Entendre la ment per viure millor

El llibre de Daniel J. Siegel i Tina Payne Bryson,“El cerebro del niño. 12 estrategias revolucionarias para cultivar la mente en desarrollo de tu hijo”, parteix de la necessitat que té l’educació de permetre el progrés del nen, per tal que pugui fruir de relacions plenes, que sigui compassiu i afectuós, que l’escola li vagi bé, que faci feina i sigui responsable i, finalment, que pugui sentir-se bé amb ell mateix. Per a aconseguir aquest objectiu proposen aprofitar els moments de conflicte i es dediquen a explicitar pautes que poden servir per tal de superar les situacions típiques que solen donar-se quotidianament.

Es basen en el concepte d’integració del cervell, un concepte del que ja hem parlat abans (veure l’entrada del 31 de març de 2012), i que suposa treballar la coordinació de diferents parts del cervell per tal que puguin treballar juntes, de forma harmònica, aconseguint un funcionament equilibrat davant els reptes. Un cervell integrat, gràcies a les tasques que anem fent, donarà com a resultat una millor presa de decisions, un major control corporal i de les emocions, una comprensió d’un mateix més plena, unes relacions més profundes i sòlides i un millor rendiment escolar.

El cervell és un òrgan d’acció, és a dir, un sistema format per mòduls que té la funció de coordinar les respostes que s’han de donar als estímuls externs i interns. L’adaptació al món depèn de les respostes que anem donant al que ens va passant. Les persones que aconsegueixen viure bé són aquelles que troben maneres de respondre adequades. L’educació té l’objectiu de donar “maneres de fer” que permetin una bona adaptació i l’autorealització personal. Però, per això, s’han de coordinar els diferents sistemes que actuen al cervell, mirant que ho facin de la manera més integrada possible.

Es proposa una definició de salut mental, del nostre benestar, basada en la visualització d’un “riu del benestar” en el que ens agradaria quedar, però en el que, en moltes ocasions, apareixen obstacles i ens quedem bloquejats en una de les voreres. Una representa el caos, en el que no pots controlar la situació i pots actuar impulsivament. L’altra, la rigidesa, en la que l’excés de control pot fer que ens comportem de manera poc flexible i poc adaptativa, deixant de veure solucions. L’objectiu serà tornar a la fluïdesa que ens permet el riu, moments en els que estem sans i integrats, trobant resposta als reptes que se’ns van plantejant. I, per això, els autors proposen 12 estratègies:

1.- Connectar amb les emocions i redirigir la conducta. Acceptar l’emoció del nen i modular-la, sense deixar-nos endur per la pròpia incomoditat o malestar.

2.- Saber identificar les emocions. Posar nom a les emocions, contar històries per tal de domar les emocions intenses.

3.- Activar el cervell superior, és a dir, la planificació i el raonament, inclús en les situacions problemàtiques.

4.- Exercitar el cervell superior, aprenent a prendre decisions, a autocontrolar-se i a actuar de forma ètica i empàtica.

5.- Moure el cos per tal de no perdre el cap, és a dir, ensenyar que moure’ns ens calma.

6.- Reproduir els records generant històries que ens permetin integrar la informació implícita i l’explicita, és a dir, aprendre a superar situacions conflictives gràcies a poder parlar del que ens ha passat.

7.- Convertir el recordar en part de l’activitat quotidiana de la família, acostumar-se a parlar de les coses per tal de poder agafar distància i prendre bones decisions.

8.- Deixar passar els núvols emocionals, aprenent que els sentiments van i vénen, recordant que les emocions, quan no es bloquegen, duren uns 90 segons.

9.- Aprendre a centrar l’atenció en les sensacions corporals i així poder discriminar les sensacions, les imatges, els sentiments i els pensaments que ens afecten.

10.- Exercitar la visió de la ment per tal d’aconseguir trobar el refugi que hi ha en el centre de la nostra consciència. Aprendre a meditar, trobant la tranquil·litat en el nostre interior.

11.- Augmentar el factor diversió per tal de fruir dels moments amb la família.

12.- Aprendre a connectar amb els demés, inclús durant els conflictes.

Practicant aquestes dotze habilitats podem fer que els nens aprenguin a veure com funciona la nostra ment. Aquestes estratègies ens permeten integrar els diferents mòduls que actuen en el nostre cervell i així podem aprendre a viure en funció dels nostres objectius i valors. Saber com funciona la nostra ment ens permet evitar el caos i la rigidesa i, així, superar les nostres pors. Només d’aquesta manera podem arribar a viure una vida amb sentit, entrega i passió. Una vida plena.