Benestar emocional

Som animals socials. I sentim afecte i compassió, gratitud i confiança, solitud i culpa, gelosia i fúria . Segons explica Pinker en “ Los ángeles que llevamos dentro ”, les emocions són reguladors interns que garanteixen que podem aconseguir beneficis de la vida social –intercanvi recíproc i acció cooperativa- sense pagar el preu de ser explotats per possibles tramposos. Podríem entendre un grup social com un mercat de cooperadors que mostren diferents graus de generositat i honradesa i que, inconscientment, es presenten com a persones més generoses i honrades del que realment són. Per tal de resultar creïbles, per la resta de la comunitat, el biaix que ha afavorit l’evolució és l’anomenat “ de benefici propi ” : les persones ens jutgem a nosaltres mateixos de manera diferent a com jutgem als altres, amb el resultat de que sempre en resultem afavorits i, per tal de fer quadrar la informació i resultar convincents, ens mentim a nosaltres mateixos, considerant-nos més honesto...

En una monumental obra de més de mil pàgines, “ Los ángeles que llevamos dentro ”, el psicòleg Steven Pinker analitza l’evolució de la violència en les societats humanes . En començar aquesta aventura, ell va ser el primer sorprès de constatar el declivi marcat en tots els indicadors de violència : tant si es tractava de guerres, homicidis, robatoris amb violència, etcètera. Durant unes 600 pàgines fa una revisió històrica dels elements que poden explicar aquesta disminució. Constata que les societats més pacífiques també solen ser les més riques, sanes i cultes, tenir un sistema de govern democràtic i amb transparència informativa, respectar més a les dones i practicar el comerç . Pinker presenta una teoria de la ment que ve de la síntesi de la ciència cognitiva, la neurociència cognitiva i afectiva, la psicologia social i evolutiva i altres ciències de la naturalesa. La ment és un sistema complex de facultats emocionals i cognitives que resideixen en el cervell i que d...

Les persones tenim una marcada tendència a divagar, a badar o a pensar en altres coses quan estem fent qualsevol activitat. Vèiem en l’entrada del 5 de gener de 2013 que, en aquesta dificultat per a centrar-nos hi podem trobar la llavor de fenòmens com l’avorriment i el malestar . Però, segons expliquen Matthew Killingsworth i Daniel Gilbert , la tendència a no estar centrats en el que estem fent, no només explica aquests estats, sinó que està en la base de la infelicitat . En un article a Science , aquests autors demostra ven l’efecte del fet de badar sobre l’estat emocional en la vida quotidiana. Per provar això, gràcies a una aplicació per iPhone , demanaven el què estaven fent les persones en un moment determinat, fins a quin punt estaven concentrats en el que feien i com es sentien. Les conclusions són molt curioses: en primer lloc, es constata que les persones estem descentrades una major part del nostre temps, independentment del molt que ens agradi el que estem fent...

Els sentiments d’avorriment estan relacionats amb problemes tan diversos com l’abús de drogues i l’alcoholisme, l’addicció al joc, el menjar de forma compulsiva, els estats depressius i, a més, poden portar a cometre errors greus en la feina . Per no parlar del malestar que ocasiona en l’educació, present en el fracàs escolar , o en les situacions quotidianes en les que els nens hi estan implicats, com quan es queixen de no saber què han de fer. Es tracta d’ un procés en el que es donen emocions negatives i que, per la seva banda, causa problemes de rendiment i sensacions de que el present és desagradable i el temps no passa mai . Sobre aquest tema el 2 de desembre es va publicar un article al The Boston Globe que fa referència, per la seva banda, a una revisió del psicòleg John Eastwood a la revista Perspectives on Psychological Science . En aquest treball, l’autor i diversos col·laboradors proposen un marc conceptual diferent per tal de poder abordar el tema: l’avorrime...