Benestar emocional

"L’escriptura, per la seva pròpia estructura lineal, ens permet rompre la circularitat dels pensaments negatius, que, per la via de sempre respondre a les mateixes preguntes (Per què? I si...? No hauria d’haver...?) , ens manté donant voltes a les mateixes consideracions. La linealitat ens desbloqueja, ens permet trobar altres consideracions, altres emocions..." https://benestaremocional.blogspot.com/2020/11/per-si-volguessis-millorar.html     Fa més de 20 anys, un psicòleg anomenat James Pennebaker va iniciar una investigació per tal de comprovar els efectes que tenia escriure sobre una experiència traumàtica o pertorbadora sobre la nostra salut i el nostre benestar. En els estudis es proposava a les persones escriure entre 15 i 30 minuts sobre alguna de les experiències més inquietants o doloroses de la pròpia vida, amb el màxim detall possible i explorant les pròpies reaccions i emocions més profundes. Durant un marge d’entre 3 i 5 dies es repetiria l’experiència. ...

“No som ni carn, ni ossos, ni nervis, sinó el principi que els governa, el principi que regeix les representacions (les imatges que tenim del món) i que en pren consciència” Epictet “Disertacions” “El que ens envolta no ens pertany; només som els seus depositaris. Comptem amb el seu ús i en podem fruir durant un temps, un temps de duració limitada a gust del propietari, tan pròdig com vulgui. Així, hem d’estar preparats per a satisfer el deute del qual no coneixem el venciment (...) Acostumem-nos a la idea de que els objectes als quals el nostre ànim es complau a vincular-se estan cridats a abandonar-nos” Sèneca “Consolació a Màrcia” Robert A. Neimeyer, a “ Aprender de la pérdida ”, ens presenta el dolor, les pèrdues i la tristesa com una part de la vida i ens proposa una actitud activa i de construcció de significat . La construcció de significat fa referència al fet que necessitem passar per un procés que ens permeti tornar habitar la nostra vida, adaptant-la a les...

Deia Siegel a “ Cerebro y Mindfulness ” que només podem entendre la conducta en el marc d’un triangle format pel cervell, la ment i les relacions personals i socials . Aquesta és una reformulació del que es pretenia als anys 80: construir un model biopsicosocial de la persona, un model integrat que tingués en compte el nivell biològic (el cervell), el nivell psicològic (la ment) i el nivell social (les relacions i la cultura).  Diu ara Gazzaniga, en el seu llibre “ ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro ”, que la tasca de la neurociència serà la de desmitificar el cervell: hem de fugir de reduccionismes materialistes i cercar models que tinguin en compte la multiplicitat dels nivells que actuen en la nostra conducta . La idea és que la ment emergeix del cervell, però conèixer el cervell físic no ens bastarà per tal d’entendre la ment ; de fet, necessitarem un altre conjunt de regles per tal d’explicar-nos el funcionament de la ment, de la mateixa maner...

Tenir èxit en una determinada disciplina és qüestió de dominar determinades habilitats i cada habilitat és una forma de memòria; és a dir, ens trobem que l’èxit depèn del treball, de l’esforç invertit en generar estructures que permeten l’optimització de certes habilitats . Per tant, i com assenyala Lehrer en el seu llibre sobre creativitat, l’excel·lència passa per dotar de la capacitat per organitzar i executar les accions necessàries per tal de resoldre els problemes que es van plantejant durant la vida i això, ara ja sabem, no depèn de la intel·ligència mesurada pels tests, sinó de coses com l’estabilitat emocional i l’escrupolositat . La prosperitat dels grups humans depèn de la seva capacitat de crear cultures avançades . La cultura , tal i com l’explica Brooks en el seu llibre “ El animal social ”, és un conjunt d’hàbits, pràctiques, creences, raonaments i solucions que regulen i guien la vida . Cada cultura ens dóna indicacions sobre com evitar determinats problemes...