Benestar emocional

“...si fem que els programes existents siguin fàcilment assequibles, podem ajudar a milions de famílies d’arreu del món. El resultat serà que menys famílies patiran ruptures, hi haurà menys nens patint abusos, menys absentisme escolar i menys crims i abús de substàncies. Moltes més criatures esdevindran membres amables, creatius i productius de la societat” Anthony Biglan “The Nurture Effect” "L'amor incondicional  no és completament possible. Som criatures mortals que viuen i moren i com i què estimem està condicionat per on ens situem en el drama i l'estacionalitat del viure i del morir. L'amor pot ser santificat i ennoblit per aquest compromís envers l'incondicional horitzó de la perfecció, però el que fa l'amor real en el món humà sembla ser la conversa incessant i costosa amb aquest horitzó volgut, més que qualsevol possibilitat d'arribar-hi. El desig  o la declaració d'un amor purament espiritual i incondicional és més sovint un desig codi

“...com més es valoren entre la població d’un país l’harmonia (social) i l’igualitarisme més gran és el benestar dels nins en aquest lloc, mesurat per un índex d’UNICEF que té en compte quaranta indicadors.” Anthony Biglan “The Nurture Effect” “...investigacions fetes per economistes, sociòlegs i psicòlegs indiquen que molts nins s’estan criant en la pobresa i que la pobresa contribueix al nivell de conflicte de la família. Els psicòlegs, incloent en Jerry Paterson, han demostrat que les interaccions moment-a-moment en les famílies estressades estan marcades pel conflicte i la coerció i col·loquen als nins en el camí que porta a la conducta social agressiva, el crim, l’abús de drogues, el fracàs acadèmic i la paternitat precoç (...) les condicions amenaçants en les famílies i les escoles condueixen a que la gent assumeixi valors materialistes i egoistes (...). Així, tenim un cicle viciós clàssic en el que condicions dures i poc nodridores produeixen un gran nombre de persones

“(...) l’art i la ciència ocupen els extrems d’una línia contínua que es corba per tal de formar un cercle, de manera que els dos es toquen en un punt determinat. (...) L’art i la ciència depenen de la metàfora i l’abstracció perquè destil·len observacions sensorials i perceptives fins a obtenir la seva essència. (...) Són capaços d’oferir una visió de conjunt, temes unificadors, judicis que distingeixen entre fets rellevants i fets irrellevants” Daniel Levitin “El cerebro musical” “Durant tota la seva carrera, Monteverdi es va dedicar a remoure les passions dels oients, convençut de que només gràcies a la música podia obligar-se a les paraules a obrir la porta als dominis més profunds del sentiment” John Eliot Gardiner “La música en el castillo del cielo” Les cançons són el resultat d’un conglomerat d’elements: ritme, melodia, harmonia, timbre, lletra i significat . Daniel Levitin , en el seu llibre “ El cerebro musical ”, defensa que les cançons són adaptative

“L’amor suprem és l’amor a l’existència, l’amor a la humanitat, amb tots els nostres defectes, la nostra destructivitat, les nostres pors, les nostres xafarderies, les nostres rivalitats, la nostra mesquinesa. L’amor a la bondat que a vegades demostrem en els moments més difícils, a l’heroisme de fer el que és correcte encara que ningú ens estigui mirant, d’estimar a persones que tal vegada no agradin a ningú. Tot això i la nostra capacitat d’escriure sobre aquest tema, de celebrar-ho a través de les cançons, és el que ens fa humans” Daniel Levitin “El cerebro musical” En aquests moments estan passant dues coses contradictòries pel que fa a la música: per una banda, la Neurociència Cognitiva l’està reconeixent com a una capacitat especial que es demostra que millora la flexibilitat cognitiva i, per tant, pot ésser una ajuda en l’aprenentatge i, per una altra, assistim al seu desmantellament com a matèria en molts nivells educatius. Com pot ser? Què està passant?