Desenvolupar estratègies per tal d'afrontar els problemes

En algun lloc vaig llegir que hem de cercar la part positiva de les coses, aprofitar tot el de bo que té el que ens envolta, ja que la vida, sense que ho demanem, ens portarà reptes, problemes i dificultats de forma natural. Així, la manera en què afrontem el que ens va venint serà molt important pel nostre benestar.

Explica Sonja Lyubomirsky que hi ha dues maneres bàsiques d’afrontar les circumstàncies de la vida: centrar-nos en el problema o centrar-nos en l’emoció. Hi ha persones que es solen centrar en el problema i tracten de controlar la situació, de resoldre-la d’alguna manera i de desfer-se de l’entrebanc. No sempre resulta efectiu, ja que hi ha coses que estan fora de les nostres possibilitats. Per exemple, quan patim una pèrdua no la podem “solucionar”. En aquest cas, l’única forma sana d’afrontar la situació és gestionar les nostres reaccions emocionals. El dolor s’ha d’acceptar i intentar alleujar a través del suport d’altres persones o de centrar-nos en projectes significatius.

D’aquesta manera, quan sembla que podem intervenir en la situació ens solem centrar en el problema; en canvi, quan veiem que l’esdeveniment negatiu simplement s’ha de suportar, tenim tendència a centrar-nos en les emocions.

Afrontar la situació centrant-se en el problema suposa, bàsicament, intentar trobar la manera de resoldre’l. En aquest cas, les persones afirmen que:

Dedico els meus esforços a fer alguna cosa per resoldre l’assumpte.

Faig el que he de fer, una cosa darrera de l’altra.

Em concentro en trobar una estratègia.

Desenvolupo un pla d’acció.

Deixo de banda altres activitats per tal concentrar-me en el problema.

Busco consell per tal d’aclarir el que puc fer.

Parlo amb algú per tal de fer alguna acció concreta per a resoldre la situació.

En cas de que l’esdeveniment sigui incontrolable o estiguem tan col·lapsats per emocions negatives que no puguem pensar raonablement, l’afrontament centrat en les emocions és el sistema adequat i, en determinades ocasions, l’únic possible.

Hi ha moltes estratègies centrades en les emocions, algunes que suposen un canvi en la conducta i altres que tenen com a protagonistes les formes de pensar. Les estratègies conductuals poden consistir en distreure’s de forma activa (anar al cinema, compartir una activitat a l’aire lliure amb amics, per exemple), en fer exercici físic (sortir a caminar per millorar l’estat d’ànim, per exemple) o anar a veure persones que ens puguin donar suport emocional. Quan estem molt afectats per una determinada circumstància, aquestes estratègies ens ajuden a deixar de banda per un moment la tristor o l’angoixa i, així, habiliten un espai mental que permet preparar-los per tal d’afrontar millor la situació.

Les estratègies cognitives suposen la reinterpretació de la situació (intentar veure la part positiva de la situació o valorar el que es pot aprendre de l’experiència, per exemple), l’acceptació de la situació (aprendre a conviure amb les circumstàncies o acceptar la realitat del que ha passat, per exemple) o intentar trobar-li un sentit al que està passant (per exemple, trobar consol en les pròpies creences o adoptar una nova perspectiva sobre la vida i sobre cóm val la pena viure-la).

Els estudis fets demostren que ambdues formes d’afrontar els problemes són útils i es poden practicar per tal de millorar-les. Les persones es solen beneficiar de posar en marxa estratègies que normalment no utilitzen. Així, en una investigació sobre el dol es va veure que els homes es beneficiaven més d’aprendre estratègies centrades en les emocions, mentre les dones milloraven el seu afrontament quan aprenien estratègies centrades en el problema.

En el cas dels problemes crònics, per exemple determinades malalties, combinar els dos sistemes és molt important. Les estratègies centrades en els emocions ajuden a dur millor el malestar de la situació, mentre que les centrades en el problema ajuden a resoldre aspectes pràctics de la situació.

Quines estratègies t’agradaria practicar?