dissabte, 26 de maig de 2012

Les bones relacions


Les persones necessitem testimonis de la nostra vida. Som animals socials. Necessitem pertànyer, compartir. Però les relacions són complicades: cada persona és el resultat de circuits neuronals connectats de forma diferent, d’expectatives apreses diferents, de xarxes de significat diferents. Vivim el resultat de cada intent de comunicació des del nostre propi punt de vista i interpretem de forma automàtica i inconscient el que ens diuen, fent-nos una idea del contingut del missatge i interpretant, també, el que significa per la relació.

Deia Aaron Beck en un llibre sobre relacions de parella que “amb l’amor no basta”. I, amb això, feia referència al que estem exposant: les decisions compartides són difícils perquè comencen per posicions diferents, posicions de les que en moltes ocasions no ens som conscients i que, pel fet de ser nostres, considerem que no necessiten explicació ni justificació. Anem portant a sobre el que hem anat aprenent sobre maneres de fer, maneres de veure, maneres de reaccionar davant les dificultats. I, només ens salvarà del fracàs la capacitat d’acceptar la nostra parcialitat i d’entendre que cada persona, com es diu en les meditacions d’amabilitat afectuosa, “cerca estar bé i viure lliure de patiment”. I això ho fem des de les nostres possibilitats i les nostres circumstàncies.

Reflexionava sobre això, sobre les dificultats relacionals fruit de la no acceptació dels altres, quan vaig recordar els estudis de John Gottman. En els seus estudis es constata que el 69% dels desacords maritals no es resolen, especialment aquelles disputes relacionades amb qüestions sobre personalitat i sobre valors. Les parelles que tenen èxit, que mantenen una relació satisfactòria, són aquelles que aprenen a acceptar les diferències i, al mateix temps, coneixen íntimament els gustos, les manies, les antipaties, les expectatives i els somnis de l’altra persona. Les que fracassen estan centrades en la crítica, es posen a la defensiva, mostren actituds de menyspreu i intenten evitar els temes i les converses “calentes”.

Estem parlant, en el fons, de que l’acceptació és el resultat del respecte. I el respecte, per la seva banda, és el resultat del coneixement profund de l’altra persona, acceptant les seves limitacions, moltes vegades fruit d’històries viscudes, i ressaltant les seves fortaleses personals.

Deia Frith que la comunicació arriba al seu màxim nivell quan les persones entenem el que l’altra diu des de la seva pròpia posició. I això només és possible quan anem creant significats compartits, des del coneixement de l’altre i des del nostre propi autoconeixement. Aquesta és una via cap al manteniment de relacions satisfactòries, cap al benestar emocional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada