Dues-centes

“Fes que un dia més d’estar viu no es converteixi només en un dia més de no estar mort” Joan Barril

“El treball és l’interior convertit en l’exterior. Com un matrimoni o una relació reals, les formes exteriors del fet de compartir semblen tenir existència i vitalitat només quan el misteri i la intimitat de la connexió es mantenen vives en l’aquí  físic i en l’ara físic; en la forma com les nostres mans toquen a una altra persona o toquen el nostre treball. Ens mantenim vius i el nostre treball és viu, gràcies a la predisposició a mantenir-nos com a aprenents per a tota la vida (...) Fem el que fem, fem un regal, no només a través del que hem creat o fet, sinó en la manera en què sentim a mesura que fem i inclús en la manera en que els altres ens perceben en com sentim i com fem, donant-los com ells ens donen a nosaltres (...)” David Whyte “Consolations”

“Gairebé tots els problemes de conducta tenen la seva arrel en el nostre fracàs  per tal d’assegurar que les persones visquin en ambients que nodreixin el seu benestar”Anthony Biglan “The Nurture Effect”

El 21 de setembre del 2013 vaig fer l’entrada Cent (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/cent.html). I, ara, després de gairebé dos anys introdueixo a la xarxa la número Dues-centes. La xarxa és una cosa estranya, que t’apropa a gent que coneixes i a gent que no coneixeràs mai. Estic agraïda a la possibilitat d’aprendre i de poder compartir el que vaig aprenent amb tota la gent que es connecta al blog.

Tinc molta sort. La sort d’estar viva i de gaudir dels moments, de cada moment que puc compartir amb les persones que estim, de cada moment que puc compartir amb les persones que confien en jo, de cada moment que puc compartir amb gent que en sap més que jo, de cada moment que puc riure o plorar, de cada moment que puc recordar els que ja no hi són, de cada moment que puc perdonar i perdonar-me a mi mateixa per no haver-ne sabut més...

Tinc la sort de poder-me sentir agraïda, agraïda per la gent que m’estima, agraïda per poder estimar a la gent que tinc i sent a prop, agraïda pel fet de tenir la meva parella, agraïda pel fet de tenir dos fills que són bones persones, agraïda per la meva família, agraïda pels pares que em van tocar, agraïda pel fet de ser del 50% amb un vincle segur (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html), agraïda per les amistats que he conservat i per les que van germinant, agraïda per ser capaç de viure el dol de totes les persones estimades que ja no hi són, agraïda de poder treballar en el que m’agrada, agraïda de tenir un sistema que em permet seguir connectada amb el món i seguir aprenent...

Fa dos anys vaig contar que al darrera de tot això hi havia la meva parella. Ell sempre hi és, al darrera de la majoria de coses bones que em passen. He tingut la sort de trobar una persona que m’estima i respecta, accepta les meves peculiaritats i deixa obert un pont de diàleg que ens ha permet travessar junts les etapes que té la vida. Mai podré deixar d’estar agraïda al que he viscut fins ara, al fet de ser una de les privilegiades de cada cinc, seguint a John Gottman, que pot gaudir d’una relació amb una proporció de 5 a 1 (interaccions positives vs negatives, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/tenir-cura-de-les-relacions-socials.html). Trobar un amic fidel, honest, bona persona, intel·ligent i amb sentit de l’humor, que es va convertir en el meu amant i en el pare dels meus fills, ha estat una de les grans sorts de la meva vida. Mai estaré prou agraïda a tenir ganes d’arribar a casa i abraçar a les persones que estimo.

El blog ha obert una via d’enriquiment addicional en la meva vida. Jo, abans, anava llegint i no trobava la manera de mantenir un registre que resultés de profit. El blog em permet seguir el camí del meu aprenentatge i compartir-lo amb les persones que hi tinguin interès. Estic molt agraïda a poder fer aquest camí. Estic molt agraïda a totes les persones que em donen ànims i que volen compartir el seu temps amb el que vaig aprenent. Estic molt agraïda a tots els que llegeixen alguna vegada el que escric. Estic molt agraïda a la possibilitat de sentir-me útil, fent de pont entre els que en saben més que jo i els que gaudeixen d’aprendre.

El blog va seguint el seu curs. I, en moltes ocasions, em sorprèn (com darrerament, amb la reaparició de l’entrada sobre l’autocompassió, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/04/els-5-camins-cap-lautocompassio.html). No sé mai, a priori, el que es llegirà més. Tampoc sé quines entrades tindran més vida. I això també es una font de retroalimentació que enriqueix la meva vida.

Tinc un munt de coses per entrar que esperen el seu torn a la taula de l’estudi. Tinc un munt de coses per aprendre, per compartir, sobre el benestar emocional. I espero poder mantenir obert aquest canal de comunicació amb tots vosaltres.

Gràcies per ser-hi. Moltes, moltes gràcies.

Gràcies Guillem, Pau, Júlia, Maria, Loren, Margalida, Maria Bel, Marc, Felip, Jaume, Paco, Laura i gràcies a totes les altres persones que llegiu aquestes entrades. 

Una abraçada virtual.