Benestar emocional

El 10 de novembre del 2012, l’entrada del bloc estava dedicada a les Claus del Benestar segons Sonja Lyubomirsky (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/11/les-claus-del-benestar.html ). En un article recent, es reprèn el tema per tal de concentrar-se en quines són les activitats diàries que fan les persones que es declaren felices (vegeu http://time.com/2837221/happy-people/ ). La conclusió dels autors, després d’analitzar els darrers estudis, és que hi ha 7 hàbits que poden fer que la nostra felicitat augmenti . Les persones que declaren un major benestar: 1.- Fan exercici . Tècnicament només necessitem uns 7 minuts d’exercici per tal de veure’n els beneficis sobre el benestar. En el cos, en aquest temps i només pel fet de moure’ns, es produeixen tota una sèrie de canvis beneficiosos que tenen un efecte directe sobre el nostre humor ( vegeu, també, l’entrada del 22 de desembre de 2012 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-r...

En un article recent s’arribava a la conclusió de que si volem que els nens creixin menys impacients, més capaços de fruir de l’aroma de les roses, més capaços de diferir la gratificació (és a dir, de saber esperar un premi millor renunciant a un d’immediat però pitjor), llavors hauríem de triar viure en un lloc a on hi hagués una baixa concentració de restaurants de menjar ràpid (vegeu l’enllaç http://www.medicalnewstoday.com/releases/277691.php ). L’exposició a estímuls associats amb el menjar ràpid fan que siguem menys capaços d’assaborir experiències com les de fruir d’un bon paisatge o del cant dels ocells . Així, no només ens condueixen a tenir problemes amb l’alimentació, com vèiem en l’ entrada del 31 de maig de 2014 ( http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/menjar-amb-mindfulness-o-el-perill-de.html ), sinó que tenen conseqüències en la nostra manera de viure la vida i en el nostre benestar emocional. Recordem que assaborir les experiències és una de ...

La construcció d’una identitat sana suposa la pràctica de la compassió cap a un mateix ( vegeu l’entrada del 17 de maig de 2014 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/la-compassio-com-cami-cap-una-identitat.html ). Només la pròpia estabilitat pot donar als altres estabilitat . O, dit d’una altra manera, no és generós qui vol sinó qui pot. La pràctica de l’autocompassió suposa dedicar un temps diari a construir-la i estabilitzar-la . És, com en el cas de qualsevol altra habilitat, una qüestió de persistència, per tal d’aconseguir permetre’ns funcionar de la millor manera. Com explica Barbara Fredrickson ( vegeu l’entrada del 3 de maig de 2014 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/05/quina-monada-o-la-capacitat-dalegrar.html )   les pràctiques meditatives ens ajuden a connectar amb la pròpia humanitat i amb l’anhel compartit per tots els éssers d’estar bé i viure lliures de patiment. A entendre que el dolor i la bona fortuna van i vénen . La pràctica i l...

En un article recent en el diari The New York Times (vegeu http://well.blogs.nytimes.com/2014/06/04/losing-weight-may-require-some-serious-fun/?_php=true&_type=blogs&partner=rssnyt&emc=rss&_r=0 ) s’expliquen tres estudis que conclouen que és molt important aconseguir veure l’activitat física com a divertida si volem aconseguir que les persones perdin pes . El problema està en la gratificació esperada: en cas de resultar entretinguda, després de l’activitat les persones no augmenten el consum calòric. En cas de viure-la com un esforç desagradable, les persones mengen més quantitat i aliments més calòrics . Aquest és el problema de sempre sobre la motivació intrínseca i la extrínseca. Quan fem una cosa pel gust de fer-la, motivació intrínseca, gaudim de l’activitat per ella mateixa, centrant-nos en el procés i assaborint els moments. Quan fem una cosa pel resultat esperat, motivació extrínseca, passem a estar pendents de la gratificació posterior, fent l’activit...