Benestar emocional

En un fascinant vídeo de la plataforma TED (vegeu http://www.ted.com/talks/sandra_aamodt_why_dieting_doesn_t_usually_work ), la neurocientífica Sandra Aamodt explica el perquè del fracàs de les dietes.   En poc més de 12 minuts, i després d’introduir-nos a la seva experiència personal i professional, mostra els problemes derivats de les dietes i el que hi ha al darrera: un cervell dels caçadors/recol·lectors de fa uns 40.000 anys, que té clar que els períodes d’abundàcia són escassos i que, sempre que sigui possible, s’ha d’emmagatzemar energia pels moments de penúria alimentària . Com pot canviar-se un mecanisme inconscient en un moment en el que l’accés als sucres i als greixos és tan fàcil? Per què les restriccions i el control estricte en un 80% dels casos condueix, a llarg termini, a un augment de pes? Per què, com explica Michael Pollan en el seu llibre “Saber comer”, des de finals dels 70, i amb l’explosió dels productes light, els nord-americans han engreixat u...

En el darrer llibre de José Antonio Marina , “ Los miedos y el aprendizaje de la valentía ”, es parla de les pors i de com es pot aprendre la valentia. El plantejament és interessant: la por és una emoció bàsica que pot ser adaptativa o desadaptativa, en funció de la seva intensitat i de l’objecte que la causa. Estem dissenyats evolutivament per tal de tenir por davant determinades configuracions d’estímuls que podien resultar perillosos per la supervivència quan érem caçadors/recol·lectors per la sabana. Estem, a més, preparats per aprendre a tenir por, de la mateixa manera que aprenem a ser més amables o a anar en bicicleta ( vegeu l’entrada del 9 de novembre de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/el-sistema-dalarma.html ). O a ser valents. Així, encara que hi trobarem moltes variacions individuals, amb infants més porucs i d’altres més atrevits, tots podem aprendre a modular i gestionar les nostres pors. Tots podem aprendre a ser valents . El cervell emoc...

"les persones que basen la seva vàlua en sentir-se superiors i infal·libles tendeixen a enfadar-se i a posar-se a la defensiva quan la seva posició es veu amenaçada. En canvi, les persones que accepten amb compassió la pròpia imperfecció no necessiten entrar en aquestes conductes insanes per tal de protegir els seus egos."       Una de les queixes més freqüents entre les persones que pateixen és la de “ no tinc autoestima ”. L’autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos com a persones i es considera una de les necessitats bàsiques humanes, juntament amb l’autonomia, la competència i les relacions socials ( vegeu l’entrada del 5 d’abril de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/04/que-es-el-que-fa-que-una-vida-tingui.html ). Tanmateix, l’autoestima com a tal, pot donar lloc a problemes quan en tenim per excés, ja que sol ésser un senyal de viure allunyats de la realitat i d’un excés d’autoengany ( vegeu l’entrada del 29 de març de 2014 ...

“De la mateixa manera que l’evolució ens ha preparat per respondre a potencials amenaces, també ens ha preparat per aprofitar moments de potencial connexió. Quan compartim més moments amb altres persones, estem generant moments de ressonància compartida que, a més, ens anirà canviant, donant-nos l’oportunitat de convertir estranys en aliats, de passar de ser coneguts a compartir una amistat i de cultivar una profunda intimitat amb les persones més properes.”   https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/amor.html   Font: Ajuntament de Subirats Un dels desencadenants exògens més potents de solidaritat ens ve donat pel consum d’obres de ficció, biografies, autobiografies i reportatges . De fet, els lectors de ficció puntuen més alt en les proves d’empatia i perspicàcia social (vegeu l’entrada del 9 de febrer de 2013, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/beneficis-i-perills-de-lempatia.html ). Així, com explicava Steven Pinker , sembla que, pe...