Benestar emocional

“ EL DOLOR i LA VIDA són una unitat. Hi ha el dolor del naixement i el dolor d’aprendre que no pots protegir el teu fill del dolor. Més tard apareix el dolor de fer-se vell, de morir i deixar els nostres fills enrere. I això en el millor dels casos. Com tractem amb el dolor de la vida és un reflex de la profunditat del nostre món interior, de la nostra resiliència i un element central del nostre caràcter ” Louis Cozzolino "Why Therapy Works" "La supressió com a estratègia de regulació emocional no funciona: el que fa és que la  persona que ho intenta experimenti més emocions negatives i menys positives.  La gent que intenta suprimir les seves emocions negatives acaba amb una autoestima més baixa, amb menys optimisme, amb menys benestar i amb una taxa de depressió més alta . La supressió de les emocions negatives fa més difícil tenir relacions significatives i, per tant, impacta negativament la vida social de les persones."  http://benestaremocional.blogspot....

“Els éssers humans som capaços de preocupar-nos i ruminar: podem agafar una cosa petita, remenar-la dins del cap, donar-hi voltes una vegada i una altra i tornar-nos folls fins que ens sentim com si aquesta petita cosa fos la més gran que hagués passat mai. En cert aspecte, és una profecia autocomplida. En canvi, enquadra l’adversitat com a un repte i et convertiràs en més flexible i hàbil en afrontar-ho, anar cap a allà, aprendre’n i créixer. Centra’t-hi, considera-ho com una amenaça i un fet potencialment traumàtic esdevindrà un problema durador; et tornes més inflexible i augmentes la probabilitat que t’afecti negativament”   http://www.newyorker.com/science/maria-konnikova/the-secret-formula-for-resilience "No podem deixar de recordar que els fills són persones, éssers que van construint el seu present i el seu futur, intentant adaptar-se al que es van trobant, intentant connectar amb els altres . Els fills hauran de trobar el camí per acabar de consolidar el seu pro...

Quina és la nostra funció com a pares? “ Nosaltres estem per a consolar als nostres fills, si un fracàs els entristeix. Estem per a donar-los coratge, si un fracàs els ha mortificat. Estem per a baixar-los els fums, si un èxit les hi ha pujats. Estem per a reduir l’escola als seus humils i estrets límits; res que pugui hipotecar el seu futur, una simple oferta d’instruments, entre els quals és possible triar-ne un del que tal vegada, el dia de demà, puguin valer-se’n ”  http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/les-petites-virtuts.html Ara fa 28 anys jo en tenia 24. I encara no havia pensat mai en la possibilitat de tenir-te. Però quatre anys després, una matinada del 15 d’octubre vas néixer a Barcelona. Al quiròfan hi eren una infermera, una ginecòloga molt amable i compassiva i el ginecòleg que havia dit que no sabia si sortiries pel canal del part...A més, al meu costat tot el temps, hi va haver el teu pare... Jo no en sabia gaire de fer de mare, però ...

Per què som com som? Per què determinades persones tenen uns problemes que d’altres no tenen? Què podem fer per a millorar la nostra qualitat de vida? Podem canviar? Com ho podríem fer? Aquestes i altres preguntes són les que es plantegen els estudiosos de la Psicologia de la Personalitat . Explica Brian R. Little , al seu llibre “ Me, Myself, and Us ”, que quan volem entendre a una persona, o a nosaltres mateixos, solem prestar atenció a determinats paràmetres. El primer és el fet que les persones es poden definir en funció de que tinguin o no determinats trets de personalitat ; podem pensar que algú és extravertit o poc assertiu o molt creatiu, per exemple. En aquest cas, definim les persones en funció dels trets o de les dimensions en les que creiem que posseeixen (un sistema dimensional de trets el podeu trobar en http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/06/dimensions-dels-estils-emocionals.html ). En segon lloc , explica Little , podem definir a l’altr...