Els investigadors
de la sociabilitat humana han reunit un notable nombre de factors que es
consideren un risc per a la violència, entre ells l’egoisme, els insults, la
gelosia, el tribalisme, la frustració, la concentració de persones, la calor i
la virilitat. Aquests elements poden conduir-nos a la violència si ens trobem
immersos en una cultura de l’honor, mentre que es veuen atenuats en una cultura
de la dignitat. En una cultura de la dignitat es respecta als homes no per la
seva rapidesa a l’hora de contestar als insults, sinó pel seu autocontrol.
L’autocontrol
suposa desfer-se de la tirania dels estímuls, ésser capaços de preferir les
gratificacions majors i posteriors a les immediates i poder posar les pròpies
accions al servei dels plans, dels propòsits i dels valors. Per això, els
neurocientífics han provat que necessitem tenir uns lòbuls frontals intactes:
les porcions més posteriors analitzen els estímuls, la frontal lateral analitza
el context i, finalment, el pol frontal analitza l’episodi concret i gestiona
la resposta final.
Els estudis de
diferents autors conclouen que com més autocontrol tenen les persones, millor
és la seva vida. Entre els estudiants es pot veure que els que tenen
puntuacions més altes treuen millors notes, presenten menys trastorns
alimentaris, beuen menys alcohol, es queixen menys de dolor, tenen menys
depressió, presenten una autoestima més alta, són més aplicats, mantenen
millors relacions amb la família, tenen menys relacions sexuals problemàtiques,
s’enrabien menys i senten més culpa i menys vergonya. Encara que són iguals de
solidaris, es mostren menys afectats per l’aflicció dels altres.
L’autocontrol és
una característica estable que diferencia a les persones des de la petita
infància. Tanmateix, tenim diferents mètodes per tal de potenciar-lo. A
vegades, simplement ho aconseguim si ens mantenim lluny de les temptacions (tirem els dolços, no
anem a bars, posem el despertador lluny del llit per tal de no poder-lo
apagar,...). Altres, si aprenem a mirar les coses des d’una altra perspectiva
(pensem en les ofenses com una mostra de la immaduresa de l’ofensor, per
exemple). Podem, també, decidir potenciar el control dels nostres impulsos quan
estem en ambients estables i segurs (si pensem viure més, no ens exposem a
perills de forma gratuïta). Una altra via que permet a les persones elevar el
seu autocontrol és millorar la nutrició, la moderació i la salut, ja que el
funcionament dels lòbuls frontals és molt sensible al seu estat fisiològic.
L’autocontrol també
es pot reforçar seguint una metàfora de l’exercici físic: exercitar-lo suposa
augmentar la seva potència. En determinats estudis es demanava als usuaris que
prenguessin nota del que menjaven, que s’apuntessin a un gimnàs, que
s’apuntessin a cursos sobre la gestió dels diners o de tècniques d’estudi, que
no diguessin paraulotes, parlessin amb frases complertes i no comencessin mai
les frases amb un “jo...”. El que crida l’atenció dels resultats és que les
persones implicades, al mateix temps que mostraven un autocontrol més gran en
les proves de laboratori, exhibien un major control en les seves vides: fumaven
menys, bevien menys alcohol, menjaven millor, gastaven menys diners, miraven
menys la televisió, estudiaven més i mantenien el pis més net. Per tant, quan ens proposem augmentar el control sobre una àrea es solen produir millores en moltes altres.
Tanmateix, hi ha
modes en el que es considera l’estàndard lloable de personalitat. En
determinades èpoques, s’ha lloat l’autocontrol com a ingredient essencial de
l’excel·lència personal. En altres, l’espontaneïtat s’ha considerat l’objectiu
a aconseguir en les relacions personals i la gestió emocional. El problema és
que cada model té les seves conseqüències i els estudis semblen demostrar que
eliminar l’autocontrol de l’ideari social i educatiu deixa a les persones
encadenades als seus impulsos, amb tot el que això suposa a l’hora de prendre
decisions: més violència instrumental, més evitació del que ens resulta
difícil, més vergonya, menys autoestima, menys autoconfiança...
Els estudis mostren
que l’autocontrol ens condueix a la possibilitat de marcar-nos objectius i creure
en la possibilitat d’acomplir-los. L’autocontrol, en definitiva, posa les
condicions per tal de gestionar la nostra pròpia vida, gràcies a la gestió
emocional i de la nostra conducta. Benvinguts al benestar emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada