Benestar emocional

Les operacions mentals que fem contínuament es poden considerar de dues formes: les guiades per les dades i les guiades pels plans d’acció . En moltes de les activitats cognitives pròpies dels éssers humans podem distingir aquestes dues formes, que moltes vegades en la literatura es veuen citades com la contraposició top/bottom , és a dir, superior/inferior (o dalt/baix). Així, en un dels exemples cognitius més citats, la lectura d’aquest text és possible per la confluència dels processos de baix ( bottom ) que , simplificant, ens permeten llegir les lletres de cada paraula i els processos de dalt ( top ), on es tindrien en compte les claus contextuals que generen les expectatives sobre el que estem llegint . En un article d’aquest novembre, al diari The Atlantic , firmat per Stephen M. Kosslyn i G. Wayne Miller , dos grans psicòlegs cognitius, s’explica com el cervell crea la personalitat a partir de les diferències entre els sistemes implicats en les parts superiors i ...

"Es tractaria d’ escriure una vegada per setmana , per exemple,  sobre tres o cinc coses per les que estem agraïts . Podem pensar en el que sabem fer bé, en el que ens agrada, en els objectius que hem aconseguit, en les persones que es preocupen per nosaltres o ens ajuden, etc. Una altra possibilitat seria  reflexionar o meditar sobre cada un dels objectes de la nostra gratitud o expressar gratitud directament a una persona concreta  (per exemple, a través d’una carta)." Sonja Lyubomirsky , en el seu llibre "La ciencia de la felicidad" , ens recorda que el 50% del nostre punt de partida en el nostre benestar és el resultat del nostre temperament, el 40% depèn directament de les nostres activitats, és a dir, de les nostres accions i només un 10% deriva de les nostres circumstàncies. El nostre temperament té un efecte directe sobre, per exemple, el  Sistema d’Exploració o Plaer ( vegeu  https://benestaremocional.blogspot.com/2013/11/el-sis...

El sistema de la por o d’alarma ens avisa quan estem en perill o quan les interaccions amb els demés poden resultar negatives . En el cas de les persones ansioses, el llindar d’activació de l’ amígdala (l’estructura que detecta aquestes situacions) és molt baix i la seva intensitat d’actuació és alta. A més, els centres inhibidors o de control (les àrees del còrtex prefrontal), que s’encarreguen de modular la resposta de l’amígdala, són més lents i presenten una activitat menor. Per altra banda, el sistema del plaer o d’exploració ens activa quan detecta estímuls que poden resultar biològicament bons per a nosaltres . Per aquesta raó, fruir d’un bon menjar, especialment en companyia de familiars i amics, resulta un dels més grans plaers que ens dóna la vida. Estem dissenyats per tal d’explorar el món cercant el benestar que ens poden proporcionar els plaers sensorials, les relacions i aquelles experiències que desperten les nostres emocions positives . El plaer i ...

"Així, davant un perill, tindríem una força activadora de respostes de por provinent de l’amígdala i una força inhibidora calmant personificada per l’activitat del còrtex prefrontal." Milions d’anys d’evolució ens han proporcionat diferents sistemes cerebrals i un dels més potents és el que Elaine Fox denomina “ cervell d’emergència ” i que, en l’entrada del 12 d'octubre de 2013 , anomenàvem “ sistema d’alarma ”. Aquest sistema opera a la velocitat de la llum i grava per sempre els esdeveniments perillosos en la nostra memòria. Quan es presenta una amenaça present o imminent, aquest sistema allibera adrenalina al nostre corrent sanguini, provocant un augment en el ritme de la respiració, en el ritme cardíac i ens fa suar . Aquestes reaccions ens permeten reaccionar quan ens trobem en perill, preparant-nos per tal de sortir corrent o adoptar una postura de combat. Aquesta resposta s’anomena de “ lluita o fugida ” . Una vegada posat en marxa, aquest...

La majoria de circuits cerebrals tenen mecanismes que empenyen cap a determinades accions i mecanismes que frenen aquestes accions . Aquest és un dels principis bàsics que possibilita entendre moltes de les nostres conductes i fan possible el canvi quan ens el proposem, encara que aquest estigui marcat per l’esforç. Pere Estupinyà , en el seu llibre “ S=EX2. La ciencia del sexo ”, explica les bases neuropsicològiques que fan que la nostra conducta sexual es mogui entre la impulsivitat i l’autocontrol. La ciència assumeix que el nostre comportament és el resultat de l’equilibri entre desig i inhibició, de manera que trastocar qualsevol dels dos factors pot conduir a accions de conseqüències greus o indesitjades . En els últims anys, els estudis han confirmat que hi ha una àrea en la zona frontal del cervell, el còrtex dorsolateral prefrontal esquerre (CDPE), que està clarament implicada en el control dels impulsos . Determinades malalties mentals, lesions cerebrals o el ...