Gestionar el benestar: El poder de l’autocompassió

"En el meu cas [per a practicar l'autocompassió], les meves frases són: “Que estigui bé, que tingui una vida amb sentit, entrega i passió. Que sigui feliç, amb humor i alegria. Que estigui sa, amb activitat i energia a pesar del dolor. Que visqui amb amor, estimant i deixant-se estimar, gràcies a la compassió”. http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/una-practica-dautocompassio.html

Vèiem en l’entrada anterior que el camí per a evitar l’autocrítica passa, per una banda, per creure en l’esforç i en el poder de veure els errors com a motors d’aprenentatge i, per l’altra, en l’autocompassió com a forma de manejar la relació amb les nostres debilitats. Aquest últim punt, l’autocompassió, és el que tracta Emma Seppälä amb més profunditat en el seu llibre “The Happiness Track”.

L’autocompassió, explica Seppälä, és un dels principals determinants de la resiliència i de l’èxit. Mentre l’autocrítica ens deixa exhausts i debilitats, l’autocompassió és el punt de partida del sentiment de fortalesa emocional. L’autocompassió suposa la capacitat de tractar-nos a nosaltres mateixos com ho faríem amb una persona estimada si aquesta s’equivoqués.

En el camí cap a l'autocompassió es tracta d’entendre els nostres punts dèbils i els nostres fracassos en lloc de condemnar-los. Es tracta de consolar-nos activament, responent a les nostres dificultats de la mateixa manera que ho faríem davant un amic. De fet, aquest és l’únic camí cap a l’objectiu d’aprendre dels errors, d’aprofitar els aprenentatges, d’esdevenir resilients. Es tracta, en definitiva d’establir amb nosaltres mateixos una relació sana, una relació, com qualsevol altra relació, que només es possible si ens tractem amb respecte.

Com explicàvem en l’entrada dedicada a Kristin Neff http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/la-compassio-com-cami-cap-una-identitat.html , la compassió cap a un mateix suposa tres elements fonamentals. En primer lloc, requereix practicar la bondat cap a un mateix, arribant a ser amable i comprensiu en lloc d’alimentar una autocrítica constant. En segon lloc, és necessari que puguem reconèixer el fet de la nostra humanitat, de la maquinària afectiva i cognitiva que portem a sobre i que compartim amb els demés, de manera que ens permetem sentir connectats amb els demés en l’experiència de viure i no aïllats i alienats pel patiment. En tercer lloc, requereix atenció plena o Mindfulness, viure la nostra experiència conscientment i no ignorar el dolor, però tampoc exagerar-lo. Només combinat aquests tres components podrem arribar a l’autèntica compassió amb un mateix que ens permetrà acceptar el malestar i el dolor i transcendir-los.

La compassió cap a un mateix està relacionada amb molts beneficis:

·        Un benestar psicològic més gran.

·        Menys ansietat, depressió i estrès.

·        Més felicitat, optimisme, curiositat, creativitat i emocions positives.

·        Millor salut.

·        Menys inflamació cel·lular com a resposta a l’estrès.

·        Una reducció en el nivell de cortisol (una hormona relacionada amb l’estrès).

·        Una tassa cardíaca amb més variabilitat, un marcador fisiològic que es relaciona amb l’habilitat de superar amb més rapidesa les reaccions d’estrès.

·        Habilitats personals i professionals millorades.

·        Una motivació més alta.

·        Millors relacions amb l’altra gent.

·        Una por al fracàs menor i una major disponibilitat a tornar-ho intentar.

·        Una força de voluntat millorada.

·        Una perspectiva més amplia de la situació i una tendència reduïda a sentir-se superat durant els temps difícils.

Seppälä explica que el mecanisme pel qual actua l’autocompassió es pot relacionar amb el fet que activa el sistema mamífer relacionat amb els vincles i les relacions, el nostre cervell social. En canvi, l’autocrítica ens posa en mans del sistema d’alarma, amb una resposta d’estrès activada i tot el que això suposa.

Podem practicar l’autocompassió fent l’exercici proposat en l’entrada dedicada a Christopher K. Germer (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/06/una-practica-dautocompassio.html ), podem agafar un dels cinc camins que aquest mateix autor ens proposava en una altra entrada (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/04/els-5-camins-cap-lautocompassio.html ) o tornar al concepte de gratitud que havíem exposat en l’entrada anterior. L’avantatge d’aquestes opcions és que, com explica Richard Davidson, tenen la capacitat de, des del moment que les posem en marxa, canviar els nostres circuits cerebrals, apropant-nos a un estat més semblant al de la fortalesa emocional (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/02/lentrenament-del-benestar.html )

Volem seguir amb l’autocrítica que ens desgasta o estem disposats a seguir el camí de l’agraïment i de l’autocompassió?

Continuarà...