Benestar emocional

En la meva biblioteca hi ha un llibre de l’any 1999, escrit per Joy Browne , al que hi tinc un afecte especial. Tracta de les idees irracionals que fan que esperem coses impossibles i que, al final, generen infelicitat . L’autora defensa que la realitat és la base del benestar i creure en impossibles resulta perillós , sobretot pel fet que tendim a comportar-nos en funció de les coses que creiem. I, normalment, no reflexionem sobre les nostres pròpies creences, de manera que quedem condicionats en les nostres accions per idees que poden fer que la nostra vida sigui una gran font de malestar. Browne  parla de 9 fantasies que generen conflictes que s’enquisten i fan que les relacions o la nostra existència siguin difícils . Aquestes estan relacionades amb temes claus: Els conflictes a casa: “ Tenir conflictes no és normal. Les famílies amb una total harmonia existeixen i són el referent. De fet, per què m’ha tocat aquesta família defectuosa i no qualsevol altra? ” Browne ...

La meva història vital serà molt diferent de la dels meus fills . Ells són dos, amb sis anys de diferència entre ells. Jo compartia espai, relacions i jocs amb quatre germans més. I, sobretot amb els més petits, les dinàmiques eren molt florides, amb el que Deborah Tannen anomenaria alineacions canviants. Es traçaven línees de connexió i de control contínuament . Intentàvem explotar la complicitat, però al mateix temps, volíem imposar el criteri que, en el moment en què passava alguna cosa considerada important, crèiem “millor”(evidentment, no coincidia gairebé mai el d’un i els dels altres).   Aquestes línies anaven variant en funció de com ens parlàvem, de quins temes compartíem, de la informació que donàvem o ocultàvem, dels interessos comuns, les perspectives des de les quals enfocàvem les coses, de les experiències compartides . Les alineacions suposaven generar bàndols que, a vegades ens agrupaven a tots tres i, altres, deixaven a un de nosaltres a fora. El pitj...

Dia 15 d’agost del 2011 començaven les meves vacances. Havíem estat fins tard veient “Pa negre”, la pel·lícula de Villaronga, i m’estava preparant per una sessió de lectura quan van tocar a la porta i un jove tot alterat ens va demanar que anéssim a la casa del meu germà petit, que no es trobava bé. Vam partir corrents, amb el cotxe i quan vam arribar va quedar clar que el que passava era greu, molt greu. El meu germà estava allargat a terra. I vaig veure clarament que era mort. “ És mort ” vaig saber. Hi havia un jove que intentava reanimar-lo i la meva parella es va apropar i va tocar en Kiko, el meu germà. Jo no vaig poder; de fet, vaig pensar que ja no hi era, que no tenia sentit tocar-lo. I, després, de cop, va aparèixer la Guàrdia Civil i va començar el protocol de preguntes. Al cap d’uns moments, van arribar primer una ambulància i després una altra. Vaig demanar al meu company que avisés a la meva germana. Sentia l’equip de reanimació, escoltava el compte enrere marcat pe...

Diu Deborah Tannen en el seu llibre “¡Lo digo por tu bien!” que la família és la major font de consol i, al mateix temps, de dolor . La vida familiar està plena d’alegries i de tristeses ocasionades pel que diem i per com ho diem. Tal vegada podem triar els amics en funció de l’afinitat d’estil comunicatiu i de les nostres creences, però mai serà el mateix amb la família. I, fins i tot la parella, en el moment en què establim una relació estable, passa a formar part d’aquesta categoria, així com la seva pròpia família. Tannen proposa una sèrie de passes per tal d’aconseguir harmonia i benestar en les relacions familiars . I, en el seu cas, totes es basen en l’anàlisi de la comunicació i les regles implícites en ella. Entre aquestes passes hi trobem: Hem d’aprendre a separar el que és el missatge ( la informació continguda en les paraules que ens diuen ) del metamissatge ( el que significa el missatge per la relació o el perquè consideres que l’altra persona ha dit el que ...