Benestar emocional

Segons Siegel, la pràctica de l’atenció plena , ja sigui meditació formal com altres exercicis, acaba transformant la relació que tenim amb nosaltres mateixos , reduint el patiment que generen determinades situacions vitals, gràcies a generar una nova manera d’afrontar la vida, acceptant les coses tal com són i activant accions conscients que ens permeten viure millor. Siegel dóna molta importància a la integració neural , al fet de promoure patrons d’acció neural connectats , a partir de la diferenciació dels elements que intervenen en qualsevol interacció amb el món. Per tal de treballar aquesta integració coordinada, es defineixen 9 dominis :   Integració de la Consciència : es tracta d’ identificar records dolorosos que s’han mantingut per la necessitat inconscient d’evitar-los. L’objectiu serà integrar-los en una visió més àmplia i més propera al significat de la vida de la persona .   Integració Vertical : en un procés de diferenciació/integració, es tractaria...

Seguint amb Siegel i el seu llibre “ Cerebro y mindfulness ”, l’autor ens explica que a mesura que creixem, ens habituem al que ens passa i percebem les coses amb el filtre del passat, obviant les diferències del present. Només podem rompre aquest estat si vivim amb atenció plena a l’experiència. És també en aquests moments que la sensació del temps s’expandeix, vivint de manera intensa cada instant. Siegel defineix la consciència com un camp en el que hi poden estar presents diferents elements . L’atenció plena ens permetria viure plenament cada un d’aquests elements. Per això, pel millor etiquetatge dels continguts de la consciència, Siegel parla dels 8 sentits que s’integren en quatre quadrants :   en el primer, hi trobaríem els 5 sentits amb els quals experimentem el món (vista, oïda, tacte, gust, olfacte);  en el segon, el que anomena 6è sentit , les sensacions provinents del propi cos ;  en el tercer, el 7è sentit, el nostre món mental, amb les emoc...

En el seu llibre “ Cerebro y mindfulness ”, Daniel Siegel ens recorda que Richard Davison defineix l’ estil afectiu com la capacitat de regular les emocions negatives , de reduir la duració de l’afecte negatiu una vegada que ha fet la seva aparició. En aquest paper regulador hi tindrien un paper molt important determinades connexions entre dues regions cerebrals relacionades amb les emocions: el Córtex Prefrontal (la regió del cervell que tenim a la part frontal del crani) i l’amígdala (una petita regió amb forma d’ametlla que està a l’interior dels nostres hemisferis cerebrals i que té un paper fonamental en la detecció de situacions de perill). La fortalesa emocional , per la seva banda, seria la capacitat de mantenir nivells elevats de benestar i d’afecte positiu inclús en moments d’adversitat . Aquesta habilitat s’hauria de treballar de forma explícita, ja que la tendència natural davant les situacions negatives és la d’evitar-les, de bloquejar-les, generant un estat defensiu ...

Deia  Christopher K. Germer en el llibre “ El poder del mindfulness ” que la primera passa en la regulació de les emocions és estabilitzar l’atenció . I per això, proposava fixar l’atenció en el cos com un tot i,  gràcies a la meditació, aconseguir superar la tendència natural de fugir dels nostres sentiments negatius . També parlava, però, d’aquelles situacions en les que el dolor és tan intens, que no ens deixa aquesta opció, sinó que hem d’anar generant-la a poc a poc. En aquesta línia, contava Joan Didion en una novel•la sobre el dolor de la pèrdua, " L'any del pensament màgic ", que mai esperes que la mort d’un ésser estimat es visqui com una impossibilitat d'habitar el propi cos, un cos adolorit, en tensió i que no respon amb normalitat a les situacions quotidianes . Deixes de sentir com senties, deixes de viure com vivies, però , si tens la sort de que t’ho hagin explicat, saps que vius una fase que té un principi, la pèrdua, i un final, l’acceptació i la...