Una vida amb sentit, una vida amb passió

Oliver Sacks és un dels neuròlegs més famosos del món. A més, ha escrit tota una sèrie de llibres que s’han convertit en best-sellers, gairebé tots sobre casos relacionats amb els seus estudis. No podeu perdre l’oportunitat, per exemple, de llegir “El hombre que confundió a su mujer con un sombrero” o “Un antropólogo en Marte”. Però avui és el protagonista d’aquesta entrada perquè l’altra dia va aparèixer un article preciós en el que celebra el seu 80 aniversari (vegeu “El País” del 13 de juliol).

Determinades persones actuen com a models de vida. Ens mostren maneres de viure que ens fan veure que podem anar més enllà. En aquest cas, la carta d’Oliver Sacks n’és tot un exemple. És la carta d’una persona que, a punt dels 80, fa balanç de la seva vida i el primer que troba és agraïment: per tot el que ha viscut, per tot el que ha fet, pels amics, pels col·legues, pels lectors. Li sap greu haver perdut temps, seguir essent massa tímid, no parlar més que la seva llengua i no haver experimentat més cultures.

Sacks creu que continuem vius en la vida dels altres. Ell encara recorda a altres autors, als seus pares i a antics pacients. Celebra haver estimat. Sap que és un privilegiat per la seva condició física i, encara que veu que les seves reaccions són lentes i la seva energia s’ha d’administrar estratègicament, demana un poc de sort per tal de poder viure uns anys més i poder fer el que considera les dues coses més importants de la vida: treballar i estimar.

Sacks recorda els 80 anys del seu pare, viscuts com una ampliació de la vida i de la perspectiva mental. Després de tota una vida de dalts i baixos, una persona és més conscient de que tot passa. I de la bellesa. I de la llibertat guanyada quan ens alliberem de necessitats artificioses. Sacks demostra tenir satisfetes les necessitats psicològiques bàsiques: autonomia (tenir iniciativa personal), competència (interactuar de forma efectiva amb el que ens envolta) i relacions personals (sentir-se connectats de forma significativa amb els altres).

I, sobretot, el que traspua l’escrit de Sacks és passió, una passió en el sentit harmoniós, una passió que el porta a treballar infatigablement i a aconseguir l’excel·lència. Llegir Sacks és llegir a una persona oberta i entusiasmada pel que li queda per aprendre. La passió de Sacks no és obsessiva, ni es basa en els guanys que se’n puguin derivar del que faci. La passió de Sacks és harmoniosa, es basa en metes que es centren en l’augment de destresa, en el seu cas en entendre com funcionem, com el cervell fa el que fa i ens condueix allà on ens condueix.

Robert Vallerand, un psicòleg canadenc que es dedica a estudiar la passió, assenyala en un article que quan és harmoniosa la passió proporciona un augment de les emocions positives i dels sentiments de flux, més benestar psicològic, una millor salut física, relacions personals més profundes i satisfactòries i una millora en el rendiment. La celebració dels seus 80 anys demostren que Sacks és un gran exemple del resultat de viure una vida amb sentit, entrega i passió.