Benestar emocional

David Eagleman és un neurocientífic que en el seu llibre “ Incógnito. Las vidas secretas del cerebro ” presenta d’una manera molt amena com funciona el nostre cervell. Segons Eagleman , el cervell és una espècie d’ordinador modular que té la funció de generar comportaments que siguin adequats per a les circumstàncies que es va trobant . L’evolució ha anat modelant els nostres ulls, els nostres òrgans interns, la resta del nostre cos i també les nostres creences i pensaments. A part d’una maquinària immunitària per tal de sobreviure als atacs dels gèrmens també hem desenvolupat una maquinària nerviosa per a resoldre els problemes al que s’enfrontaven els nostres avantpassats caçadors/recol·lectors durant el 99% de la nostra història com a espècie . Els bebès venen al món amb una sèrie de programes nerviosos especialitzats per a raonar sobre els objectes, la causalitat física, els números, el món biològic, les creences i les motivacions dels altres i les interaccions socials. E...

Oliver Sacks és un dels neuròlegs més famosos del món. A més, ha escrit tota una sèrie de llibres que s’han convertit en best-sellers , gairebé tots sobre casos relacionats amb els seus estudis. No podeu perdre l’oportunitat, per exemple, de llegir “ El hombre que confundió a su mujer con un sombrero ” o “ Un antropólogo en Marte ”. Però avui és el protagonista d’aquesta entrada perquè l’altra dia va aparèixer un article preciós en el que celebra el seu 80 aniversari (vegeu “ El País ” del 13 de juliol). Determinades persones actuen com a models de vida . Ens mostren maneres de viure que ens fan veure que podem anar més enllà. En aquest cas, la carta d’ Oliver Sacks n’és tot un exemple. És la carta d’una persona que, a punt dels 80, fa balanç de la seva vida i el primer que troba és agraïment: per tot el que ha viscut, per tot el que ha fet, pels amics, pels col·legues, pels lectors. Li sap greu haver perdut temps, seguir essent massa tímid, no parlar més que la seva lleng...

En una entrevista per la pàgina www.fivebooks.com Elaine Fox , una neurocientífica anglesa especialitzada en emocions, defineix l’ optimisme com la capacitat de pensar que encara que no tot vagi bé serem capaços d’afrontar-ho . L’optimisme no té a veure només amb una forma de pensar, ” veure la part bona de les coses ”, sinó que està relacionat, sobretot, amb la nostra manera d’actuar . Les persones optimistes són més proactives, generen més contactes socials i persisteixen amb més força quan busquen solucions als problemes . Això dóna com a resultat una major xarxa social de suport, un augment en les opcions a l’hora d’afrontar els reptes i un sentiment de control de la pròpia vida. Elaine Fox ha recollit els resultats de les seves investigacions en un llibre anomenat “ Una mente feliz ”. La idea és que realment venim cablejats amb una tendència a l’optimisme o al pessimisme , en funció de si el sistema que prima en el nostre cervell és el que cerca plaer o el que inten...

Alison Gopnik és una psicòloga especialitzada en infància i adolescència. En un article sobre el cervell dels adolescents, “ What's Wrong With the Teenage Mind ”, presenta una de les teories que poden ajudar a entendre què és el que passa en el funcionament cerebral en aquesta etapa i com podem actuar per tal de millorar-lo. Perquè, què és el que passa amb els adolescents? Per què prenen les decisions que prenen a pesar de tenir més informació que mai? Per què grans estudiants es converteixen en persones que no poden mantenir la feina prou temps? Per què de cada vegada tenim la sensació de que l’adolescència comença més d’hora i acaba més tard? La pubertat comença cada vegada més prest, segurament pel fet de disposar  d’una millor alimentació combinada amb un sedentarisme generalitzat . Això ens ajudaria a entendre que els nens i nenes de sisè de primària semblin adolescents de ple dret. Però per què l'adolescència dura tant? Per què els joves de més de vint anys...