Passa al contingut principal

Els avantatges dels desavantatges






He de confessar que m’agrada molt la manera d’escriure de Malcolm Gladwell. No soc l’única que té aquesta debilitat. Si cerqueu per la xarxa us trobareu amb articles que analitzen els seus escrits, la seva capacitat per a contar històries i, a partir de l’aprofundiment en la teoria científica disponible, presentar un marc explicatiu general. El seu enginy per a incitar-nos a fer presents els nostres marcs conceptuals, des de on interpretem el món i, una vegada explicat el que la ciència sap sobre el tema, obrir-nos noves maneres de veure les coses, el converteix en un periodista/narrador que no deixa mai indiferent.

En el seu darrer llibre, “David y Goliat”, parteix de la narració bíblica del gegant vençut pel petit pastor, per a posar en qüestió la idea de que les coses són com semblen, de que els gegants i els poderosos sempre tenen la victòria més propera. Gladwell ens porta a posar en dubte que les coses siguin tan clares, explorant el món dels obstacles i els desavantatges per acabar demostrant que, en moltes ocasions, el que sembla un joc perdedor és el camí cap a un gran èxit.

En el llibre hi apareixen la discriminació i la lluita per la igualtat, la dislèxia, la pèrdua del pare en una edat primerenca, el fet d’haver d’optar per una universitat mediocre o les seqüeles derivades de les desgràcies. La tesi que intenta demostrar Gladwell en la primera secció del llibre és que en determinats moments s’ha de tenir en compte que determinats avantatges tenen els seus desavantatges i a l’inrevés. En la segona, analitza el fet de que les dificultats no sempre són negatives i suposen la mobilització de recursos que, una vegada generats, ens poden portar a l’èxit. I en la tercera, podem veure com el poder a qualsevol preu pot tenir repercussions negatives inesperades.

En un dels capítols parla de la dislèxia, és a dir, de la dificultat que tenen determinades persones per a identificar i manipular els sons. Aquest fet ocasiona dificultats en l’aprenentatge de la lectura i en el seu ritme. Les persones amb dislèxia llegeixen de forma més lenta, de manera que no arriben a assolir una determinada fluïdesa i, així, tenen problemes de comprensió lectora, ja que, al tenir un ritme de processament lent, quan acaben una frase ja no poden recordar com començava.

La dislèxia, en principi, suposa un gran desavantatge. Però així, com explicar que sobre un terç dels empresaris amb molt èxit siguin dislèxics? Gladwell indica que la majoria de nosaltres fem el que se’ns dóna bé fer, seguint un procés d’aprenentatge que s’anomena “aprenentatge de capitalització”. Tanmateix, els experts parlen d’un altre procés alternatiu, “aprenentatge de compensació”, que es basa en afrontar les pròpies limitacions, superant la inseguretat i la humiliació. En el cas dels dislèxics no queda més remei que intentar aquest procés de compensació. Es dediquen a memoritzar paraules, a mobilitzar recursos alternatius per tal d’aconseguir passar cursos i arribar a expressar-se bé i amb èxit en públic. La majoria no ho aconsegueixen, però els que sí ho fan queden en una situació millor que la que tindrien en altres circumstàncies.

Aquest camí cap a la compensació de dificultats també té repercussions sobre la personalitat. Gladwell explica que les dades ens permeten definir la personalitat dels innovadors i, a part de la tendència a ser inventius, oberts i curiosos i, a més, metòdics i voluntariosos, puntuen molt baix en amabilitat. És a dir, que en la dimensió definida pels parells cooperatiu/empàtic contra egocèntric/antagònic, es situen clarament en l’últim extrem de la dimensió.

Les idees radicals i transformadores no s’imposen socialment a no ser que la persona estigui disposada a desafiar clarament les convencions vigents. Els dislèxics que aconsegueixen tenir èxit ho fan per la via de trobar “dreceres” en el camí que marca el sistema. No poden seguir la via estàndard. Han de superar les dificultats derivades de la seva falta de fluència lectora. Han de ser uns grans gestors del propi fracàs.

Vet aquí un exemple de com un desavantatge inicial porta a una compensació que condueix a l’èxit.

Vet aquí un llibre molt recomanable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,