Benestar emocional

Els estats d'ànim negatius formen part de la nostra vida . En determinats moments esdevenen el senyal que ens recorda que alguna cosa necessita de la nostra atenció i, així, ens porten a actuar per tal de canviar-la o acceptar-la, gràcies a un canvi de perspectiva. Però, aquests estats negatius, tenen, al mateix temps, una dimensió perillosa: a vegades ens porten a pensar massa , a ruminar, donant voltes als nostres records i generant un bloqueig que l'únic que fa és augmentar el nostre malestar. Véiem, en una entrada recent, que durant els darrers anys la Doctora Nolen-Hoeksema ha estat treballant en com podem generar distància dels nostres pensaments negatius i , a partir d’aquí, poder iniciar un canvi cap a una vida marcada pels nostres propis valors, valors positius . Anteriorment, la seva recerca s’havia centrada en el mecanisme que fa que ens quedem enganxats en el pensament negatiu quan estem en una situació de malestar. Explicava que les situacions que ens p

L’any 2002  es va publicar un dels llibres fundacionals de l’anomenada Psicologia Positiva , " La auténtica felicidad ". El seu autor, Martin P. Seligman, era un expert sobre els estats d’ànim negatius i havia formulat i treballat sobre la indefensió apresa com a model de depressió. En aquesta teoria es proposava que la manca de control sobre una situació generava una actitud passiva davant futures situacions de perill . Més tard, treballant amb les atribucions, les expectatives sobre la pròpia capacitat de canviar les circumstàncies, va decidir generar programes preventius, per a joves i infants en risc de patir depressió. Però la Psicologia Positiva cercava una altra cosa: augmentar la presència dels estats positius i la satisfacció amb la pròpia vida , donat que aquests elements estan relacionats amb una major qualitat de vida, un major rendiment i una millor salut. En el llibre del 2002 s’afirmava que l’anàlisi de la felicitat pot dividir-se en tres elements: l’ em

"els estudis mostren que la compassió cap a un mateix pot oferir les mateixes avantatges que una autoestima alta, però sense els seus inconvenients. Autocompassió i autoestima solen aparèixer plegades. Si ets una persona compassiva amb tu mateixa, presentaràs una tendència a tenir una autoestima més alta que si et critiques constantment. A més, tendràs menys ansietat i depressió , a més de gaudir de més felicitat, optimisme i emocions positives . Tanmateix, en contrast amb l’autoestima alta, quan les coses vagin malament, si tens una alta autocompassió, tindràs les avantatges d’una gestió serena i d’una reacció resilient. A més, els teus sentiments de vàlua seran més constants ." https://benestaremocional.blogspot.com/2014/05/la-compassio-com-cami-cap-una-identitat.html             L’autocompassió suposa tractar-se bé a un mateix, no en el sentit de consolidar una posició egocèntrica o individualista en el món, sinó en el de possibilitar ser receptius a la realitat i a les

Deia Haidt en el seu llibre “ La hipótesis de la felicidad ” que si només podem donar una resposta a la qüestió del què fa que una vida tingui sentit , en la majoria de casos aquesta serà l’amor . En el fons, en un sentit ampli, estem parlant de connexió amb els altres o amb el que ens transcendeix. Necessitem sentir-nos bé, competents, autònoms i connectats . Això és el que diuen els últims estudis sobre les motivacions humanes. El benestar personal passa per satisfer els desitjos bàsics , però es complementa amb l’autoestima , el resultat de fer una lectura positiva del nostre lloc en el món. Anem construint una història, anem creant un jo que té unes característiques pròpies i que sembla consistent al llarg de la vida. Necessitem tenir una visió positiva d’aquest jo, una visió que serà el resultat del que ens va passant i de la nostra interpretació del que succeeix . Aquí també les relacions amb els altres seran molt importants, ja que són els nostres miralls i ens ensenyen