David Eagleman
és un neurocientífic que en el seu llibre “Incógnito. Las vidas secretas del
cerebro” presenta d’una manera molt amena com funciona el nostre cervell.
Segons Eagleman, el cervell és una espècie d’ordinador modular que té la funció
de generar comportaments que siguin adequats per a les circumstàncies que es va
trobant. L’evolució ha anat modelant els nostres ulls, els nostres òrgans
interns, la resta del nostre cos i també les nostres creences i pensaments. A
part d’una maquinària immunitària per tal de sobreviure als atacs dels gèrmens
també hem desenvolupat una maquinària nerviosa per a resoldre els problemes al
que s’enfrontaven els nostres avantpassats caçadors/recol·lectors durant el 99%
de la nostra història com a espècie. Els bebès venen al món amb una sèrie de
programes nerviosos especialitzats per a raonar sobre els objectes, la
causalitat física, els números, el món biològic, les creences i les motivacions
dels altres i les interaccions socials.
Eagleman explica
que, a pesar de que tenim la sensació de que fem el que volem, la majoria de
decisions que anem prenent són el fruit de l’automatització i passen a nivell
inconscient. Només som conscients d’allò que transgredeix les nostres
expectatives. Quan la predicció del món és adequada, la consciència no és
necessària perquè el cervell està fent bé la seva feina. La consciència és un
bé escàs, ja que consumeix molta energia i el que fa el cervell és automatitzar
tot el que pot. La consciència seria com un director executiu d’una empresa que
fa la planificació a llarg termini. Té una certa influència, però ha d’assumir
que està al càrrec d’una empresa sòlida que porta molt temps funcionant. La
seva feina consisteix en assumir un concepte sobre el que volem aconseguir i fer els plans a llarg termini,
en la mesura que la tecnologia de la que disposa l’empresa fa possible
assumir-los.
La selecció
natural ha disposat que l’organització sigui aquesta i hem de suposar que la
nostra dificultat per accedir de manera conscient a com funcionem ve del fet de
que si deixéssim de ser conscients seria com si l’empresa es quedés sense
direcció; en canvi, si ho fóssim massa, el sistema s’empantanaria, com si el
director hagués de controlar cada un dels processos, i el resultat seria la
lentitud i la ineficiència. De fet, la majoria d’accions que fem són el
resultat de circuits premodelats per l’evolució.
Eagleman posa un
exemple curiós. En general, pensem que la qüestió de la fidelitat a la parella
és una decisió basada en el caràcter moral de la persona. Tanmateix, els
estudis sobre monogàmia animal lliguen aquesta a una hormona concreta: la
vasopressina, una substància que actua sobre el nucli accumbens del cervell masculí
i que s’associa amb una sensació de tranquil·litat i plaer quan es tenen
relacions sexuals amb la parella. Si es manipula el nivell de vasopressina té
efectes directes sobre la fidelitat a la parella. Però és així també en el cas
dels humans?
Un estudi de
l’any 2008 mostra una clara correlació entre la presència d’una, dues o cap
còpia d’un gen receptor de la vasopressina i els problemes de parella. Com més
còpies del gen es tenien més dèbil era l’efecte de la vasopressina en el
torrent sanguini i pitjor era la puntuació dels homes en el seu vincle de
parella, mesurat en funció de la solidesa de la relació, els problemes de
parella percebuts i la qualitat marital declarada per les seves parelles. Els
homes amb dos còpies del gen tenien més probabilitats d’ésser fadrins i, en cas
de casar-se, més probabilitats de tenir problemes de parella.
Així, el cicle
format per la conducta sexual, l’acció de la vasopressina sobre el cervell i la
sensació de més o menys vinculació emocional amb la parella resulta ser un
exemple de la poca transparència del funcionament cerebral. Per molt que pensem
que sabem el que fem, si no acceptem que els impulsos ens condicionen, ens
veiem condemnats a repetir errors.
El benestar
emocional només pot venir del fet de fer-nos conscients de la maquinària
silenciosa que ens condiciona i de tenir-la present com a directors de l’empresa
de la nostra vida. Per a prendre bones decisions necessitem tenir una bona
informació del nostre funcionament; només així podrem tenir una vida coherent
amb els nostres valors. Una vida plena. Amb sentit, entrega i passió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada