Passa al contingut principal

El camí cap el benestar: gestionar la nostra energia



"La millor manera de gestionar la nostra energia és cultivar la calma. El resultat? Menys estrès, una ment més clara i un focus més ample per tal de poder fer la feina. Aconseguiràs fer el mateix volum de feina, però et sentiràs més equilibrat i fruiràs del procés." Emma Seppälä "The Happiness Track"

"Ensler va descobrir, per primera vegada, el secret de l’alegria i va entendre el perquè no l’havia experimentada abans: l’alegria necessita que ens deixem anar i surt del fet d’estar oberts al món, de sentir gratitud." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/07/el-segon-ale.html

"Solomon reivindica l’espiritualitat definida com un “reflexiu amor a la vida”. Per a arribar-hi és essencial treballar l’emoció filosòfica de la gratitud. La gratitud no només suposa una visió positiva de la vida, sinó que és una manera de posar la nostra vida en perspectiva. Es tracta d’apreciar l’escenari general i tenir l’oportunitat de representar-hi un paper, per petit que aquest sigui." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html


 
Mantenir la calma permet gestionar millor l’energia. Però, en determinats moments de la nostra vida, això no basta, ja que ens sentim esgotats. Davant això, Emma Seppälä, en el llibre “The Happiness Track”, proposa dues estratègies bàsiques. La primera consisteix en fer alguna cosa que ens faci sentir bé. Es tracta de fer una llista de coses que ens fan sentir bé (fer-la vol dir escriure-la!) i de tenir-la a mà sempre, sobretot en els mals moments o quan ens sentim mentalment esgotats. Hem de recordar que si no la tenim disponible, quan estem cansats o en un estat d’ànim negatiu, no recordem el que ens va bé ni ens ve al cap res a fer (de fet, si ens ho diu una altra persona diem que estem massa cansats o que no ens fa ganes). En la llista hi pot haver coses com passejar, fer una infusió al sol, escoltar música, cantar, ballar, mirar una cosa divertida, respirar de manera conscient duran una estona, fer estiraments, parlar amb algú, córrer una estona, etc.

La segona de les estratègies consisteix en aconseguir convertir el que estem fent en alguna cosa que volem fer. Aquesta és una versió de la màxima clàssica de que per estar bé has d’aconseguir voler el que puguis tenir, fer el que puguis fer. Encara que això sembli complicat, Seppälä ha trobat maneres de fer-ho provades per la ciència. En primer lloc, en cas de sentir que no volem fer el que estem fent, haurem d’ajudar-nos reestructurant cognitivament la situació; d'això ella en diu recuperar la visió general. Es tracta de centrar l’atenció en el perquè del que estem fent, en el sentit que té dins la nostra vida. Hem de recuperar la idea del significat que té l’activitat en el context dels nostres valors personals. Per exemple, si el que estem fent té a veure en organitzar una festa familiar, podem pensar en la importància que tenen aquests actes a l'hora de facilitar el contacte entre els diferents membres, en la quantitat d’interaccions positives que es generen durant la festa, en l’espai que dediquem a cultivar el vincle...

Però ens pot passar que el que fem no ens agrada massa i, a més, no està massa connectat amb els nostres valors. El que es pot fer, en aquest cas, és recordar com el fet d’acomplir amb la responsabilitat ens ajudarà a poder fer més tard el que ens agrada fer: la feina feta ens deixarà temps per a sortir amb els amics, ens ajudarà a aconseguir un canvi que ens possibilitarà millorar la nostra vida, ens donarà diners que després podrem invertir en coses que ens agraden... Així, podem passar d’haver de fer una cosa a voler-la fer; del que els psicòlegs anomenen motivació extrínseca (fer-ho perquè els altres ens hi obliguen, per exemple) a la motivació intrínseca (fer-ho perquè trobem que val la pena fer-ho).

En segon lloc, Seppälä ens recorda que podem arribar a voler fer el que estem fent a través de la pràctica de la gratitud. Encara que no ens agradi la nostra ocupació, podem recordar que en tenim quan molta gent no pot dir el mateix. Podem agrair la gent que hem conegut gràcies a fer el que fem. Podem agrair el que hem après. L’agraïment, com explicaven Solomon (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html) i Sonia Lyubomirsky (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html), no només ens desperta emocions positives sinó que ens permet tenir una visió general de la vida i del lloc que hi ocupem.

En tercer lloc, és molt important desconnectar de la feina quan no estem en horari de treball. Aquesta és la versió científica de “no posar tots els ous dins del mateix paner”. No podem definir la nostra vida i la nostra autoestima en funció del que fem professionalment. A més, el fet de seguir pensant en el que hem de fer ens impedeix estar presents, viure el moment, fruir del que va passant. Per tal de desconnectar, Seppälä enumera activitats com l’esport, les caminades per la natura (pel verd i pel blau, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/12/els-regals-que-ens-fa-la-natura.html) i implicar-se a fons en hobbies.

Podrem, gràcies a practicar els suggeriments de Seppälä, evitar el patiment de menjar-nos el cap quan estem fent el que hem de fer?

Continuarà...

Comentaris

  1. Molt útil i explicat de manera molt clara i concisa. Enhorabona Paula, gràcies per cer-nos partíceps de les teves lectures i reflexions. Fins dimarts.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d