Benestar emocional

“La cura per a qualsevol cosa és l’aigua salada: suor, llàgrimes o la mar” Isak Dinesen ( Karen Blixen ) “La inundació de Nordeney” “ Pels que pateixen un dol, el temps transcorre amb un altre ritme, les estacions, els dies, les hores i els minuts s’alenteixen com si la mateixa terra girés més lentament. La pèrdua inclina el plànol de la nostra existència. És una experiència desorientadora, un terratrèmol emocional capaç de trastornar les referències de la brúixola en la nostra navegació durant el que ens queda de vida en absència de la persona estimada ”. Amb aquest paràgraf, Giovanni Frazzetto descriu el dol en el seu llibre “ Cómo sentimos ”. El dol és una emoció intensa que, en realitat, s’ha de considerar un procés . Frazzetto diu que al principi és impetuós i després es calma, madura. Però, en moltes ocasions, no és així: al principi és contenció, dolor que impregna el cos, que paralitza tota vida. Només gràcies al temps i a l’aigua salada, tal com es proposa a la...

“ Un costum esquimal ofereix a una persona enrabiada alleujar-se caminant en línia recta pel paisatge fins que es treu l’emoció del seu sistema; el punt en el qual la ràbia és conquerida es marca amb un pal, com a senyal de la força o la longitud de la ràbia ”   Lucy Lippard , “ Overlay ” Gioanni Frazzetto , en el seu llibre “ Cómo sentimos. Sobre lo que la neurociencia puede y no puede decirnos acerca de nuestras emociones ”, explica que la ràbia apareix quan el que passa no és el que volíem que passés. “ Expressem ràbia si ens sentim maltractats, si ens sentim menyspreats, si alguna persona ens ofèn o quan no volem o no podem tolerar una certa conducta. La ràbia també és por cuirassada. Funciona com una reacció de defensa, preventiva, abans de que se’ns pugui fer mal. La ira pot ser impulsiva i espontània, expressar-se en explosions breus i agudes, però també pot ser silenciosa i premeditada, lúcida i controlada ” La ira ens posa a prova, ens indueix a reflexionar...

El dissabte 4 d’abril passat l’entrevista de l’ ara criatures estava dedicada a Eva Bach , una terapeuta   familiar, que va arribar al món de les relacions familiars a través de l’estudi de les emocions. Eva Bach explica que, a l’hora d’educar, els sermons no serveixen i que les coses que recordem i que ens han ajudat en els moments difícils de la nostra vida són paraules o frases curtes. Valgui com a exemple la frase del meu pare davant les desgràcies: “ Hem de seguir pels que queden ” i “ Només seguir amb les rutines pot ajudar-nos a travessar el dolor ”. O la de la meva padrina Bàrbara: “ Tot ho pots perdre o t’ho poden prendre, tret del que tens a dintre del cap ”. O la de la meva mare davant el dolor físic: “ Fes alguna cosa que t’agradi i no hi pensaràs ”. I, en cada un dels casos, les frases van sorgir en el que aquesta autora anomena els “ moments normals de la vida ”, fent alguna cosa plegats. L’important, recorda Eva Bach no és tant el que diem com el que...

Acceptar les emocions suposa adonar-se’n de la seva aparició i deixar que facin el seu camí, encara que a vegades decidirem deixar-les anar ràpidament o altres quedarem en el seu àmbit d’acció. Acceptar les persones suposa adonar-se’n de les seves qualitats, dels seus defectes, de les seves particularitats i deixar que siguin el que són, i, en tot cas, ajudar-les a manejar els seus problemes i a ser el que poden arribar a ser. En el món del benestar emocional hi ha la certesa de que l’important no és tant que et diguin que t’estimen com que et sentis acceptat pel que ets i, així, et sentis estimat pel que ets. En el cas dels més petits, resulta molt difícil que acceptin els seus sentiments o les seves peculiaritats si els seus cuidadors no ho fan. Si t’enfades i et diuen que no està bé, t’estan dient que no està bé el que sents. La intel·ligència emocional ens faria adonar-nos de que el problema no és l’emoció, sinó la seva expressió, és a dir, com fem saber el que sentim. ...