El cap de setmana passat vam volar cap a Lleida. El clan dels germans Vicens Bauzà, amb la baixa d’en Joan per operació de “prosta”, vam partir cap a Lleida a la graduació de na Laura. Ens van reforçar l’expedició na Petra, en Vicenç, el teu fillol Miquel i el teu cunyat gran. I vam parlar. I vam menjar. I vam beure. I vam pensar en tu. I vam parlar de tu. I vam aguantar els moments crítics tal i com ens va ensenyar la padrina Paula, parant el ruixat fins que passava la plorera... Estimat Pere, no sé si saps que ens fas molta falta... Sempre, però sobretot quan hi ha aquestes coses. No podíem deixar de dir que t’hauria agradat molt la graduació. Haguessis fruït de ser-hi, de veure la cara de por/plaer/satisfacció/pena/alegria/enyor/orgull/tristor de na Laura, de sentir com s’acabava un cicle... Haguessis fruit del teu orgull de pare davant la trajectòria d’una criatura que no només s’ha esforçat i ho ha aconseguit, sinó que ha arribat a l’inici de la maduresa amb els elem...
Articles i eines pel benestar emocional. Estratègies pel canvi. Gestió emocional. Cervell, ment i relacions.