Benestar emocional

Els investigadors de la sociabilitat humana han reunit un notable nombre de factors que es consideren un risc per a la violència , entre ells l’egoisme, els insults, la gelosia, el tribalisme, la frustració, la concentració de persones, la calor i la virilitat . Aquests elements poden conduir-nos a la violència si ens trobem immersos en una cultura de l’honor , mentre que es veuen atenuats en una cultura de la dignitat . En una cultura de la dignitat es respecta als homes no per la seva rapidesa a l’hora de contestar als insults, sinó pel seu autocontrol. L’autocontrol suposa desfer-se de la tirania dels estímuls, ésser capaços de preferir les gratificacions majors i posteriors a les immediates i poder posar les pròpies accions al servei dels plans, dels propòsits i dels valors . Per això, els neurocientífics han provat que necessitem tenir uns lòbuls frontals intactes : les porcions més posteriors analitzen els estímuls, la frontal lateral analitza el context i, finalment,...

Robert Sidelsky i Edward Sidelsky han escrit el llibre “ ¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una buena vida ” Un d’ells és economista mentre que l’altra és filòsof i entre els dos intenten resoldre el dilema de com, a pesar de tenir una renta per càpita més alta que fa 30 anys, no hem aconseguit més felicitat . Les societats occidentals han posat en el centre dels seus objectius el creixement econòmic i, amb l’excusa d’aconseguir-lo, han desregulat els mercats. El problema ha vingut quan ens hem trobat que la cobdícia i l’avarícia sense fre d’uns quants han fet que la desigualtat sigui més gran que mai en les nacions desenvolupades . Després d’explicar com s’ha produït aquest procés, els autors ens proposen centrar-nos en les coses que poden fer que realment arribem a tenir una bona vida. En primer lloc, hem de començar a considerar com viure la nostra vida com un objectiu. En segon lloc , i després de revisar diferents sistemes, conclouen que ens hem de centrar ...

L’altra dia, escoltant la ràdio, vaig sentir dir a una tertuliana que el món aniria millorant gràcies al “cicle expansiu de l’empatia”. Acabava de llegir el llibre de Pinker , “ Los ángeles que llevamos dentro ” i havia arribat a la conclusió que en la seva argumentació es demostrava que l’empatia com a tal, a pesar de la seva bona premsa, no aconseguia explicar la disminució dels índexs actuals de violència . De fet, durant la nostra història, amb els mateixos cablejats cerebrals per a sentir empatia, torturàvem i cremàvem “bruixes”, comerciàvem amb esclaus i apallissàvem nens. L’empatia ens permet adoptar perspectives, tenir teories de la ment sobre els altres, sobre el que pensen, sobre el que senten . No suposa necessàriament preocupació solidària, ja que aquesta es pot activar o desactivar i, inclús, convertir-se en contraempatia, és a dir, sentir-se bé davant el malestar dels altres. Segons la relació que tinguem amb l’altra persona, la nostra reacció davant el seu...

Com arribem a la violència? Com bones persones poden arribar a cometre actes horribles? Hi ha alguna forma de protegir-nos dels nostres propis dimonis? Aquestes són les preguntes que planen sobre l’anàlisi que fa Pinker del que ens empeny cap a la violència. I, també, apunta que les respostes, basades en el coneixement de la nostra naturalesa, poden conduir-nos cap a la superació dels nostres impulsos més foscos. Pinker es basa en diferents camps de coneixement per tal d’entendre les cinc categories bàsiques de violència: violència pràctica, violència per a la dominació, violència per venjança, sadisme i violència ideològica . La violència pràctica es perpetra per tal d’aconseguir un objectiu concret . És una categoria per exclusió, per absència de qualsevol factor inhibitori com la compassió o la preocupació moral ; vendria a ser el camí més curt per tal d’aconseguir una cosa.   La presa o l’objectiu no són objecte d’odi, sinó que són valorats i preuats. És la ...