Llegia en un magnífic assaig sobre els orígens de la nostra sexualitat que la idea de matrimoni i la suposada normalitat de la monogàmia són, només, el resultat d’un marc socioeconòmic que es va iniciar fa uns 10.000 anys amb el pas de les societats caçadores/recol•lectores a les societats agrícoles, precursores de la societat de mercat actual. El pas a l’individualisme, a l’espai personal i a la propietat privada van tenir com a resultat l’aparició d’una territorialitat més marcada i d’una identitat individual que va passar a ser molt més important que la col•lectiva, present en les societats primitives anteriors.
En aquesta transició, tal i com expliquen Christopher Ryan i Cacilda Jethá en “En el principio era el sexo”, les relacions sexuals van passar a tenir un altre significat. Si en les petites comunitats anteriors era un element amb una funció social, que enfortia els llaços entre les persones, formant una xarxa vital i duradora d’afecte, afiliació i obligacions recíproques, va passar a ser, en el marc de la necessitat d’augmentar la població per tal d’ocupar més territori cultivable, el pal de paller de la nova família nuclear. El mascle va fer ús de l’avantatge de la seva força, cosa que no passava quan vivien en el marc més cooperatiu de les petites societats anteriors. A més, s’havia de garantir una descendència que pogués aportar mans per a treballar i era molt important que, en aquesta nova estructura patriarcal, quedés clar que les criatures formaven part de la seva nissaga.
En les petites societats de caçadors/recol•lectors, les dones no tenen més d’un fill cada quatre o cinc anys. Ara, en una situació de dependència de l’home/propietari, van passar a tenir una funció més reproductora que mai. Aquesta transformació va resultar relativament fàcil, donada la seva plasticitat sexual: la dona és capaç d’experimentar més variants sexuals que l’home i el seu comportament eròtic és molt receptiu a la pressió social. De fet, davant material eròtic, les dones mostren més respostes fisiològiques, però, curiosament, no en són conscients i informen d’una resposta sexual conscient molt limitada. Senyores, no SABEM el que REALMENT sentim!
La sexualitat masculina és menys plàstica i no respon a càstigs ni a premis. Sí respon a la variació en el grau de presència de la testosterona, l’hormona masculina per excel•lència. I la testosterona està influenciada per factors com són l’exercici físic i, sobretot, per la presència de nova estimulació(per exemple, una nova parella sexual). Els homes tenen grans dificultats a l’hora de prendre decisions sobre les relacions de parella quan estan en una fase de testosterona alta.
Els estudis mostren clarament que el que fa que les relacions funcionin a llarg termini són el respecte, l’admiració, els interessos convergents, una bona conversa i sentit de l’humor. La monogàmia actual el que fa és basar la supervivència de la parella en la fidelitat sexual. Les dones, més plàstiques i amb una sexualitat que no es pot dissociar del tot de la vinculació emocional, mentre hi ha aquests elements no solen posar en perill la parella com a tal. Els homes, més “dominats” en la seva sexualitat per la testosterona i amb un erotisme més fàcilment deslligable de la vinculació emocional, poden trobar-se amb decisions preses de forma impulsiva, sense tenir en compte la realitat de les coses i obviant el que realment a la llarga importa en una relació.
Què podem fer per viure bé a nivell emocional i sexual? El que resulta evident una vegada que es miren les estadístiques, amb la meitat de les parelles acumulant fracassos en les seves relacions, i amb moltes de les que aconsegueixen una estabilitat patint problemes sexuals, és que negant la realitat de la nostra sexualitat no hem arribat massa lluny.
Només coneixent-nos, acceptant-nos i parlant-ne tenim l’oportunitat de viure una vida plena i en companyia. Serà difícil, però és l’única opció que tenim homes i dones per tal d’aconseguir el benestar emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada