La cara obscura del perdó

Aprendre a perdonar és una de les estratègies que ens poden fer sentir bé i augmentar la nostra autoestima. A més, el perdó, com a contraposició a la venjança, ens permet alliberar-nos de part del dolor i, gràcies a això, podem seguir amb la nostra vida, sense quedar lligats a l’ofensa i a l’agressor. Llegeixo en un article, però, que el perdó pot tenir efectes secundaris negatius. Encara que en les relacions poc conflictives el fet de mostrar una alta tendència a perdonar les ofenses correlaciona amb el benestar, James McNulty en un article recent indica que, en el cas d’aquelles relacions amb conductes agressives freqüents (com per exemple, insults o amenaces i contínues faltes de respecte), el perdó pot resultar una estratègia contraproduent.

McNulty durant 4 anys va seguir l’evolució de 72 parelles acabades de casar i va mesurar el seu benestar, la presència de conductes agressives i la tendència a perdonar, entre altres variables. La seva hipòtesi es basava en la "teoria del condicionament operant", és a dir, que actuem en funció de les conseqüències, contraposant-la a la "teoria de la reciprocitat" que, per la seva banda, diu que la manera d’aconseguir que s’aturi una conducta negativa és iniciant-ne una de positiva per tal de que l’altra es senti “obligat” a portar-se bé. McNulty mantenia que el perdó, en el cas de les interaccions negatives, resultaria contraproduent, ja que deixaria les agressions sense conseqüències i, per tant, es donaria una tendència a que es repetissin.

En les parelles en les que les persones ofeses per l’agressió, física o verbal, presentaven una tendència menor a perdonar es podia observar una disminució clara de conductes agressives. En les que el perdó apareixia sistemàticament, el nombre d’agressions es mantenia estable. Així, les interaccions negatives que semblaven no tenir conseqüències negatives tendien a mantenir-se estables.

McNulty explica que les teories sobre les relacions de parella han mantingut, durant molt temps, que la manifestació de malestar i les peticions de canvi poden causar una valoració negativa de la relació i, per tant, s’haurien d’evitar. Però, tal vegada, i com dèiem en l’entrada sobre els conflictes en les relacions (vegeu l’entrada de dissabte 18 d’agost), encara que les discussions poden tenir un efecte negatiu inicial, suposen un afrontament de les diferències que, quan es maneja amb respecte, porten a una millora de la relació. En aquesta línia van els darrers estudis d’aquest autor que mostren que una varietat de processos que estan relacionats amb alts nivells de satisfacció inicial, com són les il·lusions positives, les atribucions positives, les expectatives positives i el perdó, poden danyar les relacions si donen lloc a que determinats problemes quedin sense afrontar i resoldre.

Després de la passió inicial, la convivència ens regala conflictes, servits per la nostra tendència a veure cadascú les coses des del seu propi punt de vista. El problema no són els desacords, el problema és l’afrontament d’aquests desacords. Les pèrdues de respecte no poden MAI ser passades per alt. El que diuen aquests estudis és que el perdó mal entès el que fa és enquistar formes d’interacció que, a la llarga, resulten negatives per la parella i per les persones que hi habiten.

El primer pas cap al benestar emocional passa per l’acceptació de la realitat. Negar el malestar no farà mai que els problemes es solucionin. I tampoc, donar-hi voltes. Es tracta de construir relacions amb regles que donin prioritat al respecte, pels altres i per un mateix.