600

 

 

 

 

600 vegades gràcies!

Una de les maneres de viure el present i de fruir del que ens ofereix és aprendre a donar les gràcies. La gratitud ens permet posar les coses en perspectiva i ser conscients del nostre lloc en el món. I, per això, avui, en l’entrada número 600, vull donar-vos les gràcies de tot cor.

Escriure el que vas aprenent pensant en com fer-ne un present pels altres és un privilegi. Escriure et centra i t’obliga a posar paraules als pensaments. Els pensaments són com llavors lleugeres i volàtils que es van perdent en cercles i espirals, despertant emocions, vivències i records, fins que fan nusos que necessiten esponjar. I aquest és un dels espais on l’ordre intenta imposar-se, pensant en el sentit que pot tenir el que ens regalen els investigadors a l’hora d’aplicar-ho a la nostra vida.

La frase que em va donar força per encetar tot això va ser “viure una vida amb sentit, entrega i passió”. Aquest és el meu desig per a tothom. I el camí que penso que ens hi pot conduir, està fet de presència. Hem de ser presents a la nostra pròpia vida, alerta a les ones que ens empenyen en direccions laberíntiques, aquelles que s’alimenten de pressió social, de comparació amb els altres, d’angoixa per guanyar estatus...

Oberta, conscient i activa. Aquesta és la fórmula que es proposa des de la Teràpia d’Activació i Compromís per tal de no quedar enganxat en els cicles viciosos negatius. També és, en el fons, la proposta dels estoics i d’altres escoles filosòfiques, les preocupades per definir i trobar les eines per una bona vida. I és el meu lema. Obrir-me a les meves emocions i als meus pensaments. Acceptar-los de manera conscient. Fer el que depengui de mi per tal de ser congruent amb els meus valors.

He de confessar que no me n’acabo de sortir del tot. El meu camí està fet d’esforç i de rectificacions. Cada vegada que perd el sentit de direcció, he de reunir-me amb mi mateixa i trobar la forma de tornar a començar. El secret està en aprendre a perdonar-te cada vegada més aviat, de manera que puguis reprendre el camí sense massa nafres, amb les mínimes pertinents...

La meva proposta és seguir. Explorar el món de les eines emocionals. Reflexionar sobre els obstacles que, com a humans, ens trobarem dia sí, dia també. Cultivar la compassió, la consciència, la gratitud. Trobar la manera de que tot això formi part de la nostra quotidianitat.

I, gràcies a tot aquest esforç, ser capaç d’estimar bé. Els jocs relacionals són complicats. Moltes vegades ens perdem en les nostres pròpies necessitats, en “l’arbre que no deixa veure el bosc” i deixem passar moments potencials de ressonància compartida, allò que passa en l’espai que ens separa quan ens sincronitzem i, per un moment, ens sentim part d’un “nosaltres”.

600 vegades gràcies!

Seguim en contacte