el que pensem i el que sentim. Les relacions íntimes són una font essencial del nostre benestar emocional.

Les relacions íntimes suposen oportunitats freqüents de connexió. Les persones amb lents ansioses necessiten que s’entengui el seu punt de partida i que, amb paciència, se’ls doni l’oportunitat de compartir aquests moments de ressonància positiva.

Bones interaccions!