Benestar emocional

" Els altres no recordaran el que vas fer, ni el que vas dir; recordaran el que les vas fer sentir " Maya Angelou Explica Susan Nolen-Hoeksema (vegeu l’article a http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf ) que el terme regulació emocional s’ha utilitzat per fer referència a les activitats que permeten a un individu monitoritzar, avaluar i modificar la naturalesa i el curs d’una resposta emocional, per tal d’aconseguir les metes fixades i respondre de manera apropiada a les demandes de l’ambient . Les emocions que s’han de regular poden ser el resultat d’esdeveniments externs, com un perill, o interns, com per exemple records, escenaris imaginats, prediccions sobre el futur, interpretacions o creences. Les estratègies de regulació emocional poden ser adaptatives o desadaptatives . Entre les adaptatives , que potencialment servirien per tal de regular les emocions negatives, hi trobaríem la reavaluació, l’acceptació, la resolució de problem...

En l’entrada dedicada al llibre de Daniel Goleman , “ Focus ”,   sobre la importància de l’atenció en la regulació cognitiva i emocional ( vegeu l’entrada del 6 de desembre de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/arribar-lexcellencia.html ) comentàvem quins eren els ingredients d’un bon mestre o instructor. Per arribar a l’excel·lència depenem dels bons mestres . Només la seva intervenció pot convertir una activitat rutinària, o feta de qualsevol manera, en un camí de perfeccionament que ens porti a fluir.   Goleman citava els estudis sobre expertesa i arribava a la conclusió de que hi havia una sèrie de trets que feien possible identificar quan ens trobàvem amb un bon instructor o mestre. Segons els estudis, un bon entrenador seria aquell que : identifiqui clarament els objectius marcant nivells cada vegada més difícils, s’adapti al nivell de cada una de les persones , doni retroalimentació de forma immediata i contínua...

En una revisió del 2012 sobre la regulació emocional y la seva relació amb el gènere i la psicopatologia ( vegeu l’article http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf ), Susan Nolen-Hoeksema conclou que la ruminació ( vegeu l’entrada del 5 de febrer de 2012 , http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/02/superar-la-ruminacio.html ) és més comuna entre dones i explica de manera parcial el fet de que aquestes, comparades amb els homes, presenten més diagnòstics de depressió i d’ansietat . La ruminació es defineix com la perseverança en mantenir-se centrats en les emocions negatives i en les seves causes i conseqüències , cosa que impedeix involucrar-se en una resolució de problemes, és a dir, dificulta tenir una actitud activa davant el problema. La ruminació , seguint l’exhaustiva revisió de Nolen-Hoeksema , prediu els símptomes i els diagnòstics de depressió i d’ansietat . A més, ruminar suposa una major susceptibilitat a patir fòbia social, estrès...

Explica Sonja Lyubomirsky , en el seu llibre “ La ciencia de la felicidad ”, que els estats caracteritzats per fluir són generadors de benestar. Com assenyalava Maria Konnikova en els seus articles ( veure l’entrada de 12 de gener de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/01/contra-el-malestar-mindfulness.html ) el fet de badar, de fer coses pensant en altres, genera malestar i dispersió . En canvi, els estudis de Mihaly Csikszentmihalyi , mostren que la bona vida, la vida feliç és la que es caracteritza per la fluïdesa, pel fet d’estar completament absorts en l’activitat que s’està fent (vegeu l’entrada de 5 d’octubre de 2013   http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/10/el-cami-cap-als-estats-de-flux.html ). La clau per fluir és establir un equilibri entre habilitats i reptes . Si les activitats estan molt per damunt del teu nivell d’habilitat, entres en un estat de malestar o frustració. Si les activitats, en canvi, estan molt per davall de les teves...