Quinze regles més per tal de ser infeliç

Si no heu aconseguit ésser totalment infeliços gràcies a les 15 regles que ens suggeria Gil Friedman a l’entrada anterior, aquest autor en té 15 més que poden ser definitives. Així:

16.- Buscar fora d’un mateix el que ha de completar i donar sentit a la nostra vida. Es tracta de sentir contínuament que la seva vida canviaria només que aconseguís una cosa que ara no té: una nova casa, una nova parella, un nou amic, per exemple. Han de ser coses que farien que la vida esdevingués meravellosa. Si no pot aconseguir-ho, serà desgraciat. Si ho aconsegueix, també, ja que veurà que no era tan fantàstic com esperava. Es tracta de donar voltes al que “hauria de ser” la seva vida.

17.- Mai fer el que ens agrada fins que s’hagi resolt el que s’ha de fer. Aquest principi parteix del fet comprovat de que les tasques no s’acaben mai (que ho demanin si no a les persones encarregades de la intendència domèstica!). És allò que diu tothom en pla “hauria de fer esport, però no tinc temps...”. Si es fa primer “el que s’ha de fer” s’assegura un cansament prou gran que fa que no es tingui energia suficient per fer el que ens agrada. És a dir, s’aconsegueix la infelicitat. També podem sentir-nos malament si, encara que facem el que ens agrada estiguem pensant tot el temps en el que “realment hauríem de fer”. Sentir-se desgraciat és més fàcil si deixem les coses que ens agraden per quan “tinguem més temps”!

18.- Prendre’s tot el que passa seriosament. Pensar que no hi ha res que no sigui important.  S’ha de pensar que tot és important: la roba que ens hem de posar, on anem a dinar, el color de l’habitació i la sabonera del bany. Mai s’han de mirar les coses des de la distància, si no que s’ha de sentir la pressió del moment i pensar en totes les conseqüències de les decisions. Qualsevol decisió ha d’estar basada en el fet de considerar totes les opcions possibles, ja que sempre hi podria haver possibilitats millors, sempre podríem haver decidit millor. D’aquesta manera garantim una infelicitat constant.

19.- S’ha de procurar riure el menys possible. I mai sense un motiu justificat.  S’han de considerar bé les raons i els llocs on es pot riure. S’ha de procurar no riure i seguir agafant-s’ho tot seriosament. Per això, convé mantenir-se lluny de la gent feliç, ja que poden contagiar-nos i fer-nos riure. En cas de no trobar motiu per no riure, sempre es pot criticar per la seva manera de fer-ho. Encara que sigui difícil resistir-s’hi, faci-ho per bé de la seva desgràcia.

20.- Queixar-se tot el que es pugui, sempre i en qualsevol lloc. Queixar-se és la sal de la infelicitat. I com més es queixa algú, més motius és capaç de trobar per queixar-se. Un avantatge de les queixes és que són contagioses: a vegades, gràcies a la nostra iniciativa podem fer que els altres també es queixin. Però hem de començar per nosaltres mateixos: ens hem de criticar per qualsevol cosa, ja que així també serem capaços de criticar els altres. Friedman recomana seguir l’exemple dels comentaristes d’actualitat i dels tertulians, ja que ens ensenyaran a “fruir amb la porqueria”.

21. Mantenir-se en un estat d’indecisió sobre tot el que sigui possible. Prendre una decisió ens fa sentir alliberats. Per tal de sentir-nos desgraciats convé deixar en l’aire tot el que puguem i, en cas de decidir, aconseguir dubtar sobre tots els elements que han intervingut en la decisió. Sempre hem de pensar que podem equivocar-nos i que hi ha una millor opció. Es tracta de viure amb un “hauria d’haver” continu:  “hauria d’haver-me comprat aquell altre cotxe”, “hauria d’haver esperat a conèixer algú altre abans de casar-me”, “hauria d’haver escollit una altra professió”,...

22.- Deixar-ho tot sempre per més tard. En aquest cas, en lloc de la indecisió, es tracta d’aprofitar el malestar i la culpa que generen la peresa. Sempre que es sàpiga el que s’ha de fer, s’ha de posposar, de forma que com més temps passa pitjor ens sentim per no haver-ho fet.

23.- No perdonar mai a ningú pel que ens han fet o pel que han deixat de fer. I a la primera persona a la que no s’ha de perdonar és a un mateix. Es tracta de mantenir sempre les ferides obertes, gràcies a no considerar mai el perdó com a opció. Si es persegueix la infelicitat, no s’han de perdonar mai els greuges comesos pels pares, pels fills o pel amics. Qualsevol molèstia patida s’ha de mantenir present en la memòria. I, resulta del tot imprescindible, criticar-se a un mateix. Ens hem de convertir en els nostres pitjors enemics. Es tracta de mortificar-se pel que hem fet i pel que hem deixat de fer. Mai s’ha de tenir compassió, ja que aquesta és la pitjor enemiga de la infelicitat. La falta de compassió cap a un mateix i cap als altres generen un ambient hostil, molt propici per tal de sentir-se desgraciats.

