Els secrets que ens amaga el cervell

David Eagleman és un neurocientífic que en el seu llibre “Incógnito. Las vidas secretas del cerebro” presenta d’una manera molt amena com funciona el nostre cervell. Segons Eagleman, el cervell és una espècie d’ordinador modular que té la funció de generar comportaments que siguin adequats per a les circumstàncies que es va trobant. L’evolució ha anat modelant els nostres ulls, els nostres òrgans interns, la resta del nostre cos i també les nostres creences i pensaments. A part d’una maquinària immunitària per tal de sobreviure als atacs dels gèrmens també hem desenvolupat una maquinària nerviosa per a resoldre els problemes al que s’enfrontaven els nostres avantpassats caçadors/recol·lectors durant el 99% de la nostra història com a espècie. Els bebès venen al món amb una sèrie de programes nerviosos especialitzats per a raonar sobre els objectes, la causalitat física, els números, el món biològic, les creences i les motivacions dels altres i les interaccions socials.

Eagleman explica que, a pesar de que tenim la sensació de que fem el que volem, la majoria de decisions que anem prenent són el fruit de l’automatització i passen a nivell inconscient. Només som conscients d’allò que transgredeix les nostres expectatives. Quan la predicció del món és adequada, la consciència no és necessària perquè el cervell està fent bé la seva feina. La consciència és un bé escàs, ja que consumeix molta energia i el que fa el cervell és automatitzar tot el que pot. La consciència seria com un director executiu d’una empresa que fa la planificació a llarg termini. Té una certa influència, però ha d’assumir que està al càrrec d’una empresa sòlida que porta molt temps funcionant. La seva feina consisteix en assumir un concepte sobre el que volem aconseguir i fer els plans a llarg termini, en la mesura que la tecnologia de la que disposa l’empresa fa possible assumir-los.

La selecció natural ha disposat que l’organització sigui aquesta i hem de suposar que la nostra dificultat per accedir de manera conscient a com funcionem ve del fet de que si deixéssim de ser conscients seria com si l’empresa es quedés sense direcció; en canvi, si ho fóssim massa, el sistema s’empantanaria, com si el director hagués de controlar cada un dels processos, i el resultat seria la lentitud i la ineficiència. De fet, la majoria d’accions que fem són el resultat de circuits premodelats per l’evolució.

Eagleman posa un exemple curiós. En general, pensem que la qüestió de la fidelitat a la parella és una decisió basada en el caràcter moral de la persona. Tanmateix, els estudis sobre monogàmia animal lliguen aquesta a una hormona concreta: la vasopressina, una substància que actua sobre el nucli accumbens del cervell masculí i que s’associa amb una sensació de tranquil·litat i plaer quan es tenen relacions sexuals amb la parella. Si es manipula el nivell de vasopressina té efectes directes sobre la fidelitat a la parella. Però és així també en el cas dels humans?

Un estudi de l’any 2008 mostra una clara correlació entre la presència d’una, dues o cap còpia d’un gen receptor de la vasopressina i els problemes de parella. Com més còpies del gen es tenien més dèbil era l’efecte de la vasopressina en el torrent sanguini i pitjor era la puntuació dels homes en el seu vincle de parella, mesurat en funció de la solidesa de la relació, els problemes de parella percebuts i la qualitat marital declarada per les seves parelles. Els homes amb dos còpies del gen tenien més probabilitats d’ésser fadrins i, en cas de casar-se, més probabilitats de tenir problemes de parella.

Així, el cicle format per la conducta sexual, l’acció de la vasopressina sobre el cervell i la sensació de més o menys vinculació emocional amb la parella resulta ser un exemple de la poca transparència del funcionament cerebral. Per molt que pensem que sabem el que fem, si no acceptem que els impulsos ens condicionen, ens veiem condemnats a repetir errors.

El benestar emocional només pot venir del fet de fer-nos conscients de la maquinària silenciosa que ens condiciona i de tenir-la present com a directors de l’empresa de la nostra vida. Per a prendre bones decisions necessitem tenir una bona informació del nostre funcionament; només així podrem tenir una vida coherent amb els nostres valors. Una vida plena. Amb sentit, entrega i passió.