En algun lloc
vaig llegir que hem de cercar la part positiva de les coses, aprofitar tot el
de bo que té el que ens envolta, ja que la vida, sense que ho demanem, ens
portarà reptes, problemes i dificultats de forma natural. Així, la manera en
què afrontem el que ens va venint serà molt important pel nostre benestar.
Explica Sonja
Lyubomirsky que hi ha dues maneres bàsiques d’afrontar les circumstàncies de la
vida: centrar-nos en el problema o centrar-nos en l’emoció. Hi ha persones que
es solen centrar en el problema i tracten de controlar la situació, de
resoldre-la d’alguna manera i de desfer-se de l’entrebanc. No sempre resulta
efectiu, ja que hi ha coses que estan fora de les nostres possibilitats. Per
exemple, quan patim una pèrdua no la podem “solucionar”. En aquest cas, l’única
forma sana d’afrontar la situació és gestionar les nostres reaccions
emocionals. El dolor s’ha d’acceptar i intentar alleujar a través del suport d’altres
persones o de centrar-nos en projectes significatius.
D’aquesta
manera, quan sembla que podem intervenir en la situació ens solem centrar en el
problema; en canvi, quan veiem que l’esdeveniment negatiu simplement s’ha de suportar,
tenim tendència a centrar-nos en les emocions.
Afrontar la
situació centrant-se en el problema suposa, bàsicament, intentar trobar la
manera de resoldre’l. En aquest cas, les persones afirmen que:
Dedico els meus
esforços a fer alguna cosa per resoldre l’assumpte.
Faig el que he
de fer, una cosa darrera de l’altra.
Em concentro en
trobar una estratègia.
Desenvolupo un
pla d’acció.
Deixo de banda
altres activitats per tal concentrar-me en el problema.
Busco consell
per tal d’aclarir el que puc fer.
Parlo amb algú
per tal de fer alguna acció concreta per a resoldre la situació.
En cas de que l’esdeveniment
sigui incontrolable o estiguem tan col·lapsats per emocions negatives que no
puguem pensar raonablement, l’afrontament centrat en les emocions és el sistema
adequat i, en determinades ocasions, l’únic possible.
Hi ha moltes
estratègies centrades en les emocions, algunes que suposen un canvi en la
conducta i altres que tenen com a protagonistes les formes de pensar. Les
estratègies conductuals poden consistir en distreure’s de forma activa (anar al
cinema, compartir una activitat a l’aire lliure amb amics, per exemple), en fer
exercici físic (sortir a caminar per millorar l’estat d’ànim, per exemple) o anar a veure persones que ens puguin donar suport emocional. Quan estem molt afectats
per una determinada circumstància, aquestes estratègies ens ajuden a deixar de
banda per un moment la tristor o l’angoixa i, així, habiliten un espai mental
que permet preparar-los per tal d’afrontar millor la situació.
Les estratègies
cognitives suposen la reinterpretació de la situació (intentar veure la part
positiva de la situació o valorar el que es pot aprendre de l’experiència, per
exemple), l’acceptació de la situació (aprendre a conviure amb les
circumstàncies o acceptar la realitat del que ha passat, per exemple) o
intentar trobar-li un sentit al que està passant (per exemple, trobar consol en les
pròpies creences o adoptar una nova perspectiva sobre la vida i sobre cóm val
la pena viure-la).
Els estudis fets
demostren que ambdues formes d’afrontar els problemes són útils i es poden
practicar per tal de millorar-les. Les persones es solen beneficiar de posar en
marxa estratègies que normalment no utilitzen. Així, en una investigació sobre
el dol es va veure que els homes es beneficiaven més d’aprendre estratègies
centrades en les emocions, mentre les dones milloraven el seu afrontament quan
aprenien estratègies centrades en el problema.
En el cas dels
problemes crònics, per exemple determinades malalties, combinar els dos
sistemes és molt important. Les estratègies centrades en els emocions ajuden a
dur millor el malestar de la situació, mentre que les centrades en el problema
ajuden a resoldre aspectes pràctics de la situació.
Quines
estratègies t’agradaria practicar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada