Benestar emocional

Els estats d’ànim són el teló de fons de les nostres vides . Tenen una durada més llarga que les emocions i, en la majoria dels casos, ens costa més trobar una relació entre el que sentim i algun canvi que s’hagi donat en la nostra vida. I, tanmateix, són molt importants: condicionen el significat que donem al que ens passa, de manera que potencien o disminueixen el benestar que experimentem . Per a il·lustrar tot això, basta fer un exercici de memòria i pensar en com ens va quan estem de mal humor... Robert E. Thayer , en el seu llibre “ El origen de los estados de ánimo cotidianos ”, explica que podem considerar que el que anomenem “ el nostre humor ” es pot veure com un indicador general del nostre funcionament fisiològic i psicològic . Seria una espècie de “termòmetre clínic” que reflecteix com ens afecten esdeveniments interns i externs. El cos i la ment no estan separats, de forma que els nostres estats d’ànim són finestres que mostren el seu nivell de funcionament . ...

David B. Agus dedica un capítol sencer del seu llibre “ El fin de la enfermedad ” als perills de la vida sedentària i a la importància de l’exercici físic. Com vèiem a l’entrada del 8 de desembre , l’exercici físic hauria de formar part de les nostres rutines: contribueix a combatre l’aparició de malalties relacionades amb l’edat, redueix el perímetre de la cintura i ens ajuda a controlar el pes, a més de donar-nos una sensació de benestar fomentant les emocions positives . Per altra banda, augmenta la nostra capacitat pulmonar per tal de poder assimilar més oxigen, potencia la circulació que permet que els nutrients arribin a les cèl·lules, alleuja l’estrès i, a més, redueix els processos inflamatoris. A part dels beneficis demostrats sobre la regulació de la son . Quan ens movem alliberem endorfines que, a part de tenir un efecte antiinflamatori, ens ajuden a contrarestar els efectes de l’hormona de l’estrès , el cortisol. L’exercici físic és , en paraules d’ Agus , l...

He de recomanar la lectura del llibre de Daniel J. Siegel i Tina Payne Bryson , “ El cerebro del niño ”, a qualsevol persona interessada en el món de les relacions personals, i no només als pares i educadors. Siegel és un antic conegut d’aquest bloc ( vegeu les entrades del t erme "m ind fulness") i un dels artífexs de la popularitat de l’ atenció plena o mindfulness . Afirma que podem entendre l’experiència humana com la interacció de tres elements: el cervell, la ment i les relacions. I, en cada un d’aquests elements, hi trobem les emocions com a sistemes d’organització . Les emocions organitzen les nostres reaccions i, per tant, les nostres respostes . En l’espai compartit de les relacions, les emocions ens assenyalen a on estan els altres respecte del que està passant i ens informen sobre la nostra pròpia posició . Ésser conscients de les emocions , i de com aquestes entren en ressonància amb els pensaments i generen accions, és una de les eines més potent...

En un registre diferent al plantejament de Salvador Cardús (vegeu l'entrada del 1 de dese mbre) , David B. Agus , un prestigiós oncòleg, en el seu llibre “ El fin de la enfermedad ”, afirma que les rutines són molt importants, tant emocionalment com a nivell psicològic . Aquesta idea és la que també estava al darrera dels models contextuals sobre la depressió i de teràpies psicològiques com la d’ Activació Conductual (vegeu l’entrada del 19 de maig): les rutines gener en una sincronia entre els aspectes biològics i els socials; ens apuntalen, permetent-nos travessar amb accions positives els moments negatius. Agus assenyala que és crucial mantenir els horaris en cas d’estrès, que és el moment en el que ens fa més falta l’equilibri . Quan interrompem el ritme natural del nostre cos, deixem de funcionar de manera òptima. Per tal de mantenir-nos sans hem de respectar i mantenir el nostre ritme habitual . Així, per exemple, en els dols, en les pèrdues, el més perillós ,...