Passa al contingut principal

Bones relacions i bona disciplina




Els problemes de disciplina estan augmentant i, segons els mestres i els professionals de la salut mental, duen camí de ser unes de les causes de malestar personal i interpersonal més importants. L'autocontrol és una de les claus del benestar i no es pot aconseguir sense eines. Si volem que els nostres fills estiguin bé i arribin a dur una vida plena hem d'ajudar-los en l'objectiu de ser els gestors de les seves emocions i de la seva pròpia vida.
En primer lloc, hem d'establir un sistema d'educació que permeti unes interaccions més fluïdes i agradables i, per això, haurem d'acceptar el paper d'àrbitre i de coach. Les propostes serien les següents: 
·        Reforçar de forma consistent la bona conducta, amb atenció i fórmules verbals. La disciplina eficaç és el resultat d’un delicat equilibri entre la fermesa i l’aprovació.
·        Evitar la confrontació directe. No discutir. No parlar massa.  Utilitzar frases curtes i simples. No acalorar-se. Utilitzar un to de veu ferm, controlat.
·        Pot sentir-se satisfet si es manté relativament tranquil, encara que el nin no ho estigui. El que determina l’èxit del sistema, a llarg termini, és el seu comportament, no el del nin.
·        Evitar les recriminacions, les acusacions, els insults, les amenaces, els sermons, el sarcasme, les comparacions, ... 
Com a alternativa:
1.     Descriure el problema,
2.     Donar informació i
3.     Comentar les pròpies necessitats o els sentiments (començar la frase dient “Me preocupa...”, “Me molesta..” en ves de “Tu sempre fas...”)



·        El càstig o l’aplicació de conseqüències suposa: 
1.     Enunciar la norma violada, 
2.     Comptar fins a tres (amb 5 segons de duració cada nombre),
3.     Utilitzar el Temps Fora (per exemple, enviar-lo a la seva habitació:  “A l’habitació !”)
4.     Donar-li a triar entre dues opcions (“Si te’n vas podràs tornar a jugar. Si tries quedar-te, avui no podràs jugar amb la consola”).
·        En el cas d’un nin amb un temperament especialment difícil, es pot fomentar la bona conducta a través d’un Sistema de Punts que puguin canviar-se per privilegis (per exemple, poder fer alguna cosa especial). El Sistema pot centrar-se en dues o tres conductes específiques i ha de renovar-se a les dues setmanes (amb una renegociació de les condicions).
·        La Retirada de Privilegis (veure la TV, jugar amb la consola, anar a jugar amb amics,...) no ha de ser excessiva (només un cada vegada) ni massa llarga (un dia, un cap de setmana, uns quants dies; però NO un mes). 

Amb els anys, he anat cosntruint un decàleg per saber COM TRACTAR AMB ELS NINS O ELS ADOLESCENTS QUAN ESTAN ENFADATS. Els punts són els següents:

1. Assegurar-se de compartir activitats positives. Hem de crear una atmosfera positiva. L’èxit de les relacions depèn de l’habilitat per a gestionar les reconciliacions que venen després d’un conflicte.
2. Deixar molt clar el que s’espera del nin i el que està fora dels límits. Evitar manifestacions tipus “Per què ets així? Per què sempre crees problemes?”.
3. Mantenir la calma és un dels elements més importants a l’hora de solucionar els conflictes. En el moment que intervenim passem a ser un model de conducta.
4.   Respondre de forma consistent i positiva davant la bona conducta.
5.   Deixar clars els límits. La inconsistència reforça la mala conducta.
6. Ajudar al nin a distingir entre “estar enfadat” i “comportar-se agressivament”. El primer és lícit, el segon és inacceptable.
7.  Treballar amb el nin alternatives a l’agressió (per exemple: ignorar l’altre, demanar ajuda, oferir una alternativa, allunyar-se del problema,...). Oferir formes acceptables d’expressar al ràbia (contar el que ha passat, escriure, pintar,...).
8.  Ensenyar als nins estratègies per a calmar-se. Treballar el “temps fora” (per exemple, amb la “cadira de pensar”, anar a l'habitació, anar a caminar, ...), la respiració profunda, la relaxació muscular,...
9.  Nedar, córrer, caminar ràpidament ajuden a dissipar la ràbia i també l’ansietat. Les disciplines orientals, com per exemple el judo o el ioga, solen resultar molt beneficioses pels nins impulsius.
10. La ràbia és una emoció positiva, ja que ens assenyala un problema i ens proporciona l’energia necessària per a cercar un canvi. El que s’ha d’aprendre és a canalitzar-la de forma positiva i constructiva. Els esports de competició han de treballar aquests aspectes: les ganes de guanyar juntament amb el respecte cap els altres, el paper del qui ha guanyat i del qui ha perdut, l’empatia (la capacitat de posar-se en el lloc dels altres),...

Bona reflexió!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d