Benestar emocional

"un dels punts importants del Manual i de l’estoïcisme és la capacitat de distingir entre el que depèn de nosaltres i que, per tant, pot fer que tinguem una bona vida i el que no depèn de nosaltres.  Entre el que no en depèn hi trobem la salut, la riquesa i el que pensen els altres de nosaltres. Epictet  mantenia que el desig del que no depèn de nosaltres ens obliga, d’una manera o altra, a convertir-nos en esclaus d’aquells que poden proporcionar-nos allò que ambicionem i a humiliar-nos davant d’ells" "El que ens caracteritza com a persones , segons  Epictet ,  és el nostre nucli de llibertat indestructible, invulnerable, representat per la capacitat de poder triar el que depèn de nosaltres, la nostra actitud davant la vida, el que ell anomena “l’elecció fonamental de vida”. Podem triar la nostra actitud moral, determinar el sentit i l’objectiu de la nostra existència"   https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justic...

“Hem d’anar en compte de recordar que som “els usuaris, però no els esclaus, dels regals que ens ha donat la Fortuna”.  Les coses que valorem són com les fulles d’un arbre, preparades per caure quan la brisa bufa. El flux i el canvi del món que ens envolta no són un accident, sinó que formen una part essencial del que és l’univers.” Marc Aureli La segona part del camí cap a la vida estoica suposa l’ aplicació d’una sèrie de tècniques psicològiques per tal d’aconseguir la tranquil·litat. William B. Irvine ens presenta en cinc capítols de la seva “ Guide To The Good Life ” les cinc proposades per diferents autors. La primera és la visualització negativa: Què és el pitjor que et pot passar? Tenir present el que pot passar pot ajudar a preveure-ho i a evitar-ho. Però encara hi ha un segon motiu: pensar en el pitjor que pot passar, afirmava Sèneca, ens pot ajudar a que no ens impactin tant les desgràcies . De fet, aquest autor alerta als que només esperen...

Què volem fer? Què volem que ens passi? Com volem viure la nostra vida, la que ens toca viure, la que ens queda per viure? Què volem que quedi del que hem fet? Com volem que ens recordin? https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics.html “Com és que en una possible llista de prioritats la majoria de nosaltres posaria les relacions en un primer lloc, però en realitat és a la qüestió a la que dediquem menys temps?   Què ens passa als humans, la majoria de vegades abduïts per la necessitat de consolidar la nostra posició material o per tasques que, en el fons, no acabem de trobar importants?” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/la-fragilitat-de-lexistencia.html “No   facis res només per prestigi, diners o aprovació externa . Com observa   Paul Graham   “el prestigi és com un iman poderós que deforma inclús les nostres creences sobre el que ens agrada. Provoca que treballem no en el que ens agrada, sinó en el...

 “Per a Sèneca i els Estoics, l’única vida que val la pena ser viscuda és una vida de rectitud moral, el tipus d’existència que quan considerem el seu final i mirem enrere podem dir de manera honesta que no estem avergonyits d’ella” “Aquesta és, en essència, la recepta Estoica per a la bona vida: res ens pot impedir exercitar el nostre bon judici que, per la seva banda, ens portarà a una bona consciència i, a través d’això, a una tranquil·litat interior”   https://aeon.co/classics/massimo-pigliucci-on-senecas-stoic-philosophy-of-happiness Quan comencen a passar coses que posen en perill la teva sensació de seguretat, per exemple pèrdues de tot tipus, amenaces a la teva integritat o a la de la teva família, sents que la teva filosofia de vida és més important que mai. “ Què és el millor que puc fer en aquesta situació? ”, penses. “ Quina és la millor manera de respondre davant aquest repte? ”, reflexiones. O no . O, simplement, fas el que pots, reaccio...