“Una desgràcia et
malmena, et canvia, et desespera; però mai pots deixar que et domini, que
prengui el control de la teva vida. Has de seguir amb la teva vida, amb les
teves coses, amb la teva feina, amb la teva família, amb els teus amics...Has
de plorar amb els que puguis, riure quan puguis, escriure quan vulguis...Has de
situar-te en la posició de ser el gestor de la teva vida. Les
emocions et colpejaran, però no són mai per sempre. Són com el túnel que es
travessa, simplement perquè seguim caminant.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html
Fer la vida més
agradable no és una cosa menor. Aprendre com fer feliços als altres, i
aconseguir tractar-nos a nosaltres mateixos amb la mateixa cura, ens podria
canviar la vida. La vida està feta de petits moments, de petits intercanvis, de
petits gestos...Com a espècie ultrasocial que som, no podem evitar ser molt
sensibles a les nostres connexions amb els altres i a com es manifesten en el
que compartim: aquell somriure, aquella carícia, aquella paraula amable...
Durant aquest any
passat, el tema de les connexions ha estat molt present a la meva vida i la de
les persones que estimo. En moltes ocasions, ens hem trobat que l’únic que
podíem fer, per tal de no deixar-nos enfonsar per la duresa de la realitat, era
pensar en que cada un de nosaltres tenia una altra persona a prop que necessitava
sentir-se acompanyada...
Durant aquest any, més
que mai, han estat importants les relacions, la cura del cos, la consciència de
la pròpia actitud davant el que no es podia controlar, la necessitat de seguir
prioritzant el bon humor enmig de la desgràcia... I, sempre, he trobat les
paraules d’algú, en forma de lectura, que m’han ajudat a fer possible el que
trobava important.
Abans de seguir amb els
darrers cinc punts a destacar durant aquest any, voldria agrair la sort de
poder ser aquí, de poder contar tot això, de saber tot el que em queda per fer,
de tenir gent que m’estima, de poder recordar als que no hi són... I, sobretot,
gràcies a tota la gent que em fa saber que el que he posat en circulació ha
entrat a formar part de la seva vida.
6.-
“La vida és atzar i, com ens
expliquen els estoics, res és nostre del tot, tot ens és donat en depòsit i el
podem perdre de la mateixa manera que ens ha sigut atorgat”
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/la-vida-esta-plena-de-perdues.html).
Els estoics ens han deixat mostres de la seva saviesa i de com aquesta ens pot
portar, no només a dur millor les desgràcies, sinó que ens poden ajudar a sentir
la joia de viure. En la darrera entrada dedicada als seus ensenyaments, hi
podeu trobar una guia resumida per tal de començar a viure millor avui mateix
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/06/reflexionar-per-aprendre.html).
7.- “Si volem formar part del 20% de les
relacions que funcionen, hem d’aprendre a veure l’amor com una combinació de
confiança, compromís, cura, respecte i responsabilitat. I ho hem de treballar
de forma honesta”
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/el-club-del-20-i-ii.html).
Les bones connexions es basen en la comprensió (interessar-se i mirar
d’entendre d’on parla l’altra persona), la validació (ser al costat de l’altra
persona encara que no acabem d’estar-hi d’acord) i la cura (ajudar-la de manera
emocional i pràctica) (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/11/gawande-que-preguntes-que-ens-poden.html).
8.- “Els enemics de la felicitat tenen noms i
cognoms: perseguir metes materials, mirar de ser més que els altres, cercar
l’amor com si es tractés d’alguna cosa que ens completarà o curarà, no acceptar
la incertesa com a part de la vida, desconfiar dels altres i, finalment,
ignorar les emocions o la raó a l’hora de prendre decisions”
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/10/els-enemics-de-la-felicitat.html)
Les rutines de la vida s’imposen, el dia a dia marca la nostra agenda, i, si no
anem en compte, acabem per dedicar la major part del nostre temps a coses que,
al final, només ens fan més infeliços.
9.- “La felicitat està feta de connexió, amor,
responsabilitat cap als altres, satisfacció pel que fem ben fet;
la felicitat està construïda de gratitud,
d’autocompassió, de saber entrar en flux;
la felicitat està feta de generositat, d’amabilitat,
de fer-nos responsables de nosaltres mateixos;
per arribar a la felicitat hem d’aprendre a confiar, a
perdonar, a agrair, a aprendre dels errors, a controlar la nostra atenció”
(vegeu, per
exemple, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/10/confiar-perdonar-agrair-aprendre-dels.html).
El camí cap al benestar s’inicia en el moment en què ens fem responsables de la
nostra vida, del temps que tenim, dels valors que volem defensar. En el camí,
hi ha sempre un lloc pels altres, pels que estimem. Però no només es tracta de
sentiments; estimar és un verb i està construït gràcies a la generositat,
l’amabilitat, l’agraïment, la confiança i el perdó.
10.- “La mort no ens acabarà mai de prendre a les
persones estimades: sempre viuran en nosaltres”
I enmig del
dolor, hi trobarem l’agraïment pel temps compartit. Enmig de la tristesa, ens
revindrà l’alegria dels moments viscuts. Estem aquí per anar-nos-en. No en
quedarà ningú. Mirem, com deia la meva amiga Aina, de viure bé per tal de poder
morir bé.
Moltes gràcies per tot!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada