Les pedres grosses de la nostra vida

 

Ara que hem sortit d'un confinament difícil, moltes persones m'han comentat com el fet de quedar-se tancats les ha fet plantejar-se moltes coses sobre la seva vida. Ha estat estrany, fins i tot sorprenent, però em contaven que havien sentit una tranquil·litat que feia temps que no sentien. Per què? Tal vegada perquè ens hem quedat fora de la voràgine de la comparació social, de la pressió social? O perquè, la gent amb sort, hem passat més temps amb les persones més importants de la nostra vida?

Recupero aquesta història de l'arxiu per a pensar millor en el que ens ha passat a alguns:

Una experta en gestió del temps va anar a fer una xerrada a una classe d’estudiants d’economia d’empresa. Després d’una breu introducció,  va agafar una gerra gran de vidre i la va col·locar sobre la taula que tenia al seu davant. Es va tornar a acotar, va agafar una capsa amb pedres grans i les va anar posant amb cura, una per una, a dintre de la gerra. Quan ja no n’hi podia posar més, va demanar a la classe: 

“És plena aquesta gerra?” 

Tothom va contestar: “Sí” 

Després de sota la taula va agafar una capsa amb graveta i la va anar depositant en la gerra, de manera que aquesta anava omplint els espais lliures entre les pedres. Quan ja no n’hi podia posar més va demanar: 

“És plena aquesta gerra?”

 I un dels alumnes, entenent la idea, va contestar. “No”. 

De sota la taula en va treure una bosseta amb arena i va començar a posar-la a dintre de la gerra. L’arena anava omplint els espais que encara quedaven lliures a la gerra. Quan ja no n’hi podia posar més, va repetir la pregunta: 

“És plena aquesta gerra?”

Aquesta vegada tothom va dir: “No!” 

Va agafar un flascó amb aigua de sota la taula i va posar-ne a la gerra fins que aquesta no en va poder encabir més. Després es va dirigir a la classe i va demanar-los: 

“Quina és la conclusió de la història?” 

Un estudiant va alçar la mà per respondre i va dir: “La conclusió és que no importa lo plena que està la nostra agenda, sempre hi podem afegir alguna cosa més”. 

La conferenciant va respondre, “Bon intent, però no és aquesta la conclusió. La veritat que aquest procés ens conta és que si no posem primer les pedres grans, no les hi podrem encabir. Per a cada un de vosaltres, les pedres grans signifiquen alguna cosa diferent, però en el fons les pedres grans són aquelles coses que proporcionen significat i sentit a les nostres vides."

Aquesta anècdota em recorda els consells d’un dels més famosos autors especialistes en la gestió del temps, autor de “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva”, Stephen R. Covey. El llibre comença amb una pregunta: “Com t’agradaria que et recordessin en el teu funeral?”. La resposta ens dóna pistes sobre el que considerem “les pedres grosses” de la nostra vida i, en la majoria de casos, ens recorda que estem incomplint el consell de posar primer el que és veritablement important, el que dóna sentit i significat a la nostra vida.

L’àrea d’aplicació dels hàbits que proposa Covey comença per la feina, però podem extrapolar els consells fàcilment a la nostra vida personal. “Les pedres grosses” de la gerra serien, segons Covey, les activitats que ell classifica com a “no urgents però importants”, activitats que generen recursos en els relacions i que ens empenyen a aclarir el que realment volem. Tenen a veure amb rutines com les que proposa John Gottman a “les cinc hores màgiques” en les relacions i que, el que fan, en el fons, és generar les condicions necessàries per viure una relació profunda i duradora.

Covey explica en el seu llibre que una vida plena suposa seguir un sistema que permeti omplir la gerra seguint l’ordre adequat. Per això proposa:

• Identificar rols, que es defineixen en funció de les àrees importants en les nostres vides: la salut, la família, les relacions personals, l'oci, la feina en els seus diferents aspectes, la formació professional. 
• Seleccionar objectius, sempre relacionats amb els valors i el sentit de missió de la persona. Aquests objectius s’haurien de formular explícitament en cada un dels rols que tenim en la nostra vida. Covey ens apunta que hem de recordar que la gent és més important que les coses i que els processos són més importants que els resultats. 
• Fer una programació temporal després de determinar els objectius. S’ha de crear una organització de tasques setmanal. Per a cada rol, hem de seleccionar un o dos resultats importants, lligats a la missió personal en cada àrea, a assolir durant els pròxims set dies. Per tant, aquesta programació també s’ha de programar, és a dir, hi hem de dedicar un temps setmanalment. La programació ha de ser flexible, en el sentit que s’ha de revisar no tant en funció de l’eficàcia en relació al temps, sinó en relació a l’efectivitat en relació a les persones. Quan l’agenda ens crea problemes el que hem de fer no és sentir-nos culpables o incompetents, sinó que hem de revisar la seva organització. 
• Fer una adaptació diària  a partir de la programació setmanal. S’ha de fer una adaptació diària per tal de prioritzar activitats i respondre a esdeveniments, relacions i experiències inesperades. Això suposa reservar un minuts cada matí per tal de repassar l’agenda setmanal.

En el fons, el que intenta aquest sistema és assegurar-se de que posem primer el que va primer en la nostra vida: “les pedres grans”. Aquest és el principal element del benestar emocional, ja que gràcies a seguir aquesta premisa podrem tenir una vida amb sentit, entrega i passió.