Aprendre a pensar com en Sherlock Holmes

Na Maria Konnikova és una psicòloga que es dedica a la divulgació científica i al periodisme (vegeu la seva pàgina web www.mariakonnikova.com ) i va fer la seva tesi doctoral amb Steven Pinker (vegeu l’entrada benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/les-cinc-vies-cap-la-violencia.html).També és una gran afeccionada a les novel·les de Sherlock Holmes. El seu darrer llibre, “¿Cómo pensar como Sherlock Holmes?”, reuneix aquestes dues facetes i intenta, a través de tota una sèrie d’informació molt ben documentada i dels exemples extrets de les històries del detectiu, ensenyar a pensar com ell.

Les deduccions de Holmes provenen de l’aplicació d’un sistema que s’apropa molt a la metodologia científica:  es tracta d’entendre quin és el problema i plantejar-lo, observar atentament, formular hipòtesis (imaginar conseqüències), comprovar si són correctes i fer deduccions. En cas de que no s’hagi arribat a una solució adequada, hauríem de repetir el procés.

Els obstacles que ens trobem quan volem convertir-nos en detectius o pensadors experts provenen de la nostra pròpia naturalesa. No estem preparats per a funcionar així contínuament. Fer tal cosa, seria el resultat d’un entrenament constant. El problema és que la ment humana actua en funció de dos sistemes de resposta. El primer és ràpid, intuïtiu, reactiu i “calent”; una espècie de vigilància mental que es troba en un estat continu de “lluita/fugida”. No exigeix esforç ni pensament conscient i actua com a pilot automàtic, de manera que està programat per tal de defugir el patiment i cercar el plaer (vegeu, per exemple, l'entrada del 16 de novemdre de 2013 benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/el-sistema-dexploracio-o-de-plaer.html ). 

L’altra sistema és més lent, més deliberatiu, més rigorós i més lògic i “fred”, però resulta molt més costós des del punt de vista cognitiu. No sol entrar en acció a no ser que es consideri necessari. De fet, només usem aquest segon sistema, més fred i serè, quan alguna cosa capta intensament la nostra atenció i ens obliga a aturar-nos. En general, estem sota el domini del primer sistema i, aquest, té la tendència a acceptar tot el que se li presenta. Així, la informació que ens arriba, normalment la considerem com a vertadera sense cap esforç. Si l’hem de considerar falsa, hem de passar a un processament deliberatiu que exigeix temps, vigilància i energia. Així, com més complex sigui un concepte o una idea, o com menys evident sigui la seva certesa o falsedat, més esforç ens farà falta i més temps haurem de mantenir-nos en el segon sistema, el “fred”.

El problema és que si estem molt ocupats, estressats, distrets o esgotats per alguna raó, el sistema automàtic queda més fixat; quan la ment es veu en la necessitat d’afrontar moltes exigències al mateix temps no pot amb tot i el procés de verificació, que depèn del segon sistema lent i “fred”, és d’una de les primeres operacions de les quals prescindeix. Alerta , doncs, a l'hora de prendre decisions si estem estressats...

Konnikova explica que si parlem d’un elefant rosa, la nostra ment primer imaginarà tal cosa i només després analitzarà la seva falsedat. El truc que utilitza Sherlock Holmes, per tal de no caure en l’automatisme del primer sistema, consisteix en tractar cada pensament, cada experiència i cada percepció de la mateixa manera que tractaria un elefant rosa: amb una bona dosi d’escepticisme i no amb la credulitat natural de la nostra ment.

La proposta és no suposar que les coses són tal com pensem que són. Es tracta d’arribar a pensar que tot pot arribar a ser tan absurd com el citat elefant rosa. Això implicaria activar el segon sistema de resposta, cosa que només és possible amb un gran entrenament i amb el que Konnikova defineix com les dues “m”: motivació (en el sentit de voluntat i dedicació) i mindfulness (en el sentit de presència i atenció centrada en l’ara i aquí).

Volem deixar enrere la nostra tendència a donar les coses per certes? Volem millorar a l'hora de prendre decisions? Seguirem la pista del detectiu i de les estratègies que ens proposa Konnikova.