Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2016

El dolor és inevitable, el sofriment és opcional

"Així, les emocions són el resultat d’un procés. No són com el que es veia a la, per altra banda fantàstica, pel·lícula “Del revés” (InsideOut) . Les emocions no són estructures que el cervell descarrega automàticament en funció de la situació. Les nostres emocions canvien amb la gestió que en fem, amb la història que anem construint a mesura que vivim . Coses tan senzilles com acceptar l’activació fisiològica com a excitació del sistema, en lloc de veure-la com a que estem nerviosos, poden fer que la nostra vivència del moment sigui completament diferent." http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/la-construccio-de-lansietat.html En el capítol final del llibre “ Why Therapy Works ”, Louis Cozolino revisa les aportacions de Buda per a arribar a acceptar el dolor com a part de la vida, sense que això suposi viure patint . Com diu l’autor. “ EL DOLOR i LA VIDA són una unitat. Hi ha el dolor del naixement i el dolor d’aprendre que no pots protegir el teu

La veritat sobre l’amor

“És més fàcil parlar sobre pèrdua que parlar sobre amor. És més fàcil descriure el dolor per l’absència de l’amor que parlar de la seva presència i del seu significat en les nostres vides” bell books “all about love” “L’amor és com es fa l’amor. L’amor és un acte de voluntat –és a dir, suposa una intenció i una acció. La voluntat suposa elecció. No tenim amor. Triem estimar.” Scott Peck “The Road Less Traveled” “Un dels més importants mites socials que s’han de desbancar si el que volem es convertir-nos en una cultura més amorosa és el que ensenya als pares que l’abús i la negligència poden coexistir amb l’amor. L’abús i la negligència neguen l’amor.(...) Els pares amorosos treballen àrduament per tal d’aprendre a disciplinar sense castigar. Això no significa que no castiguin mai, però quan ho fan trien càstigs com el temps-fora o la retirada de privilegis. Es centren en ensenyar als nens com auto-disciplinar-se i com assumir la responsabilitat per les seves accions.”

Les petites virtuts

Per a na Marta i en Fausto , mestres en les grans virtuts. “Perquè les possibilitats de l’esperit són infinites” “...perquè l’amor a la vida genera amor a la vida” Natalia Ginzburg “Les petites virtuts” Natalia Ginzburg és una de les veus més singulars de la literatura italiana del segle XX. En un llibre d’assaig del 1962 es recullen una sèrie d’articles que va anar publicant entre el 1944 i el 1960 i que repassen aspectes com l’exili, la pobresa, la por, la maternitat, els canvis durant la vida i l’educació dels fills. En el darrer dels assaigs, les petites virtuts, reflexiona sobre quina és la millor manera d’educar els fills (trobareu una traducció castellana a l’editorial El Acantilado , una reimpressió del 2013). “ Pel que fa referència a l’educació dels fills, crec que no se les han d’ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No l’estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu pel

Les relacions i el poder (III)

Louis Cozolino en el seu llibre “ Why Therapy Works ” explica que entre les persones que el consulten s’hi troben el que ell qualifica d’ aspirants a alfes , persones que tenen les capacitats necessàries per tal de liderar projectes, però que el seu sistema d’alarma és molt sensible a les situacions de conflicte, a les novetats i als problemes. Cozolino creu, però, que és possible gràcies a l’entrenament de les nostres ments transcendir o canviar el nostre cervell, aprendre a respondre en lloc de reaccionar . Es tractaria, en primer lloc, d’ajudar a la persona en qüestió a concretar una imatge del que vol arribar a ser . Es tracta d’explorar la seva visió de la vida i a crear una llista de les característiques de lideratge que volen consolidar per tal d’aconseguir els seus objectius. En segon lloc, s’hauria d’explorar quina és la història que la persona conta sobre ella mateixa . Els aspirants a alfes han de ser conscients de que, en moltes ocasions, les històries que