Funcionar amb autocontrol

El cervell és una màquina modular que té l’objectiu d’aconseguir determinades metes per tal de garantir la supervivència. Aquesta supervivència està lligada a la recerca del plaer i l’evitació del malestar. En una de les primeres entrades d’aquest bloc presentàvem dos dels sistemes que guien la nostra conducta i que són un llegat evolutiu dels mamífers: el sistema d’aproximació o facilitació conductual i el d’evitació o inhibició conductual (vegeu l’entrada de 20 de novembre de 2011).

Encara que el sistema d’aproximació està lligat principalment a estats d’ànim positius i el sistema d’evitació a estats d’ànim negatius, Charles S. Carver i Michael F. Scheier, en un llibre del 2011, expliquen que els afectes positius i els negatius es donen tant en el sistema d’aproximació com en el d’evitació. En el sistema d’aproximació, si aconseguim la meta que volem, experimentem felicitat, il·lusió i excitació; en canvi, si no podem fer-ho es despleguen les emocions de frustració, ràbia i tristesa. En el sistema d’evitació, es generen estats positius com a resultat de tenir èxit en la tasca, que serien alleujament i satisfacció, i entre els negatius, en cas de no poder evitar el perill, hi trobaríem por, culpa i ansietat.

Segons el model de Carver i Scheier, les emocions donarien informació sobre la prioritat de seguir amb un determinat objectiu; per exemple, si intentéssim evitar un perill i ho aconseguíssim, l’emoció d’alleujament indicaria que la prioritat de la meta ja ha desaparegut. De la mateixa manera, si intentéssim fer una aproximació cap a un determinat objectiu i ho anéssim aconseguint, la il·lusió resultant també donaria com a resultat una disminució en l’energia dedicada a aconseguir la meta. Els autors indiquen que l’afecte positiu porta associat una tendència a canviar de focus o de prioritat. Per tant, en certa manera, aquest model estaria d’acord amb el de Barbara Fredrickson (vegeu l’entrada de 16 de novembre de 2011) sobre els estats d’ànim positius com a facilitadors d’una actitud més oberta davant la realitat i a les noves oportunitats que puguin sorgir.

Els sentiments negatius, com la frustració, la irritació o la ràbia, apareixen quan no s’avança de forma significativa cap a l’objectiu marcat. En aquests casos, la resposta conductual s’expressa en una intensificació de l’esforç per tal d’ aconseguir apropar-se més a l’objectiu. No és així, però, quan hi ha una pèrdua en el camí cap a la meta i ens sentim tristos i desil·lusionats; en aquest cas els sentiments negatius fan que es deixi d’invertir esforç en aconseguir l’objectiu.

Tanmateix, però, també, a part dels sistemes d’apropament i d’evitació ens trobem amb els nivells de funcionament racional (conscient, verbal i deliberatiu) i  de funcionament experiencial (inconscient, intuïtiu i associatiu). El funcionament racional es dóna quan s'activa un tercer sistema que els teòrics del temperament anomenen “mecanismes de control” que s’ocupa de la gestió de l’atenció i de l’anomenat control inhibitori. Així, per exemple, en el cas de que després d’haver marcat una meta i haver perdut opcions d’aconseguir-la, ens trobéssim en mode experiencial, ens sentiríem tristos i desesperançats, amb poques ganes de fer res. Si passéssim a un funcionament racional, gràcies als mecanismes de control, podríem gestionar la nostra atenció i decidir marcar-nos uns altres objectius, inhibint la tendència a ruminar sobre la nostra pèrdua.

Per tant, l’autocontrol suposaria invertir recursos en inhibir impulsos i gestionar l’atenció per tal de centrar-la en les metes planificades. En contrast, la manca de l’autocontrol suposaria deixar-se dur pels impulsos inconscients generats pels estímuls presents en el nostre ambient; així, en aquest cas, el processament que faríem de la situació estaria determinat per la situació i ens conduiria a donar respostes automàtiques, a respondre en “calent”.

Funcionar amb autocontrol suposa, doncs, passar al plànol racional que, com ens expliquen Carver i Scheier, és conscient. En aquest cas, passem a funcionar activant el processament cognitiu conscient i podem decidir inhibir les respostes emocionals automàtiques. Les nostres respostes a la vida passaran a estar condicionades pels nostres valors, en lloc de veure’ns determinats per les nostres reaccions emocionals automàtiques.

El procés de passar del sistema calent i automàtic al sistema fred i conscient, suposa l’esforç de fer-nos càrrec de les nostres reaccions. És el que ens proposava Jill Taylor en el seu llibre “Un ataque de lucidez” (vegeu l’entrada de 19 d’abril de 2013).  Una pausa entre el que ens demana el cos (la nostra reacció emocional) i la nostra conducta (el que fem per respondre a la situació) ens permetrà posar en marxa el sistema racional per tal d’actuar d’acord amb els nostres valors. Només així podem arribar a viure amb sentit, entrega i passió.