La creativitat

En un entorn de crisi, la creativitat s’ha convertit en un actiu important. Però com funciona? Podem fer alguna cosa per tal de potenciar-la? Quins són els mecanismes bàsics que fan que una persona arribi a desenvolupar el seu potencial creatiu?

Malcom Gladwell en el seu llibre “Fueras de serie” ens parlava de que la intel·ligència mesurada amb els tests a l’ús és relativament important. La veritat és que ser superdotats, per exemple, no assegura una alta creativitat. Són important coses com la sobrepràctica, dedicar més de 10.000 hores a dominar una disciplina, la intel·ligència social que fa que ens relacionem amb persones diferents i la intel·ligència emocional que fa que reaccionem a la frustració del fracàs de forma constructiva. La cultura de l’esforç i de la persistència hi tenen un gran paper i també el fet d’experimentar en les fronteres de diferents disciplines.

Jonah Lehrer fa una passa més i ens descriu dos tipus de creativitat: el que necessita més esforç, concentració i persistència per tal de millorar progressivament la factura del que estem fent i, per altra banda, el que necessita de moments de relaxació, amb dutxes d’aigua calenta, passejades i ping-pong per tal de deixar que el cap entri en un estat en el que és més probable establir relacions entre coses que, en principi, semblaven no tenir cap relació.

Aquestes dues estratègies es viuen de manera diferent: en el primer cas, l’apropament a l’objectiu es viu amb la sensació de la necessitat de persistir, de que ens trobem a prop de la solució. En el segon cas, la solució s’imposa com una epifania. A més, la primera, basada en la persistència, es beneficia dels estats més aviat melancòlics; en canvi, en la segona, els estats de felicitat fan que les epifanies siguin més freqüents.

Pel que fa a les situacions que fan més possible l’augment de persones que exploten la seva creativitat,  Lehrer torna a emfatitzar la importància dels contactes casuals, del que anomena “l’efecte dels banys de Píxar”, el fet que persones amb bagatges diferents tinguin converses casuals sobre temes molt diversos i que poden portar a una reorganització de les idees sobre les quals estan treballant. Les persones amb interessos interdisciplinaris tenen més facilitat per tal de desenvolupar el seu potencial creatiu.

Lehrer, al llibre "Creatividad", explica que és possible fomentar la creativitat. Per això bastaria seguir el model que s’ha aplicat als esports. Ell parla d’USA però, després de Nadals i de la “roja”, queda clar que també aquí s’han dedicat molts recursos per tal que individus amb una certes facultats físiques explotin al màxim les seves possibilitats i arribin a l’excel·lència. Per què no fomentar Centres d’Alt Rendiment dedicats a l’art, a l’enginyeria, a la ciència? Serien centres basats en el que José Antonio Marina anomena projectes i que ensenyen el procés pel qual podem generar processos de creació i fomentar la gestió dels nostres recursos i de l’esforç.

Lehrer dedica un capítol al geni de Shakespeare. I arriba a la conclusió que hi ha societats que fan possible un excedent de genialitat. Aquestes coincideixen en el que ell anomena metaidees, és a dir, idees que fan possible la generació de més idees:

• La primera és l’educació: les èpoques en que hi ha un excedent de genis, sempre van acompanyades de noves oportunitats educatives, de sistemes que permeten el desenvolupament de projectes en institucions que fomenten la creació.

• La segona és possibilitar la mescla entre diferents cultures i tipus de persones. A USA l’augment en un 1% d’immigrants amb títols universitaris porta a un 15% més de patents. La creativitat es veu potenciada pels contactes entre persones de diferent procedència o formades en diferents camps disciplinaris.

• La tercera és potenciar la disponibilitat a assumir riscos. Les institucions tenen tendència a subvencionar els camins cap a resultats “segurs”; en canvi, les grans creacions solen venir després de grans fracassos. Fomentar una cultura d’emprenedors suposa acceptar que molts fracassaran i que els altres aprendran coses fonamentals en aquests procés que els portarà a l’èxit.

• La quarta es basa en mantenir un equilibri entre els drets d’autor i la lliure circulació d’idees. Els genis roben idees que transformen en altres idees.

Quina classe de cultura volem? Tenim en consideració aquests principis que fan possible l’excel·lència?

El benestar emocional és el resultat d’una vida amb sentit, entrega i passió. El benestar emocional és més possible en el camí cap a l’excel·lència.