24.- Seguir una dieta alta en greixos. Exposar-se al major estrès possible. Gràcies a aquest principi, podem arribar a patir molts problemes de salut que ens faran sentir més desgraciats. Es tracta de ser pacients fins que les malalties apareguin. I, també, podem aconseguir una mala salut gràcies al fet de preocupar-nos per tot el que passa o no passa en la nostra vida. Es tracta d’exposar-se a situacions en les que ens sentim tristos o enfadats. Una altra opció que pot conduir-nos al malestar és menjar tot el possible, sobretot coses males de digerir, i en el mínim de temps possible.

25.- Fer el mínim d’exercici físic i, en cas de no quedar més remei que fer-ne algun, triar el que menys agradi. Aquest punt és especialment important.  Per tal d’arribar a la infelicitat completa, la falta d’exercici físic és encara més important que la dieta alta en greixos. Una passejada de 10 minuts té uns efectes beneficiosos sobre l’estat d’ànim que es poden prolongar fins a dues hores. Tot això a part del beneficis sobre la salut (vegeu l’entrada del 22 de desembre de 2012). Així, s’ha de fer l’esforç de pensar en tots els riscos que pot comportar el moure’s. I recordar que com menys exercici es fa, més costa fer-ne. Si, a pesar d’aquests consells, encara sent la necessitat de fer exercici, provi de fer el que menys li agradi. Sempre es pot començar a “tota canya”, aconseguint, així, una lesió. O apel·lar a la vergonya de no dominar la disciplina i no començar mai.

26.- Mantenir-se lluny de la natura tot el que sigui possible. Es tracta de procurar estar a dintre de casa, amb les finestres tancades, sense deixar entrar el sol. Si ha de desplaçar-se, faci-ho en cotxe i mantingui’s lluny dels boscos, de la mar i de qualsevol font d’aigua. Les muntanyes també s’han d’evitar ja que la presència d’aire pur, paisatges oberts i ions negatius poden fer malbé la seva infelicitat. Eviti les excursions, serien el principi de la seva falta de desgràcia. I, ja que no pot pagar-se un luxós safari per Àfrica, és evident que no pot conformar-se amb les passejades pel camp. Faltaria més!

27.- Pensar que en la seva vida no hi hauria d’haver cap tipus de dolor ni de patiment. La clau de la infelicitat no està en el dolor, si no en la seva gestió. Si acceptés el dolor com a part de la vida, podria ser feliç. Si no l’acceptés, podria entrar en una fase de lluita contínua contra la realitat i, així, amargar-se, patir i sentir-se víctima de les circumstàncies. S’ha d’encarar amb el món i dir “no!”, lluitant contínuament contra el que passi en la seva vida. Només així serà desgraciat. Si el seu cos o les seves relacions personals no li generen cap tipus de dolor, miri al seu voltant: les relacions entre diferents religions o nacions, la política, l’economia... Es tracta de condicionar el seu benestar a que aquestes coses es resolguin. Es tracta de mantenir-se infeliç gràcies al fet que els conflictes i el dolor sempre estan presents en algun àmbit de la nostra vida.

28.- Pensar que la nostra perspectiva és la única realitat. Només hem d’aplicar la nostra lògica per tal de trobar totes les respostes. Per tal d’aconseguir una infelicitat perfecte, s’ha de fer poc cas a la intuïció. Encara que el seu cervell emocional l’avisi de que alguna cosa no quadra, de que hi ha alguna cosa estranya, no l’hi ha de fer cas i ha de seguir amb consideracions lògiques del que està a favor d’una posició o d’una altra.

29.- Recordar sempre que estem sols en el món. Sentir que estem totalment separats dels demés. La infelicitat està més a prop quan recordem que no podem confiar en ningú. És necessari evitar els contactes socials i, en cas de que això no sigui possible, mirar de parlar el menys possible.

30.- Pensar que no es pot fer res per tal de ser infeliç o feliç. Pensar que tot depèn de les circumstàncies que ens toquen en la vida. Si tenim en compte tots els elements negatius que estan presents en la nostra vida, és normal la nostra infelicitat. Qualsevol seria infeliç si li passés tot el que ens ha passat. No podem caure en l'estupidesa d’ Abraham Lincoln que va dir que la felicitat de cada persona depenia del seu grau de compromís amb  la pròpia felicitat. De totes maneres, si en Lincoln hagués tingut els seus antecedents, la seva educació, les seves dificultats, les seves incapacitats, la seva feina, els seus fills i, especialment, els seus pares, no hagués pensat això. Hem de fugir de qualsevol que digui que tenim opcions sobre com ens sentim amb la nostra vida. En una paraula, deixeu de llegir aquest blog!!!!

Com aneu respecte d’aquestes darreres quinze regles? Ja esteu més a prop de la infelicitat?