Benestar emocional

“Escoltar és difícil (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/08/aprendre-escoltar-be.html ). Suposa fer desaparèixer la nostra urgència per donar respostes i habitar un silenci en el que sigui possible escoltar les respostes de l’altra persona. Això no és fàcil. La majoria de persones interrompem a l’altra al cap de menys de... 18 segons!!!” “per a poder dir el que vol, l’altra persona necessita sentir la seguretat de que pot fer-ho. La seguretat que l’altra persona sent que li estem donant és el resultat de respondre a quatre preguntes: “Està amb mi o contra mi?”; “Puc saber què passarà després de dir el que he de dir?”; “Aquesta persona té més poder del que tinc jo i pot usar-lo contra mi?”; i, “Tinc possibilitats de decidir per jo mateix o l’altra persona no em permetrà triar?” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/02/calla-mes-demana-mes-i-canvia-com-fas.html Quina sensació et queda després de tenir una bona conversa? Segons la Doctora Emily...

Al meu company Al meu amic Al meu amant Al meu amor Quan ens vam conèixer vam connectar. Era fàcil. Tenies sentit de l’humor, senties molta curiositat per les coses, intentaves fer cas sempre i, fins i tot, no t’enfadaves quan jo perdia una bolla al pinball... I rèiem molt junts, sempre. Durant el segon estiu compartint els migdies xafogosos a Ca’n Salom, fent un polo de llimona, vaig començar a pensar que seria fantàstic compartir més coses, que realment valdria la pena intentar construir una relació amb tu. Però quan t’ho vaig comentar em vas dir que no t’interessava... I vam seguir compartint tardes interminables d’estiu, mirant el tour o els mundials de futbol o fent voltes pel poble. Érem amics. Sempre ens ha estat fàcil parlar junts, riure junts, fer coses junts. Fins i tot quan es va fer clar que podíem ser alguna cosa més, un any més tard que jo ho insinués, va seguir sent fàcil. La nostra relació sempre ha sigut un exemple clar del que és un ...

“Els humans som supervivents. De les nostres pròpies batalles. De les nostres pròpies limitacions. El dolor és alguna cosa viva que només et mata quan no l’acceptes, quan hi vols lluitar. El dolor passa, igual que qualsevol altra cosa. La pena, no, la pena és una cosa mutant, que passa del buit més ferotge als records més dolços. Arribes a tenir una pena inclús alegre o agredolça, com la que vam viure el 13 de juliol quan va començar l’adéu d’en Pere...” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html “Estimat Kiko, no saps fins a quin punt estic agraïda al fet d’haver format part de la teva vida. No saps fins a quin punt estic agraïda al fet que els meus fills fossin nebots teus, reals, amb tots els atributs clàssics. No saps fins a quin punt estic agraïda al que vam viure. Però m’hagués agradat dir-te adéu, fer alguna cosa, acompanyar-te d’alguna manera...” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/estimat-kiko-ara-fa-sis-anys....