Els problemes de disciplina estan augmentant i, segons
els mestres i els professionals de la salut mental, duen camí de ser unes de
les causes de malestar personal i interpersonal més importants. L'autocontrol
és una de les claus del benestar i no es pot aconseguir sense eines. Si volem
que els nostres fills estiguin bé i arribin a dur una vida plena hem
d'ajudar-los en l'objectiu de ser els gestors de les seves emocions i de la
seva pròpia vida.
En primer lloc, hem d'establir un sistema
d'educació que permeti unes interaccions més fluïdes i agradables i, per això,
haurem d'acceptar el paper d'àrbitre i de coach. Les propostes
serien les següents:
·
Reforçar de forma consistent la bona
conducta, amb atenció i fórmules verbals. La
disciplina eficaç és el resultat d’un delicat equilibri entre la fermesa i
l’aprovació.
·
Evitar la confrontació directe. No
discutir. No parlar massa. Utilitzar frases curtes i simples. No
acalorar-se. Utilitzar un to de veu ferm, controlat.
·
Pot sentir-se satisfet si es manté
relativament tranquil, encara que el nin no ho estigui. El que
determina l’èxit del sistema, a llarg termini, és el seu comportament, no el
del nin.
·
Evitar les recriminacions, les
acusacions, els insults, les amenaces, els sermons, el sarcasme, les
comparacions, ...
Com a alternativa:
1.
Descriure el problema,
2.
Donar informació i
3.
Comentar les pròpies necessitats o
els sentiments (començar la frase dient “Me preocupa...”, “Me
molesta..” en ves de “Tu sempre fas...”)
·
El càstig o l’aplicació de
conseqüències suposa:
1.
Enunciar la norma violada,
2.
Comptar fins a tres (amb 5 segons de
duració cada nombre),
3.
Utilitzar el Temps Fora (per
exemple, enviar-lo a la seva habitació: “A l’habitació !”),
4.
Donar-li a triar entre dues opcions (“Si
te’n vas podràs tornar a jugar. Si tries quedar-te, avui no podràs jugar amb la
consola”).
·
En el cas d’un nin amb un
temperament especialment difícil, es pot fomentar la bona conducta a través
d’un Sistema de Punts que puguin canviar-se per privilegis (per
exemple, poder fer alguna cosa especial). El Sistema pot centrar-se en dues
o tres conductes específiques i ha de renovar-se a les dues setmanes (amb
una renegociació de les condicions).
·
La Retirada de Privilegis (veure la
TV, jugar amb la consola, anar a jugar amb amics,...) no ha de ser excessiva
(només un cada vegada) ni massa llarga (un dia, un cap de setmana,
uns quants dies; però NO un mes).
Amb els anys, he anat cosntruint un decàleg per saber COM TRACTAR AMB ELS NINS O ELS ADOLESCENTS QUAN ESTAN ENFADATS. Els punts són els següents:
1. Assegurar-se de compartir
activitats positives. Hem de crear una atmosfera positiva.
L’èxit de les relacions depèn de l’habilitat per a gestionar les
reconciliacions que venen després d’un conflicte.
2. Deixar molt clar el que s’espera
del nin i el que està fora dels límits. Evitar
manifestacions tipus “Per què ets així? Per què sempre crees problemes?”.
3. Mantenir la calma és un dels
elements més importants a l’hora de solucionar els conflictes. En el moment
que intervenim passem a ser un model de conducta.
4. Respondre de forma
consistent i positiva davant la bona conducta.
5. Deixar clars els
límits. La inconsistència reforça la mala conducta.
6. Ajudar al nin a distingir entre “estar
enfadat” i “comportar-se agressivament”. El primer
és lícit, el segon és inacceptable.
7. Treballar amb el nin
alternatives a l’agressió (per exemple: ignorar l’altre,
demanar ajuda, oferir una alternativa, allunyar-se del problema,...). Oferir
formes acceptables d’expressar al ràbia (contar el que ha passat, escriure,
pintar,...).
8. Ensenyar als nins
estratègies per a calmar-se. Treballar el “temps fora” (per
exemple, amb la “cadira de pensar”, anar a l'habitació, anar a caminar, ...),
la respiració profunda, la relaxació muscular,...
9. Nedar, córrer, caminar
ràpidament ajuden a dissipar la ràbia i també l’ansietat. Les
disciplines orientals, com per exemple el judo o el ioga, solen resultar molt
beneficioses pels nins impulsius.
10. La ràbia és una emoció positiva,
ja que ens assenyala un problema i ens proporciona l’energia necessària per a
cercar un canvi. El que s’ha d’aprendre és a canalitzar-la de forma
positiva i constructiva. Els esports de competició han de treballar aquests
aspectes: les ganes de guanyar juntament amb el respecte cap els altres, el
paper del qui ha guanyat i del qui ha perdut, l’empatia (la capacitat de
posar-se en el lloc dels altres),...
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada