L'entrenament del benestar

En una xerrada que podeu trobar a YouTube (vegeu https://www.youtube.com/watch?v=HeBpsiFQiTI ), Richard Davidson, un dels referents del món de l’estudi de l’estat d’ànim i de la importància de la meditació, explica que hem d’entendre el benestar com una habilitat, no molt diferent de l’aprenentatge d’un instrument musical. Aquesta paraula és molt indicativa del que vindrà després en la seva argumentació: el nostre benestar dependrà de la pràctica de determinades activitats que poden fer que el nostre benestar augmenti.

Davidson té una visió molt interessant de la naturalesa humana. Creu que podem entendre les persones com el resultat d’una combinació única de sis dimensions: Resiliència, Perspectiva, Intuïció Social, Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció. Venim al món amb el nostre propi bagatge, però aquest, per la gran plasticitat del nostre cervell, va canviant en funció de l’experiència. Podem canviar el nostre Estil Emocional, però per això, primer hem de ser conscients de quina posició ocupem en cada una de les dimensions i després, en funció del que volem en la vida, decidir quins canvis hem de fer per tal de trobar-nos millor (vegeu, per exemple http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/06/dimensions-dels-estils-emocionals.html).

En el cas que l’objectiu sigui el benestar, Davidson defensa que ens hem de centrar en quatre elements provats neurocientíficament: la resiliència (definida com la rapidesa amb la que ens recuperem de l’adversitat), la perspectiva (la capacitat per a veure la part positiva), l’atenció (la capacitat per a focalitzar la nostra atenció en el que decidim centrar-la) i la generositat (la capacitat de donar-nos als altres, d’estar pendents del benestar dels altres) . En cada un d’ells hi podem veure l’acció de circuits cerebrals que, gràcies a la plasticitat, i a través de la pràctica, poden reforçar-se i, així, millorar el nostre benestar.

La resiliència, la capacitat per a recuperar-nos ràpidament dels cops de la vida,es pot mesurar gràcies a l’activitat que s’observa en determinats paràmetres de l’activitat de circuits cerebrals concrets. De fet, si davant una adversitat aquests paràmetres recuperen els seus nivells de base amb més rapidesa, podrem dir que la persona és més resilient. Una sèrie de treballs recents que han fet amb el seu equip semblen indicar que es pot millorar la resiliència d’una persona simplement practicant mindfulness (vegeu també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/els-beneficis-del-mindfulness-sobre.html) La pràctica, però, deixa clara la seva empremta només després de milers d’hores, sobre unes cinc o sis mil.

La perspectiva positiva seria la capacitat per a veure la part positiva dels altres, la capacitat per assaborir les petites coses, la capacitat per a veure la bondat en els altres, de percebre la humanitat dels altres...Els circuits que estan al darrera d’aquesta dimensió quan estan més actius generen més benestar. En aquest cas, però, la pràctica de la meditació de l’amabilitat afectuosa, un tipus de meditació compassiva (vegeu per exemple, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/sis-eines-mes-per-incrementar-les.html) aconsegueix impactar l’activitat d’aquests circuits, i de retruc el benestar, inclús només després de practicar dues setmanes mitja hora diària.

L’atenció, la capacitat per a focalitzar i mantenir l’atenció en el que ens proposem, és el tercer constituent del benestar. Com cita Davidson, el que es sap és que una ment que bada (que es perd en cabòries sense adonar-se’n) és una ment infeliç (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/aconseguir-una-bona-atencio.html). I que la presència és l’antídot de la distracció. Per tant, les pràctiques que suposen saber en cada moment on tenim centrada la nostra atenció, les que ens permeten retornar una i una altra vegada al que hem marcat com a centre de la nostra atenció (per exemple, l'atenció a la respiració), seran una forma segura de millorar la nostra atenció i, de retruc, el nostre benestar.

Finalment, la generositat tanca aquesta enumeració (vegeu, per exemple, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/practica-lamabilitat.html). Davidson explica que les dades confirmen que quan les persones s’impliquen en actes altruistes i de generositat s’enforteixen determinats circuits que suposen, com a efecte secundari, una millora del benestar.

Tenim l’oportunitat d’assumir la responsabilitat d’ajudar a canviar les nostres pròpies ments. Davidson, en definitiva, ens mostra un camí ben clar cap al benestar: practica mindfulness i milloraràs la resiliència i el teu benestar; practica la compassió i milloraràs la teva perspectiva i el teu benestar; practica la presència i el control atencional, l’estar present ara i aquí, i milloraràs la teva atenció i el teu benestar; i, finalment, fes coses pels altres i cultivaràs la teva generositat i, de retruc, el teu benestar.

Bona pràctica!