Benestar emocional

Robert Trivers a “ La insensatez de los necios ” explica que ens autoenganyem per tal d’enganar millor als demés . Tenim tendència a negar-nos la veritat i a projectar en els demés trets de caràcter que en realitat són nostres. En moltes ocasions reprimim els records penosos, ens n’inventem d’altres, racionalitzem els nostres errors morals, actuem per tal de sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i recorrem a tota una sèrie de mecanismes de defensa del jo . Segons Trivers en la nostra espècie l’engany i l’autoengany són les dues cares de la mateixa moneda. L’autoengany es veu afavorit pel fet de que la majoria de decisions i operacions cognitives que fem són inconscients . A més, les històries que construeix la ment conscient són a posteriori dels fets ( vegeu l’entrada del 3 d'agost de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/el-nostre-cervell-moral.html ). D’aquesta manera, segons Trivers , podem trobar informació vertadera i falsa en la ment, només que ...

En un article sobre teràpies físiques i rehabilitació es demostra l’efecte de l’exercici físic sobre el cervell, la seva capacitat per generar nous circuits (l’anomenada neuroplasticitat ) i els beneficis sobre activitats cognitives com són la memòria, la velocitat perceptiva, les funcions executives (com per exemple el manteniment de l’atenció) i el raonament espacial (vegeu l’article a http://physical-therapy.advanceweb.com/Features/Articles/Physical-Exercise-and-Neuroplasticity.aspx ). La neuroplasticitat es defineix com la capacitat de les neurones i de les xarxes neuronals del cervell de canviar les seves connexions i la seva conducta com a resposta a la nova informació, a la estimulació sensorial, al desenvolupament, al dany i la disfunció . Aquesta capacitat ens permetria des d’aprendre coses noves fins a recuperar-nos d’un traumatisme o d’una embòlia cerebrals . També és crucial en el manteniment d’una bona salut i d’un envelliment amb una bona qualitat de vida . ...

Quan algú és injust amb nosaltres, ens fa mal o ens ataca, ens insulta, ens ofèn, ens traeix o ens abandona, la nostra reacció pot consistir en respondre fent un mal similar, evitant a la persona o tractant de venjar-nos . Aquestes respostes generen conseqüències negatives. La venjança, sobretot, a la llarga ens fa mal, ens perjudica en el sentit de que ens empresona dins la nostra ràbia i destrueix les relacions. Com explicava Steven Pinker en el seu llibre “ Angeles y demonios ” ( vegeu l’entrada deL 2 de febrer de 2013 benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/les-cinc-vies-cap-la-violencia.html ) la venjança és la protagonista de moltes desgràcies i horrors , com els assassinats, les violacions i els saquejos i, també, de guerres, terrorisme i genocidi. Una altra possible resposta és la del perdó . Què significa perdonar, es pregunta Sonja Lyubomirsky en el seu llibre “ La ciencia de la felicidad ”? El perdó no és reconciliació i, per tant, no suposa necessàriament el res...

"Aquestes últimes defenses són el que coneixem com a anticossos i, com veurem, estan menys actius quan sentim vergonya, culpa i depressió ."       Robert Trivers és un dels màxims exponents de la teoria social basada en la selecció natural . És un referent científic en temes com l’altruisme, la inversió paternal, la selecció sexual, els conflictes entre pares i fills, la proporció entre sexes i la tendència a l’engany i a l’autoengany . El seu darrer llibre “ La insensatez de los necios ” analitza aquest últim tema: com l’engany i l’autoengany condicionen la vida humana, des del nivell dels governs, les guerres, la religió, l’economia, fins a la dimensió de la presa de decisions individuals . En un dels apartats d’aquest llibre parla del sistema immunitari i la seva relació amb factors com l’autoengany, el fet de reprimir el malestar i els estats d’ànim en general . El sistema immunitari consumeix molts recursos corporals, es creu que al mateix nivell que el c...