Benestar emocional

  “Tirar una bolla vermella negativa: ens mostrem hostils, negant el que l’altra diu o sent, atribuint el que diu al fet de que és com és, donant per suposat que el fet de no estar d’acord és el reflex d’una manca de bones intencions o de capacitat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/06/deixar-enrere-les-bolles-vermelles.html “Els humans som una espècie ultra social amb un gran cervell que ens va permetre formar grups coordinats per tal de sobreviure. El que ens ha fet tal i com som no va ser el llenguatge, sinó una cosa anterior: la nostra capacitat de compartir intencions en grups de dues o tres persones que caçaven i s’alimentaven juntes i que, progressivament, van créixer en nombre fins a ser aquestes 150 de les que ens parla Dunbar.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html               “ Un deixeble d’en Sòcrates se’l va trobar i li va dir tot entusiasmat: “Mestre, ...

  “Em sap tant de greu... Ja sé que jo no hi podia fer res, però es suposa que jo era la vostra germana gran i que sempre que hi havia algun problema hi havia de fer alguna cosa per solucionar-ho. Sempre vaig créixer amb aquesta sensació, la de pertànyer a un clan format per tu i en Kiko, que havia tancat un acord de sang per tenir cura uns dels altres. I, en tots aquests anys, he sentit com les meves paraules, les meves mans, tot el meu amor, no eren suficients per aturar la força del caos, de la mort. Per això, encara que sé que és absurd, no puc deixar de sentir que no ho he fet gaire bé, que he fallat... I em sap tant de greu...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/07/estimat-pere-ara-fara-2-anys.html               Avui dia 13 de juliol m’assec a l’ordinador i intento escriure el que ja fa uns dies que em ronda pel cap. I en tot això, hi ha la idea de vida, d’absència, de dol, de sang, de mort... És curiós que el m...

  Els teus fills no són teus són fills i filles de la vida desitjosa d’ella mateixa. Venen a través de tu, no de tu i encara que estiguin amb tu, no et pertanyen. Pots donar-los el teu amor, però no els teus pensaments, ja que ells tenen els seus propis pensaments. Pots hostejar els seus cossos, però no les seves ànimes, perquè ells viuen en la casa del demà, que tu no pots visitar ni tan sols en somnis. Pots esforçar-te en ser com ells, però no intentis fer-los semblants a tu. Perquè la vida no retrocedeix, ni es deté en l’ahir. Tu ets l’arc del qual, els teus fills com fletxes vives, són llançats. L’arquer veu la marca en el camí de l’infinit i et dirigeix amb el desig que les seves fletxes puguin anar ràpid i lluny Deixa que la inclinació que sents en les mans de l’arquer sigui per a l’alegria; Perquè així com li agrada la fletxa que vola, li agrada també l’arc que és estable. Kahlil Gibran                ...