"La millor manera de gestionar la nostra energia és cultivar la calma. El resultat? Menys estrès, una ment més clara i un focus més ample per tal de poder fer la feina. Aconseguiràs fer el mateix volum de feina, però et sentiràs més equilibrat i fruiràs del procés." Emma Seppälä "The Happiness Track"
"Ensler va descobrir,
per primera vegada, el secret de l’alegria i va entendre el perquè no l’havia
experimentada abans: l’alegria necessita
que ens deixem anar i surt del fet d’estar oberts al món, de sentir gratitud." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/el-segon-ale.html
"Solomon reivindica
l’espiritualitat definida com un “reflexiu amor a la vida”. Per a
arribar-hi és essencial treballar l’emoció filosòfica de la gratitud. La
gratitud no només suposa una visió positiva de la vida, sinó que és una
manera de posar la nostra vida en perspectiva. Es tracta d’apreciar
l’escenari general i tenir l’oportunitat de representar-hi un paper, per
petit que aquest sigui." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html
Mantenir la calma
permet gestionar millor l’energia. Però, en determinats moments de la nostra
vida, això no basta, ja que ens sentim esgotats. Davant això, Emma Seppälä, en
el llibre “The Happiness Track”, proposa dues estratègies bàsiques. La primera consisteix
en fer alguna cosa que ens faci sentir bé. Es tracta de fer una llista de coses
que ens fan sentir bé (fer-la vol dir escriure-la!) i de tenir-la a mà sempre,
sobretot en els mals moments o quan ens sentim mentalment esgotats. Hem de
recordar que si no la tenim disponible, quan estem cansats o en un estat d’ànim
negatiu, no recordem el que ens va bé ni ens ve al cap res a fer (de fet, si
ens ho diu una altra persona diem que estem massa cansats o que no ens fa
ganes). En la llista hi pot haver coses com passejar, fer una infusió al sol,
escoltar música, cantar, ballar, mirar una cosa divertida, respirar de manera
conscient duran una estona, fer estiraments, parlar amb algú, córrer una
estona, etc.
La segona de les
estratègies consisteix en aconseguir convertir el que estem fent en alguna cosa
que volem fer. Aquesta és una versió de la màxima clàssica de que per estar bé
has d’aconseguir voler el que puguis tenir, fer el que puguis fer. Encara que això
sembli complicat, Seppälä ha trobat maneres de fer-ho provades per la ciència.
En primer lloc, en cas de sentir que no volem fer el que estem fent, haurem d’ajudar-nos
reestructurant cognitivament la situació; d'això ella en diu recuperar la
visió general. Es tracta de centrar l’atenció en el perquè del que estem fent,
en el sentit que té dins la nostra vida. Hem de recuperar la idea del
significat que té l’activitat en el context dels nostres valors personals. Per
exemple, si el que estem fent té a veure en organitzar una festa familiar,
podem pensar en la importància que tenen aquests actes a l'hora de facilitar el contacte
entre els diferents membres, en la quantitat d’interaccions positives que es
generen durant la festa, en l’espai que dediquem a cultivar el vincle...
Però ens pot passar que
el que fem no ens agrada massa i, a més, no està massa connectat amb els nostres
valors. El que es pot fer, en aquest cas, és recordar com el fet d’acomplir amb
la responsabilitat ens ajudarà a poder fer més tard el que ens agrada fer: la
feina feta ens deixarà temps per a sortir amb els amics, ens ajudarà a
aconseguir un canvi que ens possibilitarà millorar la nostra vida, ens donarà
diners que després podrem invertir en coses que ens agraden... Així, podem
passar d’haver de fer una cosa a voler-la fer; del que els psicòlegs anomenen
motivació extrínseca (fer-ho perquè els altres ens hi obliguen, per exemple) a la
motivació intrínseca (fer-ho perquè trobem que val la pena fer-ho).
En segon lloc, Seppälä
ens recorda que podem arribar a voler fer el que estem fent a través de la
pràctica de la gratitud. Encara que no ens agradi la nostra ocupació, podem
recordar que en tenim quan molta gent no pot dir el mateix. Podem agrair la
gent que hem conegut gràcies a fer el que fem. Podem agrair el que hem après. L’agraïment,
com explicaven Solomon (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html) i Sonia Lyubomirsky (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html), no només
ens desperta emocions positives sinó que ens permet tenir una visió general de
la vida i del lloc que hi ocupem.
En tercer lloc, és molt
important desconnectar de la feina quan no estem en horari de treball. Aquesta
és la versió científica de “no posar tots els ous dins del mateix paner”. No
podem definir la nostra vida i la nostra autoestima en funció del que fem
professionalment. A més, el fet de seguir pensant en el que hem de fer ens
impedeix estar presents, viure el moment, fruir del que va passant. Per tal de
desconnectar, Seppälä enumera activitats com l’esport, les caminades per la
natura (pel verd i pel blau, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/12/els-regals-que-ens-fa-la-natura.html) i implicar-se a fons en hobbies.
Podrem, gràcies a
practicar els suggeriments de Seppälä, evitar el patiment de menjar-nos el cap
quan estem fent el que hem de fer?
Continuarà...
Molt útil i explicat de manera molt clara i concisa. Enhorabona Paula, gràcies per cer-nos partíceps de les teves lectures i reflexions. Fins dimarts.
ResponElimina