Quan per salvatge volem dir autèntic

 “Faci el que estima. Conegui bé de què està fet i rosegui els seus propis ossos, enterri’ls i desenterri’ls per tals de rosegar-los de nou. No sigui massa moral. Seria com fer trampes amb un mateix. Situï’s per sobre dels principis morals. No sigui simplement bo, sigui bo per alguna cosa”

“Viatjar i “descobrir noves terres” és pensar nous pensaments i tenir nous imaginaris. En els espais del pensament hi són els trossos de terra i aigua sobre el que els homes van i vénen. El paisatge és allà”

“Segurament, l’alegria sigui la condició per a la vida”

“Em marciria i em secaria si no fos pels llacs i pels rius”

“Quan passo molt temps essent ú amb la natura, em sento recolzat i apuntalat per totes parts gràcies a mils d’influències”

“Em vaig anar [a viure] als boscos perquè volia viure deliberadament, afrontant sol els fets essencials de la vida, i veure si podia aprendre el que la vida tenia per ensenyar, no fos cosa que quan estès a punt de morir descobrís que no havia viscut” Henry D. Thoreau

Sortir de la zona de confort és, com vèiem en l’entrada sobre la resiliència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html), una manera de treballar-la. No resulta fàcil. Suposa anar en contra d’una de les forces més potents de la natura: la inèrcia. El cervell no és una màquina d’aprendre qualsevol. És una màquina que intenta fer-se una imatge aproximada del que passa a la realitat, amb el mínim esforç possible. Així, probablement ens quedem enganxats a les explicacions més disponibles, a les visions de moda, a les maneres de fer de la nostra cultura i de la nostra generació.

Sortir de la zona de confort és molest i incòmode. I no ho farem a no ser que ens ho proposem. Sortir de la zona de confort suposa fer-se càrrec de la pròpia vida, encetar un projecte que comenci per fer-nos conscients de la nostra posició en el món i decidir quins són els nostres valors i cóm les podem posar com a referència a l’hora de viure.

Moltes coses que donem per suposades, els nostres drets com a individus, per exemple, són el resultat del compromís de persones que, en un moment determinat, no van deixar que la societat d’aquell moment imposés la seva visió i van reflexionar sobre els seus valors i es van comprometre a ser íntegres, a actuar d’acord amb ells. Hem de recordar sempre, que la vida que tenim no ve del no res, ve de la lluita de moltes persones que no van deixar que les convencions de l’època imposessin el seu criteri i van intentar ser fidels al que creien que era just (com a mostra aquesta cita de Henry D. Thoreau l’any 1854 davant l’aplicació de lleis esclavistes: “Voldria que els meus compatriotes consideressin que, sigui quina sigui la llei humana, cap individu ni nació pot cometre el menor acte d’injustícia contra el més insignificant dels homes sense ser castigat per això”).

Em revenen tots aquests temes davant la lectura de la biografia de Henry D. Thoreau, l’autor de “Walden”, feta per Robert Richardson. Titulada “Thoreau.  Biografía de un pensador salvaje”, commemora el segon centenari del seu naixement, en un moment en què el seu ecologisme i la seva reflexió sobre la desobediència civil estan a primera plana de l’actualitat. Seguint un fil cronològic, gràcies a la feina de Richardson, assistim a les lectures i a les reflexions sobre els diferents temes que van marcar la filosofia de vida d’aquest pensador.

El primer trajecte suposa respondre a la pregunta de cóm hem de viure una bona vida, en el sentit d’una vida amb una postura ètica fiable. Thoreau, seguint a Emerson, considera que la resposta no l’hem de cercar en Déu, ni en la societat, ni en l’estat, sinó en la natura. Les lleis de la natura, diu Thoreau seguint als estoics, són les mateixes que les de la naturalesa humana. Hem de conèixer la natura, i destriar les seves lleis internes, per tal de saber el camí que hem de seguir.

Aquesta naturalesa humana, a més, segueix sent la mateixa que la de fa dos o tres mil anys. Som els mateixos, estem fets de la mateixa pasta que els grecs i romans clàssics que són la font de la nostra cultura. La nostra mirada és tan vàlida com la seva. Hem de seguir el nostre propi camí per arribar a les nostres pròpies conclusions. I ho hem de fer amb la mateixa passió que van sentir ells. Com afirma Thoreau, “El pensament no és res sense entusiasme”.

Una vida amb benestar emocional és una vida amb sentit, entrega i passió. Thoreau practicava per tal d’aconseguir aquesta vida. Intentava trobar el sentit a tot plegat, el que està al darrera de l’organització de totes les coses i ho feia de manera entregada, incansable. I amb passió. No es tractava del cultiu d’un mateix per tal de vanagloriar-se’n. Es tractava de la reflexió personal dirigida al benestar de la societat com a tal.

La mesura de les coses, però, és la pròpia persona i els seus valors. Thoreau alerta de que concedir un valor superior a la societat respecte al propi individu suposaria donar prioritat a la identificació amb un grup i, també, culpar al grup de les mancances o dels errors d’aquest individu. Thoreau afirmava que si una quantitat suficient de persones es sentissin responsables de la pròpia felicitat i treballessin per tal de ser millors éssers humans, la “societat” milloraria inevitablement.

La nostra persona és el nostre punt de partida. El primer punt del camí cap al benestar emocional suposa acceptar-nos tal i com som. La nostra vida és el nostre punt de partida. I, com tots els punts de referència, té les seves limitacions en la nostra capacitat de visió.

Veiem el que ens crida l’atenció, no la realitat. Per apropar-nos a la realitat, hem d’entrenar la nostra atenció i projectar-la més enllà dels nostres condicionants. Haurem de reflexionar. Haurem de ser conscients de les nostres limitacions i de les nostres potencialitats. Haurem de sortir de la nostra zona de confort. Seguint a Emerson, Thoreau creia que sense aquest esforç no podem ser autònoms i, per altra banda, sense aconseguir reunir un grup d’individus autònoms no poden existir ni l’amor, ni la societat com a tals.

Continuarà...