Passa al contingut principal

Escoltar bé


El meu pare, en els que havien de ser els seus últims mesos de vida, reflexionava sobre el sentit de tot plegat i confessava que sentia que havia dedicat molt d’esforç a fer les coses bé, però que “havia expressat poc”. M’explicava que a vegades no recordem la importància vital de mimar les relacions properes i donem per suposades coses molt fràgils però importants. Suposo que per això, després de la mort del meu germà petit, no va passar dia sense que ens donés les gràcies per tot i per qualsevol cosa: “gràcies per venir”, “gràcies per la companyia”, “gràcies per tot”...

En una de les converses que vam tenir, però, jo vaig dir-li que una cosa sí havia fet a la seva vida i era escoltar. “Sí, em va dir, això sí que ho sé fer...”. I no vaig poder deixar d’afegir que és una habilitat molt poc freqüent. La veritat és que, en general, escoltem poc i malament. Quan escoltem, de fet, estem massa pendents del que hem de replicar o dir a continuació. Deixem l’altra amb la paraula a la boca per afegir la nostra opinió o els nostres consells. En molts casos, en lloc de demanar aclariments, ens afanyem a contrarestar les afirmacions de l’altra persona i no acabem d’entrar en el que realment l’altra tractava de dir.

David Servan-Schreiber explica com podem entrenar la nostra escolta. Com a metge amb limitació de temps, cercava un mètode  que no durés més de 10 minuts, però que suposés que la persona es sentís escoltada i recolzada. El secret està en les preguntes, en concret en quatre preguntes i una conclusió:

  1. Què ha passat? L’important és escoltar a la persona sense interrompre durant uns 3 minuts (la majoria de gent interromp als 18 segons). Després, i sense allargar massa, s’ha de passar a la segona pregunta.
  2. Com t’has sentit? Quina emoció has experimentat? Hem de facilitar l’expressió emocional gràcies a la pregunta directa. 
  3. Què és el que ha estat més difícil per tu? Aquesta és la pregunta més important, ja que permet que la persona es centri en el punt fonamental, el que la fa patir més de la situació. 
  4. Què o qui és el que més et pot ajudar per tal d’afrontar la situació? Així, l’atenció de la persona s’orienta cap als recursos que té i que poden ajudar en la seva recuperació. 
  5. Conclusió: en aquest punt es tracta d’expressar els sentiments que ens ha despertat la nostra escolta. No tan sols hem compartit el dolor durant uns moments, sinó que, sobretot, hem alleujat la soledat de l’altra persona.  

Hem de recordar sempre que qui escolta de veritat no jutja, sinó que, per un moments, intenta veure el món amb els ulls de l’altra persona. Aquests moments, no només són beneficiosos per qui parla, sinó també per qui escolta: durant uns segons, gràcies a la conversa i a l’empatia, hem vibrat a la mateixa freqüència, sentint que formem part d’una cosa més gran que nosaltres mateixos: la humanitat. 
Una bona escolta és un ingredient imprescindible per a la connexió emocional i, per tant, pel benestar emocional.

Comentaris

  1. M'ha agradat moltíssim aquest apunt. Sobretot com el presentes, a partir d'aquesta nota biogràfica. Escoltar bé és una gran qualitat humana i les pautes que mostres són un bon mitjà per fer-ho. També és cert que hi ha persones que tenen una capacitat innata i natural per a fer-ho. I és veritat que quan escoltes bé i ets capaç de sentir aquesta empatia et sents molt millor que no parlant per parlar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Vols fer amics? Sis veritats a tenir en compte...

“La teva xarxa de suport social a la teva vida real pot ser “més important per a la teva salut física que l’exercici físic o que la lluita contra l’obesitat”, conclou [Julianne] Holt-Lunstad” “Al final, aquestes relacions són les que ens defineixen. El teu llegat és com fas sentir a les persones que tens aprop.” Anna Goldfarb “Modern Friendship. How to Nurture Our Most Valued Connections” “Un cervell que se sent sol ha de consumir molts recursos per tal de mantenir l’equilibri entre els sistemes. En poc temps, entra en dèficit pel que fa als depòsits d’energia (...). El cervell, llavors, comença a tractar al cos com si estès malalt. Si el procés dura molt, el sistema immunitari es trastoca i poden aparèixer malalties relacionades amb el metabolisme com la diabetis, els problemes cardiovasculars, la depressió i més errors en la detecció de cèl·lules tumorals”  Lisa  Feldman Barrett Les relacions són el millor que et pot passar. Les relacions són el pitjor que et pot passar. Qu...