He de confessar que m’agrada molt la manera d’escriure de Malcolm Gladwell. No soc l’única que té aquesta debilitat. Si cerqueu per la xarxa us trobareu amb articles que analitzen els seus escrits, la seva capacitat per a contar històries i, a partir de l’aprofundiment en la teoria científica disponible, presentar un marc explicatiu general. El seu enginy per a incitar-nos a fer presents els nostres marcs conceptuals, des de on interpretem el món i, una vegada explicat el que la ciència sap sobre el tema, obrir-nos noves maneres de veure les coses, el converteix en un periodista/narrador que no deixa mai indiferent.
En el seu darrer
llibre, “David y Goliat”, parteix de la narració bíblica del gegant vençut pel
petit pastor, per a posar en qüestió la idea de que les coses són com semblen,
de que els gegants i els poderosos sempre tenen la victòria més propera. Gladwell
ens porta a posar en dubte que les coses siguin tan clares, explorant el món
dels obstacles i els desavantatges per acabar demostrant que, en moltes
ocasions, el que sembla un joc perdedor és el camí cap a un gran èxit.
En el llibre hi apareixen
la discriminació i la lluita per la igualtat, la dislèxia, la pèrdua del pare
en una edat primerenca, el fet d’haver d’optar per una universitat mediocre o
les seqüeles derivades de les desgràcies. La tesi que intenta demostrar
Gladwell en la primera secció del llibre és que en determinats moments s’ha de
tenir en compte que determinats avantatges tenen els seus desavantatges i a l’inrevés.
En la segona, analitza el fet de que les dificultats no sempre són negatives i
suposen la mobilització de recursos que, una vegada generats, ens poden portar a l’èxit.
I en la tercera, podem veure com el poder a qualsevol preu pot tenir
repercussions negatives inesperades.
En un dels
capítols parla de la dislèxia, és a dir, de la dificultat que tenen
determinades persones per a identificar i manipular els sons. Aquest fet
ocasiona dificultats en l’aprenentatge de la lectura i en el seu ritme. Les
persones amb dislèxia llegeixen de forma més lenta, de manera que no arriben a
assolir una determinada fluïdesa i, així, tenen problemes de comprensió
lectora, ja que, al tenir un ritme de processament lent, quan acaben una frase
ja no poden recordar com començava.
La dislèxia, en
principi, suposa un gran desavantatge. Però així, com explicar que sobre un
terç dels empresaris amb molt èxit siguin dislèxics? Gladwell indica que la
majoria de nosaltres fem el que se’ns dóna bé fer, seguint un procés d’aprenentatge
que s’anomena “aprenentatge de capitalització”. Tanmateix, els experts parlen d’un
altre procés alternatiu, “aprenentatge de compensació”, que es basa en afrontar
les pròpies limitacions, superant la inseguretat i la humiliació. En el cas
dels dislèxics no queda més remei que intentar aquest procés de compensació. Es
dediquen a memoritzar paraules, a mobilitzar recursos alternatius per tal d’aconseguir
passar cursos i arribar a expressar-se bé i amb èxit en públic. La majoria no
ho aconsegueixen, però els que sí ho fan queden en una situació millor que la
que tindrien en altres circumstàncies.
Aquest camí cap
a la compensació de dificultats també té repercussions sobre la personalitat. Gladwell
explica que les dades ens permeten definir la personalitat dels innovadors i, a
part de la tendència a ser inventius, oberts i curiosos i, a més, metòdics i
voluntariosos, puntuen molt baix en amabilitat. És a dir, que en la dimensió
definida pels parells cooperatiu/empàtic contra egocèntric/antagònic, es situen
clarament en l’últim extrem de la dimensió.
Les idees
radicals i transformadores no s’imposen socialment a no ser que la persona estigui
disposada a desafiar clarament les convencions vigents. Els dislèxics que
aconsegueixen tenir èxit ho fan per la via de trobar “dreceres” en el camí que
marca el sistema. No poden seguir la via estàndard. Han de superar les
dificultats derivades de la seva falta de fluència lectora. Han de ser uns grans
gestors del propi fracàs.
Vet aquí un
exemple de com un desavantatge inicial porta a una compensació que condueix a l’èxit.
Vet aquí un
llibre molt recomanable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada