Superar l'adversitat gràcies a l'activació i les rutines

La gestió de l’estat d’ànim és, en el fons, la clau del benestar emocional. I aquesta gestió està fonamentada en el fet d’entrar en acció, de fer aquelles coses que ens permeten treballar la fortalesa emocional, la capacitat de mantenir moments positius enmig de les situacions difícils de la vida.

En un article sobre el funcionament dels psicofàrmacs, Siddhartha Mukherjee, explicava que la clau de la sortida dels estats d’ànim depressius està en retrobar la capacitat de tornar a entrar en acció, quan el nostre humor ens porta a no actuar. El mateix explicava Richard Davidson en el seu nou llibre sobre els estils emocionals: les teràpies que funcionen es basen en trobar la manera per la qual una persona deprimida torni a posar-se en contacte amb activitats positives. Aquestes teràpies són de la família de l’anomenada Activació Conductual.

El punt de partida de l’Activació Conductual és l’assumpció de que els detonants per a qualsevol episodi depressiu poden trobar-se en la vida de la persona més que en les seves deficiències internes. La majoria de la conducta de la persona deprimida esdevindria un patró d’evitació per tal de no haver d’afrontar les conseqüències de trobar-se amb ambients caracteritzats per baixos nivells positivitat o alts nivells de negativitat. Aquest patró evitatiu i els problemes secundaris associats es consideren un objectiu a tractar guiant la persona cap a un augment d’activitat que la posi en contacte amb moments positius. Un altre dels objectius a tractar són les rutines. Es considera la seva importància, ja que les rutines ens permeten una sincronia entre els aspectes biològics i els socials; ens apuntalen, permetent-nos travessar amb accions positives els moments negatius.

En un article d’un dels autors més importants en aquesta línia terapèutica, N.S. Jacobson,  es presentaven els seus components generals:

1. La dinàmica de la depressió està marcada pel cicle viciós “humor depressiu >>> activació disminuïda/retirada/evitació >>> empitjorament de la depressió”. Per a superar-lo i incrementar l’activació, la conducta ha de ser dirigida pels objectius i no per l’estat d’ànim.

2. S’emfatitza la importància de l’activació personalitzada; s’han de descobrir quines conductes i activitats seran reforçants positivament i ens ajudaran a trencar l’espiral ascendent en cada cas individual.

3. No es pot esperar a canviar l’estat d’ànim perquè després canviï la conducta. Es destaca l’optimisme derivat de l’evidència de que l’activació canviarà l’humor, ajudarà a la persona a afrontar els problemes de les seves vides i les protegirà de la depressió en el futur.

4. El terapeuta actuarà com un entrenador, un preparador personal o un consultor. El seu paper és el de treballar en col·laboració amb el client.

5. A partir de la identificació de les conductes problemàtiques secundàries (per exemple, patrons d’evitació, alteració de les rutines, inactivitat) i de les circumstàncies vitals que poden haver precipitat l’aparició i el manteniment de la depressió, es defineixen les metes a curt i a llarg termini. En les 16 sessions del protocol del tractament, la majoria del temps s’ajudarà al client a concentrar-se en les metes a curt termini i en com aconseguir-les.

6. S’ha d’aprendre a fer anàlisis funcionals. Les preguntes a les que ha de respondre aquesta anàlisi són: Què ha precipitat la depressió? Quins símptomes depressius està experimentant el client? Com està afrontant la depressió? Fins a quin punt el patró d’evitació està empitjorant la depressió? Quines rutines s’han perdut?. El nucli del tractament d’Activació Conductual són les anàlisis funcionals, ja que guiaran el curs del tractament i ajudaran a la persona, una vegada hagi après a fer-les, a mantenir-se bé.

7.  Finalment, i per tal de prevenir recaigudes, s’espera que els clients de l’Activació Conductual usin l’anàlisi funcional per tal d’identificar els detonants ambientals que donen lloc o mantenen la disfòria i canviar la seva conducta. A més, en les sessions finals, terapeutes i clients revisen els problemes que es presentaven inicialment i formulen un pla de prevenció/resposta.

En definitiva, es tracta de gestionar el nostre humor a partir de l’anàlisi dels contextos en els que ens movem, de manera que es pugui reconstruir un sistema de vida que generi benestar.