Benestar emocional

El cervell és una màquina modular que té l’objectiu d’aconseguir determinades metes per tal de garantir la supervivència. Aquesta supervivència està lligada a la recerca del plaer i l’evitació del malestar . En una de les primeres entrades d’aquest bloc presentàvem dos dels sistemes que guien la nostra conducta i que són un llegat evolutiu dels mamífers: el sistema d’aproximació o facilitació conductual i el d’evitació o inhibició conductual ( vegeu l’entrada de 20 de novembre de 2011 ). Encara que el sistema d’aproximació està lligat principalment a estats d’ànim positius i el sistema d’evitació a estats d’ànim negatius, Charles S. Carver i Michael F. Scheier , en un llibre del 2011, expliquen que els afectes positius i els negatius es donen tant en el sistema d’aproximació com en el d’evitació. En el sistema d’aproximació, si aconseguim la meta que volem, experimentem felicitat, il·lusió i excitació ; en canvi, si no podem fer-ho es despleguen les emocions de frustració, ...

Després de patir un ictus, Jill B. Taylor va experimentar una de les experiències més enriquidores de la seva vida. Tot això ho descriu en el seu llibre “ Un ataque de lucidez ” de l’any 2009. Aquesta experiència la va portar a reflexionar sobre el paper dels dos hemisferis cerebrals en la nostra vida emocional. Els hemisferis , segons Taylor, es poden considerar com a dues estructures que presenten funcions diferents des del punt de vista neuropsicològic i aquestes diferències es poden estendre als aspectes psicològics o de personalitat . La visió de l’hemisferi dret com a seu d’una “ personalitat ” positiva, amb sentiments de pau, amor, alegria, connexió i compassió pel món, es veu reforçada pels estudis sobre la base neuroanatòmica de les experiències religioses o místiques . En aquestes es pot observar una disminució de l’activitat en els centres del llenguatge de l’hemisferi esquerre i una disminució de l’activitat en la zona d’associació i orientació de la circumvol...

Si no heu aconseguit ésser totalment infeliços gràcies a les 15 regles que ens suggeria Gil Friedman a l’entrada anterior, aquest autor en té 15 més que poden ser definitives. Així: 16.- Buscar fora d’un mateix el que ha de completar i donar sentit a la nostra vida . Es tracta de sentir contínuament que la seva vida canviaria només que aconseguís una cosa que ara no té: una nova casa, una nova parella, un nou amic, per exemple. Han de ser coses que farien que la vida esdevingués meravellosa. Si no pot aconseguir-ho, serà desgraciat. Si ho aconsegueix, també, ja que veurà que no era tan fantàstic com esperava. Es tracta de donar voltes al que “ hauria de ser ” la seva vida. 17.- Mai fer el que ens agrada fins que s’hagi resolt el que s’ha de fer . Aquest principi parteix del fet comprovat de que les tasques no s’acaben mai (que ho demanin si no a les persones encarregades de la intendència domèstica!). És allò que diu tothom en pla “ hauria de fer esport, però no ti...

L’any 2005 es va editar el llibre de Gil Friedman “ Cómo llegar a ser totalmente infeliz y desdichado ”.  Segons l’autor, si seguim les regles que enuncia al text serem un exemple extrem de la infelicitat . I, a l’inrevés, si aconseguim fer tot el contrari arribarem a fruir d’un estat de benestar. Les regles són les següents (per favor, aneu prenent nota del que feu o deixeu de fer!): 1.- Ens hem de centrar totalment en la part de la nostra vida que no ens resulta satisfactòria . No val evadir-nos o pensar en el que funciona bé. Per tal de ser infeliços hem de desenvolupar l’hàbit de donar voltes al que no ens agrada de nosaltres mateixos. Sí, es tracta de ruminar ! 2.- L’activitat en la nostra vida ha de ser frenètica i constant . No val relaxar-se, reflexionar o donar-se moments per tal de contemplar la natura, per exemple. Es tracta d’omplir la nostra vida d’activitats, sense repòs, generant tensió de forma contínua. Sí, es tracta d’ estressar-se ! ...