La masculinitat a anàlisi

L’any 2001, un psicòleg americà, Alon Gratch,  va publicar “Si los hombres pudieran hablar...descubre lo que dirían”, en el que l’autor explora el que ell considera que són els atributs que configuren la masculinitat en el món occidental. La masculinitat és, com podrem veure, una construcció cultural, una manera d’estar en el món, configurada per les expectatives dels altres. Els homes, així, van generant una identitat a partir de les vivències i de les conseqüències de les seves accions.

Segons Gratch, ens trobem amb 7 atributs masculins:

• La vergonya. Aquesta emoció s’articula al voltant de la frase “els nens no ploren”. L’antídot de la vergonya el trobarien en la detecció dels defectes dels altres, enunciant-los contínuament. És la clau per entendre les “provocacions” contínues, basades en els suposats defectes de cada un, que trobem en les amistats masculines.

• L’absència emocional. La frase que la defineix és “no sé el que sento”. Suposa una propensió a distanciar-se dels sentiments, encara que no en tots el àmbits. Per exemple, els sentiments expressats pels homes les podríem trobar en la feina, en la manera de fer-la, en les estratègies que utilitzen,...

• La inseguretat masculina. La frase que la il·lustra seria “estic cansat d’intentar estar sempre a dalt de tot”. L’home té la necessitat d’estar passiu, de ser més objecte que subjecte, però li fa por assumir un paper massa “femení”. O, a vegades, es dóna el procés contrari i la dona vol que assumeixi un paper més “masculí” a casa; però la iniciativa la marca ella, amb el resultat de reforçar la “feminitat” de l’home.

• L’egocentrisme. Es manifesta en forma de “mira’m, toca’m, escolta’m”. És, seguint a Gratch, un reflex de la inseguretat masculina. El “narcisisme” masculí té a veure amb el poder, la força i l’èxit. El femení, per la seva banda, està més relacionat amb l’aparença física, la bellesa i l’estètica.

• L’agressivitat. És el “jo et diré qui mana”. Es pot considerar un altre fruit de la inseguretat masculina, deriva de la por a la vulnerabilitat i té l’atac com una defensa. Diu literalment “el hombre necesita sentirse libre para descargar parte de su agresividad sin temor a destruir su compañera. A su vez, la compañera deberá responder con su propia agresividad para fijar los límites de lo que es aceptable. Pero al mismo tiempo intentará desarmarlo con un afecto e interés auténtico”.

• L’autodestrucció. La frase és “soc un fracassat”. No triomfar suposa deixar de poder expressar la pròpia agressivitat de forma constructiva. Molts homes, en aquest cas, l’autodirigeixen cap a sí mateixos. En aquest cas, l’intent de salvar-los d’aquest procés pot ser contraproduent i dolorós. La solució estaria en tractar aquest tema com si fos una forma d’agressió personal cap a l’altra i, així, plantejar a l’home si està disposat a assumir una política de compromís constructiu o anar-se’n. En definitiva, no s’ha d’assumir la responsabilitat de la seva conducta.

• L’impuls sexual. És el “vull sexe ara”. Aquest aspecte presenta, segons l’autor, una completa condensació i un resum de tots els elements anteriors. A l’escenari sexual, els homes interpreten de forma natural els conflictes emocionals que, finalment, no tenen res a veure amb el sexe. Tenen més a veure amb la seva identitat emocional, amb el poder, amb l’agressivitat, amb l’autoafirmació,...

Llegia l’altra dia en una revista una dona d’uns quaranta anys que es queixava de la “desmasculinització” dels homes. De fet, demanava poder ser agressiva en el seu món professional i ser més passiva en el sexual. S’estan diluint determinats aspectes de la “feminitat” i de la “masculinitat”?

L’autor conclou que els homes comencen parlant de sexe i acaben fent al·lusió a tots aquests aspectes. Necessiten parlar de sentiments i de relació, tal com ho fan les dones. Estem més a prop del que pensem.   

Les construccions culturals són això, construccions. Una societat oberta donarà construccions més difuses de la pròpia identitat sexual. De fet, el benestar de les persones que viuen en societats amb l’actitud respectuosa cap a aquests temes és més alt que aquelles que han de viure en llocs on els rols són molt més rígids.