Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2012

Viure un "bon relat". Viure una "bona vida"

Inventem relats per tenir la il·lusió de que controlem coses que no són controlables . Inventem relats, en certa mida, perquè no podem evitar-ho. I el to del relat, el seu optimisme, ve marcat des de la nostra infància i ens dóna una sensació de continuïtat històrica. La memòria, el que recordem, però, no és un dipòsit estàtic: de fet, els records es construeixen a mesura que els anem recordant . Les coses que  anem vivint poden canviar el record d’una cosa que va passar fa temps. Reconstruïm els nostres propis records, anem adaptant-los al nostre relat. En la majoria de casos, intentem inconscientment quedar com els “bons” i analitzem la realitat des de la nostra perspectiva . Em fascinen les històries de persones que estan fent coses que en cas de que hi estigués implicada qualsevol altra persona ho trobarien moralment reprovable, però que justifiquen la seva conducta en base a les seves bones intencions. Això explica que no hi hagi relació, com explica Gazzaniga en “

La importància de saber veure el que és important

Segons explica David Brooks en el seu llibre “ El animal social ”, les investigacions actuals mostren la importància dels aspectes emocionals i relacionals a l’hora de prendre les decisions importants de la nostra vida : determinen coses tan importants com amb qui ens relacionem, què fem, el nostre èxit, amb qui compartim la vida,... Les emocions ens informen contínuament, i de forma inconscient, del valor del que tenim al davant i, per la via d’apropar-nos al que ens donarà satisfacció i allunyant-nos del que ens pot fer sentir dolor, ens guien mentre naveguem per la vida. L’emoció filtra la informació exterior i la raó queda condicionada per les tries inconscients emocionals : només pot prendre decisions a partir d’aquestes eleccions inicials. La clau d’una vida bona residirà , així, en gestionar les emocions per tal que ens ajudin a fer la tria correcta . I la gestió dependrà dels models mentals que hem generat durant la nostra vida, sobretot durant els períodes de form

La importància de les relacions

El nivell de benestar personal canvia durant la vida. Explica David Brooks en el seu llibre “ El animal social ” que, en el cas dels matrimonis, mostra la forma d’una U , amb moments millors al principi de la relació, una baixada considerable durant l’adolescència dels fills i una pujada espectacular en la maduresa, que es manté després. Per edats, i a nivell individual, les etapes millors són els vints i els seixanta . Curiosament, l’etapa de majors èxits professionals no coincideix amb cap pic en el nivell de benestar. També hi ha una altra dada que crida l’atenció: les persones més preocupades per qüestions materials tenen uns nivells de felicitat inferiors, sempre . El benestar personal està relacionat, per damunt de tot, amb activitats que impliquen a altres persones: com més sociable es considera una activitat, més felicitat genera . I, a més, com més profundes són les relacions que manté una persona, majors nivells de benestar i de felicitat manifesta . Definitivame

Superació personal, creativitat i èxit

La creativitat es dóna quan la intel·ligència es diverteix El món de la psicologia està ple d’estudis sobre les profecies autocomplides : pensar que podem aconseguir una cosa fa que lluitem fins que, finalment, l’aconseguim. I a l’inrevés: pensar que som incapaços de tenir èxit en una determinada activitat fa que, inconscientment, trobem la forma de no intentar-ho i, evidentment, de no aconseguir-ho.  El problema és que, per evitar que això darrer passi, hem decidit fomentar el que s’anomena “ autoestima positiva ”, a través d’afirmacions sobre les capacitats dels més petits: “ ets molt intel·ligent! ”, “ ho fas molt bé! ”, “ ets fantàstic! ”. Aquesta estratègia , però, pel fet d’estar centrada en les capacitats, condueix a que els nens , curiosament, no vulguin exposar-se a perdre, a fracassar . I considerar els errors com a negatius porta a evitar reptes i a no veure que l’èxit depèn de l’aprenentatge i, aquest, per la seva banda, de la pràctica i de l’ús de la informa